JOSEP BIOSCA i VILA[1] – Carrer de la Soledat, 53
| Any de la construcció : 1904 – Any de la restauració: 2006 |
| Tipus d’edifici: Habitatges familiars |
| Propietari que fa la construcció: Josep Biosca i Vila – Propietari que fa la restauració: Inversiones Mariano Pachón |
| Mestre d’obres que projecta la construcció: Pau Riera i Galtés[2] – Arquitecte de la restauració: Joan Subirana i Vila / Josep Carol i Cirera[3] |
| Edifici inclòs el Pla Especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Descripció
Edifici entre mitgeres amb planta baixa, entresol i dos pisos. Té dos eixos d’obertures. El balcó en el primer pis és corregut i en el segon són individualitzats, els barrots dels balcons fan panxa a la part baixa. Està destinat a habitatges familiars. Té una composició simètrica.
A la planta baixa hi ha l’entrada a la casa resolta amb un arc deprimit que en el punt del coixí es corba donant l’aparença d’el·lipse plana. Aquesta mateixa estructura la trobem en el balcó de l’entresol, i una forma molt semblant a la finestra que hi ha sota. El segon i el tercer pis les obertures tenen unes formes molt planes d’arcs lobulats asalmerats que en el cas del primer pis tenen la part central més oberta.
L’edifici es cobreix amb un terrat, que té una barana de ferro amb decoracions florals. Les pilastres per agafar la barana estaven coronades en el seu moment per unes hídries esfèriques[4]. En la pilastra central hi ha l’any de construcció: 1904.
L’element més significatiu de la façana és l’esgrafiat de color verd que marca els forjats. Són unes decoracions geomètric-florals molt planes i entrellaçades, amb un regust a l’estil Secessió.
Cal destacar també la reixa de sobre l’entrada, així com la de la finestra de sota el balcó de l’entresol. Interiorment, el sòcol de l’escala, té un dibuix d’una flor de tipus geomètric.
A destacar: L’esgrafiat de la façana.
Passar a ► fitxa 23
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] No és el renom de la casa sinó el propietari que la va construir.
[2] ACAN-AMI, Expedient d’Obres 53/1904.
[3] Font: Ajuntament d’Igualada/Departament d’Urbanisme.
[4] La façana va ser repintada últimament i es van treure el hídries de la barana del terrat.
Bibliografia
–Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997.
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000.
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020.
-Lacuesta, Raquel-Xavier González Toran-Lluis Casals, Modernisme a l’entorn de Barcelona, arquitectura i paisatge. Diputació de Barcelona-Xarxa de municipis. Barcelona, 2006.
-Llacuna i Ortínez, Pau, L’Arquitectura modernista a Igualada. Miscellanea Aqualatensia /3. CECI. Igualada, 1983
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries. Volum 2. Ajuntament d’Igualada-Òmnium cultural. Igualada, 1996.