| Naixement: 1872 (Barcelona)[1] |
| Arquitecte: 1906[2] |
| Mort: 1928 (Barcelona)[3] |
Biografia
L’any 1911 l’anomenen arquitecte municipal d’Igualada per substituir a Francesc López [4], càrrec que va exercir fins el dia de la seva mort el 20 d’agost de 1928[5]. També va ser arquitecte municipal de Vallbona i de Santa Coloma de Queralt[6]. Va treballar molt a Igualada, però també té obra Calella (Cal Menuts); a Gelida (Can Xiruguera) i a Santa Margarida de Montbui on va fer les antigues escoles. És autor del pla d’eixample d’Argentona [7]. A més dels edificis catalogats, aquest arquitecte, va projectar altres construccions que si bé en els seus plànols tenien detalls modernistes en la realització final no es van fer[8].
Edificis Modernistes a Igualada
1911 Agustí Morera – Carrer de la Soledat, 14 – Habitatges familiars – fitxa 39
1913 Cal Monets – Ramon Vives i Maixenchs – Carrer de Sant Roc, 10-16 – Habitatges familiars – fitxa 43
1914 Cal Rojas – Narcís Rojas i Mas – Carrer de Galícia / Carrer de la Vida, 3 – Nau Industrial – fitxa 46
1916 Cal Borrasset – Raó social Valls i Borràs – Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, 1-3 / Carrer de Santa Caterina, 64-66 – Edifici mixt – 1917 Ampliació (Habitatge) – 1920 Ampliació (Tanca) – 1925 Ampliació (Tanca) – fitxa 49
1917 Cal Pelfort – Josep Pelfort i Mussons – Carrer de Sant Antoni de Baix, 5 – Industrial – Adoberia – fitxa 48
1917 Cal Brunzen – Carrer de Sant Magí, 56 – Industrial – Magatzem – fitxa 52
1919 Ramon Sala i Ribera – Carrer de la Concepció, 4 – Habitatge unifamiliar – fitxa 53
1919 Josep Adzet i Sancho – Carrer de Cervantes, 15-17 – Habitatge unifamiliar – fitxa 54
1919 Francisco Martí i Segarra – Carrer de la Creueta, 23 – Industrial – Adoberia – fitxa 55
1919 Francisco Colom i Guix – Carrer de la Creueta, 17 – Industrial – Adoberia – fitxa 56
1919 Ramon Albareda i Miquel – Carrer de la Creueta, 25 – Industrial – Adoberia – fitxa 57
1919 Francisco Colom i Guix – Carrer de la Creueta, 19 – 21 – Habitatge unifamiliar – fitxa 58
Comentari a l’obra
En la trajectòria professional de Josep Pausas i Coll a Igualada, pel que fa al modernisme, hi han dos etapes: una inicial 1911-1914 i una segona entre 1915-1920.
Aquestes dues etapes es diferencien des d’un punt de vista decoratiu, però sobretot des d’un punt de funcionalitat dels edificis. En la primera etapa els edificis són habitatges i en la segona la majoria dels edificis són industrials. En els edificis industrials dignifica aquesta tipologia arquitectònica, i estableix una manera d’entendre-la que es consolida en aquest període i deixa petja durant molts anys en l’arquitectura industrial de la ciutat.
En els dos primers edificis construïts, un per a Agustí Morera (1911, fitxa 39) i altre Cal Monets (1913, fitxa 43), utilitza encara els esquemes decoratius de la primera etapa del modernisme igualadí, incorporant a la façana els relleus florals i les rajoles decorades o vidriades.
A partir del 1914 hi ha un canvi, l’únic element estructural i decoratiu que utilitza és el totxo combinat amb l’arrebossat de la resta del parament de la façana ja sigui pintada de color blanc o groc. Per tant hi ha un abandó dels elements afegits per anar cap una simplicitat formal on els elements estructurals són ressaltats com elements decoratius. Una de les construccions més significatives dins aquest paràmetres, és edifici de Cal Borrasset (1917, fitxa 49) on alterna la llinda i l’arc escarser. Els arcs de les portes són de totxo, mentre que les finestres se solucionen amb llinda esglaonada arrebossada i resseguides per uns trencaaigües, també de totxo. Aquests elements són els que donen caràcter i singularitat a l’edifici.
Més atrevida és l’adoberia de Cal Pelfort (1917, fitxa 48) on utilitza uns arcs rampants encarats en una construcció industrial[[9] a la vegada que col·loca una biga de ferro vista a la façana fent de llinda de les entrades de carruatges. Aquesta peculiaritat compositiva havia estat utilitzada per Lluís Moncunill a Terrassa en la primera fase del seu estil arquitectònic, anomenat “Modernisme racionalista”[10].
L’any més decisiu, pel que fa al número de projectes d’aquest arquitecte, és el 1919. El panorama de les construccions a Igualada varia a causa de la situació socioeconòmica derivada de la Primera Guerra Mundial, sobretot en el sector adober. A finals del 1918 i durant tot el 1919 la indústria adobera renova les seves fàbriques i alguns empresaris també les seves cases. Per tant, és a partir d’aquestes dates que hom pot parlar d’una manera generalitzada de les “construccions del 1919”. Quasi tots els edificis construïts en aquests anys són signats per Josep Pausas i Coll i presenten una coherència estilística.
El totxo està situat en les obertures tant en la seva prat superior com inferior. Presenta una alternança de totxo vertical i horitzontal. Els verticals per marcar els arcs i els horitzontals per les formes esglaonades dels brancals o els frontons. Aquestes característiques les trobem a les adoberies del carrer de la Creueta (1919), però també en una casa d’habitatge unifamiliar per a Ramon Sala i Ribera (1919, fitxa 52).
Josep Pauses i Coll és un personatge clau per entendre el segon període modernista a Igualada. És un autor que té una certa coherència formal que fuig de la decoració fastuosa i busca un tipus d’ornamentació més simple i a la vegada, com ja he dit, funcional.
Les solucions compositives que aporta obtindran tal grau de popularitat i ressò que s’aniran repetint al llarg del anys sobretot en els edificis industrials. Potser aquesta és la aportació més destacable alhora de valorar Josep Pauses i Coll, la popularització que va fer del modernisme sense grans extravagàncies a l’abast de tot tipus d’edifici i no solament a aquells que volien fer una arquitectura sumptuària.
Tota aquesta manera de treballar, que allarga durant molts anys, té un rerefons que no és altre que l’afany continuador de l’estil. Oriol Bohigas parla de l’etapa finals del modernisme entre 1911-1914, i esmenta que també hi havia arquitectes que continuaren amb l’estil tot bandejant el Noucentisme [11], a Igualada un d’aquests arquitectes va ser Josep Pausas i Coll, que desenvoluparà uns esquemes simples i estables, reproduïbles en qualsevol tipus de construcció.
Tornar a ⏎ 3.3. Relació dels arquitectes o mestres d’obres
[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Pausas_i_Coll (Consulta feta l’agost de 2019)
[2] Alexandre Cirici i Pellicer, Alexandre de Riquer capdavanter de correntites, Article inclòs en el llibre: Alexandre de Riquer l’home, l’artista, el poeta. Comissió organitzadora de l’homenatge a Alexandre de Riquer. Calaf, 1978. p. 287
[3] ACAN-AMI, Llibres d’actes 1926-1928 186-V
[4] ACAN-AMI, Llibre d’actes 1910-1911, 182-R
[5] ACAN-AMI, Llibres d’actes 1926-1928 186R-V
[6] Ferriol, F. Necrològica de José Pausas Coll. Anuario–Associación Arquitectos de Cataluña. Barcelona, 1928. p. 95
[7] https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Pausas_i_Coll (Consulta feta l’agost de 2019)
[8] Veure: Apèndix 3 – Altres construccions dels arquitectes i mestres d’obres entre 1899-1920
[9] Aquest tipus d’arc només l’havíem trobat a Cal Ratés ( fitxa 34) i solament a planta baixa.
[10] Mireia Freixa, Lluís Moncunill constructor de la ciudad industrial. “Estudios pro-arte”. n. 5. p. 9-10. Aquesta autora al parlar de Lluís Moncunill diu que en la seva etapa del Modernisme racionalista “comprende obres realizadas a ladrillo visto con dinteles resueltos mediante biga de hierro desnuda, todo elemento decorativo se supedita a las peculiaridades del material empleado”.
[11] Oriol Bohigas, L’arquitectura a Catalunya 1911-1921-El Noucentisme. Dins l’obra L’Art Català contemporani. Enric Jardí (Direcció). Edicions Proa. Barcelona, 1972