ESCOLES PIES – Plaça Castells, 10
| Any de la signatura del projecte: 1905 – Anys de la construcció: 1907 – 1908 (veure plànols) – Any de la rehabilitació de la façana 2020-2021 |
| Tipus d’edifici: Escola |
| Signa la sol·licitud per al permís d’obra: Pere Vilar (Rector de la comunitat escolàpia d’Igualada) – Rehabilitació de 2020-2021: Escola Pia Catalunya |
| Mestre d’obres que projecta la façana: Pau Riera Galtés– Arquitecte a qui s’atribueix l’obra l’any 1907 – Modest Catañé Lloret [1] – Arquitecte de la rehabilitació de la façana 2020-2021: Cinto Paris i Sardà – Empresa que executa la rehabilitació del 202-2021: TRAC – Rehabilitació d’edificis S.L. |
| Edifici inclòs el Pla especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Història
L’edifici actual de l’Escola Pia és una construcció amb molta història a la ciutat d’Igualada[2]. La part modernista és la façana, S’inicia la seva construcció el 1907 i s’acaba, segons data sota el campanar, l’any 1908[3]. Durant molts anys va ser col·legi i convent dels escolapis, actualment és sols col·legi regit per l’esmentada orde.
Entre el plànol presentat l’any 1905, per a la seva aprovació a l’Ajuntament, i el què realment es va construir hi han clares diferències. La construcció final va ser bastant més simple. Les diferències estan en la forma de campanar d’espadanya en la façana de l’església, un balcó que havia d’anar en el cos final del cantó esquerra, la rosassa de l’església on finalment es van construir tres finestrals i en les diferents decoracions de les obertures.
Els plànols presentats l’any 1905 estan signats per Pau Riera Galtès. Aquest mestre d’obres moria l’any 1907. Aquest any es quan es comença a construir la façana. El setmanari Somatent atribueix el projecte a Modest Castañé [4].
Els anys 2020-2021 es va portar a terme una restauración de la façana com a conseqüència del deteriorament de l’encoixinat tosc que recobria tota la façana. La reforma valora els esgrafiats però fa un canvi en l’encoixinat, substituït per una imitació que no reprodueix el volum que tenia l’original.
Descripció[5]
És un edifici de planta i dos pisos. Té una aparença de simètrica, però si ens fixem amb atenció veurem com els cossos dels extrems, tot i seguir les mateixes pautes constructives i decoratives, són diferents. Per tant podem dividir la façana en tres parts: un cos central amb dues ales, la façana de l’església, al final a la dreta, i un cos d’edifici diferenciat que tanca estilísticament la construcció pel cantó esquerra.
En el cos central hi ha la porta principal de l’edifici. Sobre la porta un text diu: “(SINI)TE PARVULLOS VEN(I)RE AD (ME) – (Deixeu que el nens vinguin a mi)”. Té tres eixos obertures emmarcats per unes pilastres que acaben amb uns arcs de mig punt. Cada pilastra té un capitell floral, en el centre del qual hi ha l’anagrama de “Nom de Maria”[6]. Unint els tres arcs per la seva part superior hi ha un conjunt escultòric floral que envolta una representació de l’escut de l’Escola Pia. En el centre hi ha un rellotge, que data del l’any 1908[7]. Un del elements més significatius del rellotge és l’estructura de ferro que aguanta les campanes, amb unes decoracions florals i un panell que marca els punts cardinals.
En aquesta part central les obertures donen un sentit horitzontal a la composició general. A planta baixa hi ha la porta d’entrada i quatre finestres a cada cantó, al primer i al segon pis hi ha una línia onze finestres, totes aquestes finestres són rectangulars. Les del segon són més grans, apaïsades i d’arc partit. Totes estan emmarcades per una franja que sobresurt del plom de la façana i que té una decoració floral tant en el centre de la part superior, com en el lloc del coixí. Entre les finetres hi ha uns esgrafiats florals. Aquestes d’unes ales de la construcció estan coronades per uns merlets allargats.
La façana de l’església té una unitat per ella mateixa. Repetint l’esquema que veiem en el la part central de l’edifici, té una divisió en tres parts feta per pilastres i capitells units per uns arcs de mig punt. En el centre hi ha un gran finestral amb tres arcs ogivals. La porta d’accés a l’església és també ogival amb unes lleugeres arquivoltes amb una decoració floral. Aquestes arquivoltes estan sustentades per unes columnes amb capitells decorats; a l’esquerra hi ha l’escut de Catalunya amb un drac als peus i a la dreta el Sant Nom de Maria amb un animal sota, segurament uns simbolismes de Sant Jordi i de la Mare de Déu i el diable respectivament. Originalment el timpà tenia també una decoració centrada amb l’escut de l’Escola Pia envoltada d’una decoració floral. La façana acaba amb un campanar d’espadanya de dos ulls, sota el qual hi ha la data 1908[8]. La part de carener del campanar està recobert amb rajola decorada.
La façana pel cantó esquerra tenia molta més rellevància en el plànol original. Estava la presidia per un balcó volat de dimensions considerables, finalment es va simplificar amb un eix de tres finestres. Aquesta part també té un acabament ondulat.
Al llarg de la façana a l’alçada del tercer pis, entre les finestres i sota merlets, hi ha un esgrafiat floral amb un text que diu: al cantó esquerra: “VENITE, FILII, AUDITE ME” i al dret: “TIMOREM DOMINI DOCEBO VOS. (Veniu, fills escolteu-me – us ensenyaré el temor de Déu)” La resta del parament de la façana està resolta imitant l’encoixinat tosc.
A destacar: El campanar de ferro del rellotge.
Valoració: És un dels edificis monumentals de la ciutat que, al presidir la plaça com una gran escenografia, pren molta rellevància. Estilísticament aporta poc al que ja hi havia fins aquell moment en el modernisme a Igualada. De totes maneres cal assenyalar que una escola, que tenia una influència notòria a la ciutat, adoptés aquest estil, encara que fos en la seva vessant més neogòtica, ajuda a entendre la popularització de l’estil.
Passar a ► fitxa 27
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] ACAN-AMI Expedient d’Obres 55/1905 – Sometent, núm. 125, p. 2 (Igualada; 10 octubre 1907)
[2] Com a col·legi va començar la seva activitat l’any 1858. Abans, des de 1393 fins a la desamortització del 1835, havia estat convent del Agustins.
[3] L’any que hi ha en el campanar d’espadanya.
[4] Sometent, núm. 125, p. 2 (Igualada; 10 octubre 1907)
[5] La descripció de l’edifici la faig seguint la construcció actual.
[6] L’anagrama del Nom de Maria forma part de l’escut de l’orde escolàpia.
[7] És un rellotge fet pel rellotger igualadí Salvador Nadal. L’any 1913, Pere Vilar, rector dels escolapis, Sr. Josep Borràs, Sr. Ramon Enrich i Sr. Miquel Permanyer en nom i representació del veïns del barri de sant Agustí, fan donació perpètua del rellotge dels Escolapis al municipi, transferint i renunciant a favor del municipi el rellotge i les dues campanes, amb l’única condició que mai pot ser tret del barri de Sant Agustí. L’Ajuntament acorda acceptar-ho per unanimitat. (ACAN-AMI, llibre d’actes, 1911-1913, 175R).
[8] Aquesta és una de les parts més diferents entre el projecte l ‘obra final.
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries. Volum 2. Ajuntament d’Igualada-Òmnium Cultural. Igualada, 1995