| Naixement: 1841 (Igualada)[1] |
| Mestre d’obres: |
| Mort: 1907 (Igualada)[2] |
Biografia
Mestre d’obres nascut a Igualada, va desenvolupar la seva carrera professional com a “Facultatiu d’Obres de l’Ajuntament” des del 1870[3], També va ser “Jefe instructor de la companyia de bomberos”[[4]. Signa molts projectes de construccions durant aquest període. Té altres edificis d’interès dels que cal destacar els edificis neoclàssics, un a la plaça de l’Ajuntament, 6 (1877) i un altre la façana del Casino Foment a la rambla Sant Isidre, 14 (1888)[5].
Edificis modernistes a Igualada[6].
1901 Manel Font – Rambla del General Vives, 45 – Habitatge familiars – fitxa 4
1901 Miquel Rojas – Rambla General Vives, 17 – Habitatges familiars – fitxa 5
1901 Mariano Munguet – Carrer de l’Argent, 30 – Habitatges familiars – fitxa 6
1902 Jaume Mussons i Bisbal – Rambla de Sant Ferran, 39 – Habitatges familiars – fitxa 8
1903 Josep Vich i Saumell – Carrer Nou, 25 – Habitatges familiars – fitxa 11
1903 Domènec Oriol i Capdevila – Carrer del Clos, 6 – Habitatges familiars – fitxa 18
1904 Josep Biosca i Vila – Carrer de la Soledat, 53 – Habitatges familiars – fitxa 22
1905 Cal Perico – Francesc Vidal i Bisbal – Carrer de l’Argent, 34 – Edifici mixt
– fitxa 25
1905 Escoles Pies – Plaça Castells – Escola – fitxa 26
1905 Cal Casadesús – Francesc Casadesús i Bas – Rambla de Sant Ferran, 60 – Habitatges familiars – fitxa 28
Comentari a l’obra
Durant aquests anys signa multitud de projectes que entre ell no tenen un estil concret i responen, en cada cas, als gustos i possibilitats de qui li encarregava l’obra.
Potser l’edifici de més envergadura que va construir va ser la façana per l’Escola Pia (1905, fitxa 26), on desenvolupa un programa que conté molts elements decoratius i estructurals propis del modernisme com: esgrafiat, relleus florals i ferros decorats.
La característica més destacada d’aquest mestre d’obres en els seus edificis modernistes, és la decoració floral. La trobem en nou dels deu edificis que catalogo, i ho fa per mitjà de dues tècniques: l’esgrafiat o els relleus.
De les construccions en que utilitza l’esgrafiat cal destacar la casa per a Manel Font (1901, fitxa 4). L’esgrafiat ocupava tot el parament de la façana[7]. Salvant totes les distàncies, crec que podríem pensar en el concepte, a nivell local, d’arquitectura tatuada[8]. Aquesta casa representa, pel moment en què es va construir, tota una innovació decorativa en el panorama de la ciutat .
Un dels esgrafiats importants, i que encara es conserven avui, són els que hi ha a l’edifici per a Josep Biosca i Vila (1904, fitxa 22). Aquest esgrafiats geomètrics florals deixen entreveure la influència de la secessió vienesa. En aquest edifici també cal considerar la utilització d’uns arcs salmerats, semblants als utilitzats un any abans per Pau Salvat i Espasa (en aquell moment arquitecte municipal) a la casa Oller de Barcelona.
L’altra manera que aquest autor tenia per incorporar la decoració floral, com ja he dit, era el relleu. En aquest cas també hi ha dos edificis claus, un és Cal Perico (1905, fitxa 25), l’altre és Cal Casadesús (1905, fitxa 28). Ambdós tenen les decoracions principalment al voltant de les obertures i al capser de l’edifici.
Pau Riera i Galtés, molt prolífic, és un autor clau en la història de l’arquitectura de la ciutat i per tant del modernisme del primer període. Tot i que és un autor eclèctic, sempre al servei del promotor de l’obra, dins el corrent modernista local s’incorpora a les tendències de les idees Ruskinianes, potser influenciat per Pau Salvat i Espasa que, com ja he dit, treballava en els mateixos anys com arquitecte municipal a l’Ajuntament.
Tornar a ⏎ 3.3. Relació dels arquitectes o mestres d’obres
[1] ACAN-API, Llibre de baptisme 1836-1847.
[2] ACAN-API, Llibre d’òbits 1840-1910.
[3] ACAN-AMI, Llibre d’actes de 1906-1908, 77-R.
[4] ACAN-AMI, Llibres d’actes 18989 346-R.
[5] Equip-5, El neoclàssic a Igualada-L’Ajuntament i edificis particulars, “Igualada Periódico del Anoia”. Igualada, 9 de setembre de 1979. p. 9.
[6] A més dels edificis catalogats, també es pot esmentar el que va fer per a Plàcid Llucià al carrer d’Òdena, 1 (ACAN-AMI, Expedients d’obres 24/1901). En la façana (avui molt malmesa) encara si poden veure certs detall modernistes com el totxo (simulat) i les inicial del propietari i l’any de construcció, en la dovella situada en la clau de l’arc de la porta d’entrada. Sembla ser que el primer pis té l’enrajolat fet de tessel·les i els sostres decorats. Veure: Apèndix 3 – Altres construccions dels arquitectes i mestres d’obres entre 1899-1920.
[7] En aquest moment es conserven les formes de l’esgrafiat però van estar repintat l’any 1998 en una malaurada restauració de la façana.
[8] Anna Pujadas, La decoració en els edificis modernistes catalans i els tractats d’arquitectura-“ Locus Amaenus”. n. 4. Barcelona, 1998-1999. p. 229-237.