CAL PERICO – Carrer de l’Argent, 34
| Any de la construcció: 1905 (veure plànols) |
| Tipus d’edifici: Edifici mixt |
| Propietari que fa la construcció: Francesc Vidal i Bisbal |
| Mestre d’obres que projecta la construcció: Pau Riera i Galtés [1] |
| Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Descripció
Edifici situat en el xamfrà entre el carrer de l’Argent, on hi ha la façana principal, i la travessia de Sant Sebastià. Consta de planta baixa, dos pisos i una golfa, està cobert per Acaba amb un terrat. Té tres eixos d’obertures, amb balcó corregut a la planta primera planta, balcons individualitzats a la segona i finestres a la golfa La planta baixa estava destinada a comerç (Cal Perico – Merceria), mentre que la resta de l’edifici era habitatge.
Les obertures estan resoltes amb llinda, amb un relleu floral sobre cadascuna d’elles. Els del primer pis actuen a mode de cartel·les dels balcons del segon pis, mentre que las del segon pis són ornamentals. Verticalment els tres eixos tenen una unitat reforçada pels trencaaigües que les emmarquen. Cada eix d’obertures acaba amb una finestra geminada, espirall de les golfes. Aquestes obertures també estan resoltes amb llinda. Tenen una decoració floral sobre el capitell de la columna que la divideix. Aquesta decoració segueix l’estil de les de la resta de l’edifici.
La construcció acaba amb un terrat que té una barana on alterna la part de ferro amb la part massissa d’obra. Cada una de les parts té una divisió/decoració vertical ondulada que baixa per la façana fins a la meitat de l’espai de la golfa delimitant i estructurant els eixos obertures i donant una composició simètrica al conjunt. Els extrems de la barana del terrat estan coronats per unes hídries esfèriques. La resta del parament de la façana imita l’encoixinat de pedra. Per últim assenyalar els balcons, de barrots de ferro, decorats amb una flor i ventruts en la seva part baixa.
A peu de carrer hi havia la botiga que tenia els aparadors [2] i un gran rètol també modernista. Interiorment els diferents pisos, tenien els sostres pintats i decorats seguint també l’estil. (veure decoració 12 – botiga 8)
A destacar: La finestra geminada del sota terrat amb la decoració floral.
Passar a ► fitxa 26
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] ACAN-AMI Expedient d’Obres 30/1905.
[2] Veure: Anunci en el Programa de Festa Major 1907, p. 40.
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Lacuesta, Raquel-Xavier González Toran-Lluis Casals, Modernisme a l’entorn de Barcelona, arquitectura i paisatge. Diputació de Barcelona-Xarxa de municipis. Barcelona, 2006