LA ELECTRA IGUALADINA – Carrer del Sol, 54/Carrer del Rec, 41
| Any de la construcció: 1903 – Any de la primera ampliació: 1913 – Any de la segona ampliació: (desconegut) – Any de la restauració: 2017 |
| Tipus d’edifici: Industrial – Electricitat |
| Propietari que fa la construcció: La Electra Igualadina – Propietari que fa la restauració: ENDESA |
| Arquitecte que projecta la construcció: Isidre Gili i Moncunill [1] – Enginyer que projecta l’ampliació de l’any 1913: Julio Redondo – Arquitecte que projecta la restauració de l’any 2017: José Mª Defans Milà [2] |
| Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Història
Aquesta construcció es va edificar en tres etapes, una l’any 1903 i l’altra el 1913, i una tercera a determinar. Pel que fa a l’any 1903 [3] tenim uns plànols que corresponen a la nau del carrer del Rec, mentre que de l’any 1913 l’amplia amb una nau paral·lela a l’existent, més petita, projectada per Julio Redondo [4]. La tercera va construir l’edifici del transformador [5].
Descripció
Es tracta d’un conjunt d’edificis que té dues naus, un edifici per al transformador i un quart edifici com d’administració. Les dues naus tenen la façana en el carrer del Rec, una és més gran amb quatre finestres (1903) i l’altra més petita amb dues (1913). L’edifici d’administració té la façana al carrer del Sol (1903). La quarta construcció, que està darrera la nau petita, dóna a un pati interior i és la construcció destinada al transformador.
L’edifici del carrer del Sol té dos cossos, el principal on hi ha la porta i una finestra geminada, i un cos afegit al costat amb dues petites finestres també geminades.
La part principal d’aquesta façana del carrer del Sol és simètrica, l’eix el marca la pilastra que separa la finestra geminada que presideix la composició general de la façana. A planta baixa hi ha el portal d’accés. Tot el conjunt té, a pla de carrer, un sòcol de pedra de formes arrodonides.
L’entrada està resolta amb un arc apuntat de totxo vist amb dos grans salmers de pedra que surten a mode de saltacavall de formes arrodonides. La finestra geminada té les llindes esglaonades, amb un joc de textures de totxo vist i pedra. Cada obertura està coronada amb un bloc quadrat de pedra, en centre del qual hi ha un forat rodó que remata la llum ascendent de la finestra.
Un capcer esglaonat invertit clou l’edifici. La barana de ferro la formen unes formes ondulades que representen uns raigs de llum o llampecs. Entre aquest capcer i la finestra hi ha la simulació d’un frontó també esglaonat que, en paral·lel, fa el contrapès visual amb coronament de l’edifici.
En el cos lateral les finestres geminades tenen també un esglaonat, molt simple, fet també amb totxo vist.
A les façanes de les naus industrials, que donen al carrer de Rec, trobem que el totxo vist ressegueix tota la estructura perfilant els acabaments. Les finestres amb llinda, tenen visible un arc de descàrrega. En els bancals d’aquestes obertures, més o menys a l’alçada de la imposta, el totxo és posat verticalment. Sobres les finestres, a la nau més gran, hi han dues obertures en forma romboïdal que en els seus angles tenen un carreu llis. Entre aquestes dues obertures baixa, des de l’angle del carener, una sanefa vertical feta amb totxo i carreus.
L’edifici del transformador segueix el mateixos aspectes estilístics que les naus tot i que en aquesta construcció les obertures tenen forma d’ulls de bou també vorejats amb totxo.
A destacar: La pedra que fa de clau en l’arc d’entrada de l’edifici del carrer del Sol, que és a la vegada la base de la pilastra de que separa la finestra geminada del primer pis. També la barana del terrat on s’hi representen llampecs o raigs de llum amb referència a la finalitat de la construcció.
Valoració: És el primer edifici industrial que utilitza el totxo vist com element decoratiu alhora que constructiu. Aquesta construcció és una de les que marca la línia estilística que seguiran els edificis industrials a la ciutat durant molts anys.
Per veure més fotografies ► La Electra Igualadina (fotografies)
Passar a ► fitxa 15
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] ACAN-AMI Expedient d’Obres 68/1903.
[2] Font: Ajuntament d’Igualada/Departament d’Urbanisme.
[3] 1903, 23 juliol, S’autoritza a Aleix Gabarró Castelló a construir un edifici-fàbrica per a “La Electra Igualadina”. L’edifici es construirà “en la finca denominada “Hort del Mussons”, con fachada al camino de la acequia, mediante obras que se sujeten a los planos presentados” (ACAN-AMI, Llibre d’actes, 1903, 137R).
[4] Per la història de La Electra Igualadina, veure: Pere Pascual i Domènech, La Electra Igualadina i el fènix del procés d’industrialització igualadí (1903-1930). Miscellanea Aqualatensia/17. CECI. Igualada, 2017. p. 187-247.
[5] Dades aportades per Pere Pascual i Domènech.
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Pascual i Domènech, Pere, La Electra Igualadina i el fènix del procés d’industrialització igualadí (1903-1930). Miscellanea Aqualatensia/17. CECI. Igualada, 2017