CAL PELFORT: Carrer de Sant Antoni de Baix, 5
| Any de la primera construcció: 1917 (veure plànols) – Any de la modificació: 2001 |
| Tipus d’edifici: Industrial – Adoberia |
| Propietari que fa la construcció l’any 1917: Josep Pelfort i Mussons – Propietari de la modificació l’any 2001: Josep Pelfort i Rabell |
| Arquitecte que projecta la construcció: Josep Pausas i Coll [1] – Arquitecte que fa la modificació: Joan Subirana i Vila [2] |
| Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Descripció
Adoberia entre mitjaneres [3] que tenia la façana principal al carrer de Sant Antoni de Baix 5, i una posterior pel carrer de Caritat 6. La façana modernista és la façana principal.
Consta de planta baixa i tres pisos amb quatre eixos d’obertures. Presenta una estructura simètrica. A la planta baixa trobem dues entrades de carruatges als extrems i dues finestres. A cada pis hi ha una renglera de quatre finestres.
Les finestres són allargades seguint les característiques funcionals de les adoberies. Tenen forma de rectangle ovalat resolt en forma de finestra geminada amb arcs rampants oposats. La part inferior també és corba. Els salmers, tant els laterals de cada arc com el de la pilastra central, són de pedra. Tenen amb barana de barrots de ferro.
Les portes d’accés també estan resoltes amb dos arcs rampants oposats. Es curiós que la pilastra del mig se sustenta amb una biga de ferro, transversal vista, deixant diàfana la part baixa de la porta. En el salmer de la porta de l’esquerra hi han les inicial del propietari: “JP”, mentre que en el de la dreta l’any de la construcció: “1917”. La base de pedra de cada pilastra, en el segon i tercer pis, té un relleu floral, aquesta decoració és geomètrica en el primer pis.
L’estructura de totes les obertures és feta amb totxo vist. En el projecte inicial el totxo sols es trobava en als arcs i a la pilastra central arribant fins la zona de la imposta i acabant amb una mènsula també de totxo. Finalment el totxo encercla tota l’obertura i en els extrem hi ha uns triangles esglaonats que uneixen les obertures de cada pis. Una línia de totxo marca els forjats horitzontalment. L’aspecte general és el d’una xarxa que unifica les obertures, donant-li una unitat. La resta de la façana està revocada. Tota la construcció té un sòcol de pedra i un capcer amb una barbacana [4] sustentada per mènsules. Sobre la barbacana hi ha el terrat amb una barana que alterna el massís i els barrots de ferro.
A destacar: Els arcs rampants de les obertures.
Valoració: Es un bon exemple d’arquitectura industrial modernista i de l’acceptació que els edificis industrials podien contribuir també a embellit la ciutat. És un edifici precursor del que etiqueto més endavant com a “construccions de 1919”.
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Lacuesta, Raquel-Xavier González Toran-Lluis Casals, Modernisme a l’entorn de Barcelona, arquitectura i paisatge. Diputació de Barcelona-Xarxa de municipis. Barcelona, 2006
-Llacuna i Ortínez, Pau, L’Arquitectura modernista a Igualada. Miscellanea Aqualatensia /3. CECI. Igualada, 1983
Passar a ► fitxa 49
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] ACAN – AMI Expedient d’Obres 58/1917.
[2] Font: Ajuntament d’Igualada / Departament d’Urbanisme.
[3] Avui és un edifici d’habitatges.
[4] La barbacana tampoc constava en el projecte original.