Des d’un punt de vista estructural, és a dir, les formes utilitzades pels arquitectes i mestres d’obres, deixant a banda els elements decoratius, puc dir que no trobo moltes diferències entre els dos períodes. Ambdós fan un us generalitzat de les formes rectilínies, com els frontons, merlets, trencaaigües, etc.
Els merlets esglaonats coronant els edificis es repeteixen en tots dos períodes, quasi són un element estructural distintiu. Els trobem ja en l’edifici de Francesc Brufau i Valls (1900, fitxa 2) i encara s’utilitza l’adoberia modernista de Francesc Colom i Guix (1919, fitxa 55). El frontó que ja s’utilitza a Cal Sabaté (1902, fitxa 9), de manera molt abarrocada, el trobem també, encara que amb formes més simplificades, a Cal Borraset (1917, fitxa 49).
El mateix passa amb el trencaaigües que ja s’empren a l’edifici de Francesc Valls i Brufau (1900 fitxa 2) i que, amb formes més evolucionades i decoratives, formen part de la façana de Cal Borraset (1917, fitxa 49) i al final del període estudiat, en l’edifici de Ramon Sala i Ribera (1918, fitxa 53), amb unes solucions constructives que deixen petja en l’arquitectura igualadina
Junt a aquests elements rectilinis hem de sumar-hi la tipologia d’arcs més aviat plans i poc agressius. Així en el primer període hi ha un predomini de l’arc escarser, tot i que també hi ha alguns arcs rampants com a Cal Ratés (1908, fitxa 34).
En el segon període la llinda està present en quasi totes les construccions. Hi ha comptades excepcions, com l’adoberia de Cal Pelfort (1917, fitxa 48), on podem observar-hi que les obertures estan resoltes amb arcs rampants encarats, i els edificis de Cal Balsells (1917, fitxa 50) amb uns arcs tudor o a Cal Poncell (1917, fitxa 51) amb un arc agut que presideix la façana. Una constant ambdós períodes són les llindes esglaonades presents en molts edificis. Aquesta tendència a les formes planes treu dinamisme a la composició general.
Una altra constant són els porxats de l’última planta que s’inspira en les masies catalanes[1]. Els trobem en moltes construccions tant en el primer període a Cal Sistaré (1903, fitxa 12) i a l’Agència Igualadina (1903, fitxa 13 ), com en el segon a Cal Palmés (1911, fitxa 37). Tot i així cal dir que les ordenances municipals en l’article 326[2], obligava a tenir una golfa. Aquest fet segurament condiciona l’existència d’aquesta estructura, en alguns casos és més visibles i en altres és present a la les façanes amb els espiralls del sota terrat.
Simetries i asimetries en els edificis modernistes
Com hem pogut constatar, al descriure les construccions, quasi totes són simètriques. La simetria ve marcada pels eixos d’obertures que, de forma aparellada, s’aniran sobreposant[3]. L’asimetria, en canvi s’aconsegueix, la majoria de vegades, amb les torrasses laterals, la més significativa és la de Cal Barrab-Ca la Mamita (1905, fitxa 24), però també per la composició de diferents tipus d’obertures en una mateixa façana tal com es pot trobar a Cal Sistaré (1908, fitxa 12).
La simetria es dóna per tal complir les ordenances municipals, que obligava, en els arranjaments, a respectar aquests eixos, i també a construir amb els mateixos materials i formes totes les noves obertures o aquelles que es traslladessin si hi ha existien[4]. Diferent és quan l’edifici era una nova construcció, un exemple n’és l’edifici de Cal Blai (1904, fitxa 21), que té obertures solucionades amb un arc carpanell, altres amb arc trevolat i també un arc partit, o l’edifici construït per a Josep Biosca i Vila (1904, fitxa 22) que fa servir arcs salmejats en els pisos, mentre que a planta baixa tenen forma d’el·lipse plana[5].
Dels seixanta un edificis que analitzo la gran majoria són noves construccions, sols set presenten estructura asimètrica, mentre que quaranta dos la tenen simètrica. Hi ha onze edificis situats sota l’epígraf de “singulars” a causa de les característiques especials o la monumentalitat de la construcció, de totes maneres tant l’escorxador com el mercat, que estan el l’aparat edifici singular, tenen una voluntat clara de simetria tant sobre plànol com en la construcció final.
| F | Any | Propietari / Renom | S | A | Sg | Arquitecte (A) Mestre d’Obres (M) |
| 1 | 1899 | Cercle Mercantil | x | Francesc de Borja i Sellés (A) | ||
| 2 | 1900 | Francesc Valls i Brufau | x | Joan Alsina i Arús (A) | ||
| 3 | 1900 | Ateneu Igualadí | x | Pau Salvat i Espasa (A) | ||
| 4 | 1901 | Manuel Font | x | Pau Riera i Galtés (M) | ||
| 5 | 1901 | Miquel Rojas Cal Rojas | x | Pau Riera i Galtés (M) | ||
| 6 | 1901 | Marià Munguet | x | Pau Riera i Galtés (M) | ||
| 7 | 1901 | Marià Ratés i Homs / Cal Ratés | x | Josep Pujol i Brull (A) | ||
| 8 | 1902 | Jaume Mussons i Bisbal | x | Pau Riera i Galtés (M) | ||
| 9 | 1902 | Josep Sabaté i Duran / Cal Sabaté | x | Joan Alsina i Arús (A) Salvador Oller i Pedrol (A) | ||
| 10 | 1903 | Aleix Gabarró | x | Josep Pujol i Brull (A) | ||
| 11 | 1903 | Josep Vich i Saumell | x | Pau Riera i Galtés (M) | ||
| 12 | 1903 | Francisca Sistaré i Gabarró / Cal Sistaré | x | Isidre Gili i Moncunill (A) | ||
| 13 | 1903 | Francesc Ollé i Malet / Agencia Igualadina | x | Josep Pujol i Brull (A) | ||
| 14 | 1903 | La Electra Igualadina | x | Isidre Gili i Moncunill (A) | ||
| 15 | 1903 | Josep Bartolí i Ferrer | x | Ramon Ribera i Rodríguez (M) | ||
| 16 | 1903 | Pere Massagué i Esteve / Cal Massagué | x | Antoni de Faceries i Marimón(M) | ||
| 17 | 1903 | Llorenç Ferré i Jorba / Cal Basté | x | Antoni de Faceries i Marimón(M) | ||
| 18 | 1903 | Domènec Oriol i Capdevila | x | Pau Riera i Galtés (M) | ||
| 19 | 1903 | Ajuntament d’Igualada / L’escorxador | x | Pau Salvat i Espasa (A) Isidre Gili i Moncunill (A) | ||
| 20 | 1903 | Torre del Cotillaire | x | (Desconegut) | ||
| 21 | 1904 | Josep Farrer i Llopart / Cal Blai | x | Isidre Gili i Moncunill (A) | ||
| 22 | 1904 | Josep Biosca i Vila | x | Pau Riera i Galtés (M) | ||
| 23 | 1904 | Fidel Serra i Garrabou / Cal Fidel Serra | x | Isidre Gili i Moncunill (A) | ||
| 24 | 1905 | Bonaventura Marià i Prats / Cal Barrab | x | Isidre Gili i Moncunill (A) | ||
| 25 | 1905 | Francesc Vidal i Bisbal / Cal Perico | x | Pau Riera i Galtés (M) | ||
| 26 | 1906 | Escoles Pies | x | Pau Riera i Galtés (M) | ||
| 27 | 1905 | Miquel Ferrer | x | Josep Pujol i Brull (A) | ||
| 28 | 1905 | Francesc Casadesús | x | Pau Riera i Galtés (M) | ||
| 29 | 1905 | Ajuntament d’Igualada / El Mercat | x | Pau Salvat i Espasa (A) Isidre Gili i Moncunill (A) | ||
| 30 | 1906 | Francesc Reixacs i Marbres | x | Modest Feu i Estrada (A) | ||
| 31 | 1906 | JR | x | (Desconegut) | ||
| 32 | 1907 | Josep Sabaté i Nadal | x | Enric Sagnier i Villavecchia | ||
| 33 | 1907 | Francesc Baliu i Francolí | x | Isidre Gili i Moncunill (A) | ||
| 34 | 1908 | Marià Ratés i Homs / Cal Ratés | x | Isidre Gili i Moncunill (A) | ||
| 35 | 1908 | Josep Albareda / Cal Boladeras | x | Josep Masdeu i Puigdemasa (M) | ||
| 36 | 1911 | Salinas y Mussons | x | Isidre Gili i Moncunill (A) | ||
| 37 | 1911 | Antoni Baliu i Badia / Cal Palmés | x | Josep Graner i Prat (M) | ||
| 38 | 1911 | Magí Claramunt i Armejach | x | Francesc López i Pascual (A) | ||
| 39 | 1911 | Agustí Noguera | x | Josep Pausas i Coll (A) | ||
| 40 | 1912 | Josep Vidal i Carulla | x | Josep Masdeu i Puigdemasa (M) | ||
| 41 | 1912 | Carme Ferreny i Sabaté vídua de Josep Sabaté / Cal Sabaté | x | Josep Ros i Ros (A) | ||
| 42 | 1912 | Andre Company i Calvet | x | Ignasi Colomer i Oms (A) | ||
| 43 | 1913 | Ramon Vives i Maixenchs / Cal Monets | x | Josep Pausas i Coll (A) | ||
| 44 | 1907 | Pere Riba i Torrens | x | Ignasi Colomer i Oms | ||
| 45 | 1914 | Joan Balsells i Gubern / Cal Balsells | x | Ignasi Colomer i Oms (A) | ||
| 46 | 1914 | Narcís Rojas i Mas / Cal Rojas | x | Josep Pausas i Coll (A) | ||
| 47 | 1916 | Josep Bové i Gubianes | x | Pere Bosch i Cordela (M) | ||
| 48 | 1917 | Josep Pelfort i Mussons / Cal Pelfort | x | Josep Pausas i Coll (A) | ||
| 49 | 1917 | Raó social Valls i Borràs / Cal Borraset | x | Josep Pausas i Coll (A) | ||
| 50 | 1917 | Joan Balsells i Gubern / Cal Balsells | x | Ignasi Colomer i Oms (A) | ||
| 51 | 1917 | Nicolau Poncell i Sitges / Cal Poncell | x | Ignasi Colomer i Oms (A) | ||
| 52 | 1917 | Francesc Aguilera i Aguilera Cal Brunzent | x | Josep Pausas i Coll (A) | ||
| 53 | 1919 | Ramon Sala i Ribera | x | Josep Pausas i Coll (A) | ||
| 54 | 1919 | Josep Adzet i Sancho | x | Josep Pausas i Coll (A) | ||
| 55 | 1919 | Francesc Martí i Segarra | x | Josep Pausas i Coll (A) | ||
| 56 | 1919 | Francesc Colom i Guix | x | Josep Pausas i Coll (A) | ||
| 57 | 1919 | Ramon Albareda i Miquel | x | Josep Pausas i Coll (A) | ||
| 58 | 1919 | Francesc Colom i Guix | x | Josep Pausas i Coll (A) | ||
| 59 | 1919 | Cal Barrab | x | Josep Ros i Ros (A) | ||
| 60 | 1920 | Joan Valls i Roca / Cal Roure | x | (Desconegut) | ||
| 61 | 1920 | Joan Valls i Roca / Mas Margarida Cal Roure | x | (Desconegut) | ||
| 42 | 7 | 12 |
Es pot dir, doncs, que els arquitectes i metres d’obres que intervenen en el modernisme igualadí, no projecten unes construccions estructuralment innovadores i vistoses, sinó que seran més aviat conservadores i reposades. Si com he dit les ordenances municipals marquen sensiblement les construccions amb uns termes que afectaven a la creativitat, les arts decoratives i industrials, com veurem més endavant, tenen un paper protagonista en l’arquitectura i possibiliten trencar aquestes formes més rígides[6].
Característiques dels edificis segons la seva situació
Per la seva situació trobem tres tipologies: els edificis entre mitgeres, els situats en una cantonada i els que són exempts. La majoria d’edificis són entre mitgeres. Poques construccions estan situades en una cantonada i les edificacions exemptes més significatives són els edificis públics i d’entitats social.
Entenem com edificis entre mitgeres els que estan construïts en una illa de cases i flanquejats per altres edificacions. El mòdul de l’amplada és de cinc metres condicionat a la llargada de les bigues en el moment en què es parcel·là [7]. La majoria de vegades aquests edificis són construïts en un sòl urbanitzat en el segle XVIII o el XIX. Com hem vist la majoria de les construccions catalogades són entre mitgeres. Són habitatges però també trobem indústries. L’estructura general ambdós casos és pràcticament idèntica, tindran com a base de la composició els eixos paral·lels d’obertures i la majoria són simètrics. Pel que fa a les obertures, en el cas de les adoberies seran allargades i estretes per facilitar la circulació de l’aire i el assecatge de les pells. Les portes d’accés quasi sempre són laterals, sobretot en el habitatges, en el cas de la indústria pot variar ja que es combina amb la porta de carruatges. Un element comú en molts casos és la finestra balcó de l’entresol col·locada al costat.
Els edificis no són alts, no en tenim cap que passi de la planta més tres pisos, de fet les ordenances municipals en l’article 325 diu clarament que “las casas no podrán contener más que planta baja i cuatro pisos”, fent referència a l’article 322 que especifica que “Altura total de los edificios no execerá de diez y ocho metros y en ningún caso del doble del ancho de la calle”[8].
Els edificis situats en una cantonada, tant si són indústries com habitatges parteixen un esquema similar potenciant la part de l’angle amb una estructura que presideix la composició. Aquesta fórmula és molt evident en el primer període a Cal Barrab. Ca la Mamita (1905, fitxa 24), metres que en el segon la trobem a l’adoberia de Cal Balcells (1914, fitxa 45) i a la de Cal Sabaté (1912, fitxa 41).
Per últim tenim els edificis exempts que no segueixen un patró. En aquesta tipologia hi han els edificis públics i les entitats socials que tindran uns esquemes distints segons les particularitats i funcionalitats. També hi trobem els edificis mixtos com Cal Borraset (1917, fitxa 49) i Cal Poncell (1917, fitxa 51).
Passar a ► 2.3.2. Les arts decoratives i industrials
[1] Veure: 4. Els arquitectes , els mestres d’obres i els seus edificis / Graner i Prat, Josep/Comentari a l’obra.
[2] Veure: Apèndix 1 – Ordenances Municipals.
[3] La valoració si una façana és simètrica o asimètrica la faig , en la majoria del casos, a partir del primer pis, ja que a planta baixa, la situació de la porta d’accés a l’edifici, dóna una estructura asimètrica.
[4] Ajuntament d’Igualada, Ordenanzas municipales. Art. 359. Imprenta Mariano Abadal. Igualada, 1894. p. 90.
[5] Constatem que aquests dos estan relacionats directa , Pau Riera i Gatés, o indirectament, Isidre Gili i Moncunill, amb l’Ajuntament. Aquest l´últim amb les col·laboracions amb Pau Salvat i Espasa.
[6] Teresa Macià, Paraments i revestiments en l’arquitectura modernista. Dins “El Modernisme” Francesc Fontbona (Direcció). A l’entorn a l’arquitectura. Volum 2. Edicions l’Isard. Barcelona, 2002. p. 295.
[7] Mieria Freixa, Terrassa entre el Modernisme i el Noucentisme. Tesi llegida a Barcelona, 1977. p. 907-942. L’amplada de 5 m. és explicada per aquesta autora a Terrassa a causa de la llargada d e la biga de fusta, tot i que a la meitat del segle XIX va ser substituïda per la de ferro, no es a canviar l’amplada del mòdul.
[8] Veure: Apèndix 1 – Ordenances municipals.