CAL BASTER – Rambla del General Vives, 3-5
| Any de la construcció: 1903-1904 (veure plànols) – Any de la restauració: 2003 |
| Tipus d’edifici: Edifici mixt |
| Propietari que fa la construcció: Llorenç Ferré i Jorba – Propietari de la restauració: Montserrat Pujols i Canales |
| Mestre d’obres que projecta la construcció: Antoni de Faceries i Marimon [1] |
| Edifici inclòs el Pla Especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Descripció
Tot i que avui aquest edifici està situat a la cantonada entre la rambla del General Vives i el carrer d’Òdena, quan es va edificar era un edifici entre mitgeres [2]. Té tres eixos d’obertures. A la primera planta hi ha un balcó corregut, mentre que en la segona planta són balcons individualitzats. Els balcons són de ferro. La composició és simètrica. Està destinat a habitatges familiars.
A la planta baixa les obertures estan resoltes amb arcs escarsers mentre que els pisos amb llinda. Tant les de les planta baixa com les dels pisos entén enfonsada la part central de l’arc o de la llinda. En els pisos hi ha una ceràmica verdosa amb una franja de decoracions geomètriques al centre.
El parament de la façana està recobert amb esgrafiats. És una composició simètrica de tipus floral molt lineal amb la representació d’uns lliris de color verd amb gran fulles. Es repeteix quatre cops. Com en els esgrafiats modernistes podem observar que el dibuix és de color més fosc que el fons, a l’inrevés que el esgrafiats tradicionals catalans.
L’edifici acaba amb una barana de claustres neogòtiques. Aquesta barana està seccionada dues vegades pel parament de la façana que continua cap al terrat i sobrepassa en alçada a la pròpia barana. En aquest dos cossos hi ha, en un l’any de finalització de l’obra (1904) i en l’altre les inicials del propietari constructor (LF). Estan rematats per una decoració escultòrica floral de tipus historicista. En la part superior de cada extrem de la façana hi ha una hídria esfèrica.
Tota la decoració que es veu en l’edifici no es reflecteix amb els plànols signat pel mestres d’obres Antoni Faceries i Marimon.
Interiorment, l’entrada i algunes de les habitacions del primer pis, tenen els sostres pintats, a l’entrada és una composició simètrica de tipus floral, mentre que al primer pis hi ha la representació d’una noia pescant [3].
També les portes dels pisos tenen una decoració, encara que molt simple, de formes ondulades pròpies de l’estil. (veure decoració 6)
A destacar: L’esgrafiat que ocupa tota la façana i el sostre pintat del primer pis.
Valoració: És un dels edificis més significatius del modernisme a Igualada, ja que és un dels més ben conservats i el seu esgrafiat és el més important del modernisme a la ciutat.
Passa a ► fitxa 18
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] ACAN- AMI Expedient d’Obres 86/1903.
[2] En un eixamplament del carrer d’Òdena es va enderrocar el núm. 1 de la Rambla General Vives. Avui encara aquest edifici porta el núm. 3-5 i la Rambla no té núm. 1.
[3] És un dels sostres més espectaculars del modernisme igualadí.
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura, Barcelona 1997
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Llacuna i Ortínez, Pau. L’Arquitectura modernista a Igualada, Miscellanea Aqualatensia /3, CECI, Igualada 1983
-Llacuna i Ortínez, Pau. Itineraris per Igualada, L’eixample i les foristeries, Volum 2, Ajuntament d’Igualada, Òmnium cultural, Igualada 1996