CAL RATÉS – Carrer de Sebastià Artés, 8
| Any de la construcció: 1901 (veure plànols) |
| Tipus d’edifici: Habitatge unifamiliar |
| Propietari que fa la construcció: Marià Ratés i Homs |
| Arquitecte que projecta la construcció: Josep Pujol i Brull [1] |
| Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Descripció
Es tracta d’una construcció quadrada exempta, en què dues de les seves façanes fan cantonada entre el carrer de Sebastià Artés i plaça d’Espanya, i les altres dues donen al jardí (poc visibles des del carrer).
És un xalet unifamiliar de planta baixa i un pis, construït com a casa d’estiu per a una família que tenia la seva residència habitual al carrer de Santa Maria, 10 del mateix Igualada.
Té l’entrada principal pel carrer de Sebastià Artés, 8 i la de carruatges per la plaça d’Espanya, 1.
La façana del carrer Artés té tres eixos d’obertures. En l’eix central hi ha l’entrada de la casa i un balcó volat al primer pis suportat per unes mènsules ondulades. En els eixos laterals hi tenim finestres geminades. Les obertures de la planta baixa tenen un arc escarser, mentre que les del primer pis tenen un arc que recorda el trevolat. A la façana que dóna a la plaça d’Espanya les obertures tenen el mateix tipus d’arc trevolat que ja trobàvem a la façana principal, la diferència està en la decoració entre les obertures de planta baixa i del primer pis. En el primer pis es repeteixen els trencaaigües de la façana principal, mentre que planta baixa té unes decoracions florals en la part interior del salmers. Tant la porta d’accés a la casa, com les finestres són fetes de carreu vist que sobresurt del plom de façana arrebossada.
La façana principal està coronada amb un timpà esglaonat de grans trams i una finestra coronella cega també esglaonada. Lateralment hi ha una barana del terrat feta amb claustres. En el centre del terrat hi ha un petita torre de serveis quadrada on ni ha una sanefa feta de ceràmica verda i està coronada també per elements florals neogòtics. En la façana que dóna al jardí hi ha una renglera de set obertures a cada planta a la manera de galeria.
Estilísticament l’arquitecte s’encamina cap uns plantejaments amb historicismes neogòtics, on les finestres geminades, els arc trevolats, els trencaaigües i les claustres florals de la barana del terrat, marquen el seu caràcter.
L’element decoratiu més important el trobem en els trencaaigües del primer pis que estan rematats amb una mènsula decorativa que representa una fulla d’acant.
A diferència de la casa que trobem del mateix autor dos anys més tard [2], en aquesta construcció no incorpora arts aplicades, sols unes portes de ferro forjat. La composició en general és serena i mancada de policromia [3].
A destacar:Les finestres i trencaaigües de carreu.
Valoració: Es tracta d’un dels edificis més solvents, dins un classicisme, que té arquitectura modernista a la ciutat.
Per veure més fotografes ► Cal Ratés (Fotografies)
Passar a ►fitxa 8
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] ACAN-AMI Expedient d’Obres 36/1901.
[2] Agència Igualadina, Rambla de Sant Isidre, 13 (fitxa 13).
[3] El color actual de la façana és el de la última restauració.
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura, Barcelona, 1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Llacuna i Ortínez, Pau, L’Arquitectura modernista a Igualada. Miscellanea Aqualatensia /3. CECI. Igualada, 1983