| Naixement: 1871 (Calella de Llobregat)[1] |
| Arquitecte: 1899 |
| Mort: 1936 (Alella) |
Biografia
Es titulà a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona l’any 1899. Va ser un personatge prolífic que va exercità la pintura, la il·lustració, la literatura i la crítica d’art.
A més dels edificis que va fer a Igualada, cal tenir present la casa Pere Carreras i Robert de Sitges (1906-1907). El 1911 rebé la medalla d’or i diploma d’honor de la República del Salvador pel projecte de construcció d’un teatre a la capital del país [2].
Edificis modernistes a Igualada [3]
1901 Cal Ratés – Marià Ratés i Homs – Carrer Sebastià Artes, 8 – Plaça d’Espanya, 1 – Habitatge Unifamiliar – fitxa 7
1903 Aleix Gabarró – Rambla Nova, 27 – Habitatges familiars – fitxa 10
1903 Agència Igualadina – Francesc Ollé i Malet – Rambla de Sant Isidre, 13 – Edifici mixt – fitxa 13
1905 Miquel Ferrer – Carrer de Garcia Fossas, 5 – Habitatges familiars – fitxa núm. 27
Comentari a l’obra
Admirador de l’ arquitectura de Puig i Cadafalch [4] i de les idees de John Ruskin i William Morris, aplicarà en les seves construccions aquests criteris. Així en el primer edifici, Cal Ratés (1901, fitxa núm. 7) opta per uns plantejaments més ogivals (claustres i trencaaigües), és un edifici que respira un aire historicista i reposat. En canvi en les altres dues construccions la d’Aleix Gabarro (1903, fitxa 10), i l’Agència Igualadina (1903, fitxa 13), té uns plantejaments totalment diferents, incorporant el cromatisme i utilitzant diversos elements propis de les arts aplicades [5] com la rajola decorada, la ceràmica vidriada, l’esgrafiat, el totxo vist i els ferros decorats [6]. En tots els edificis hi ha com a tema comú l’ornamentació floral, ja sigui en relleu, ceràmica o esgrafiats.
No tenim constància que els edificis de Pujol i Brull tinguessin una gran transcendència en l’ambient local, tot i que amb els edificis del 1903 va introduir, amb força i sense manies, elements claus de color en construccions que estaven a les rambles i que per tant tenien una forta presència ciutadana.
Tornar a ⏎ 3.3. Relació dels arquitectes o mestres d’obres
[1] Les dades de naixement, llicenciatura i mort estan estretes de:https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Pujol_i_Brull (Consulta feta l’agost de 2019).
[2] Aquest projecte el va fer conjuntament amb l’arquitecte Manuel Vega i March. https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Pujol_i_Brull (Consulta feta l’agost de 2019).
[3] Veure: Apèndix 3 – Altres construccions dels arquitectes i mestres d’obres entre 1988-1920 .
[4] Alexandre Cirici i Pellicer, El arte mordernista catalán. Editorial Aymà. Barcelona, 1951. p. 114.
[5] Jhon Ruskin, Las siete Lámparas de la Arquitectura. Editorial MAXTOR. Valladolid, 2015. (edició facsímil). p. 189 La “Làmpada de la Vida” preconitza el gust pel color en front a la monocromia i l’academicisme, aprofitant materials de diversos matisos, revestiments ceràmics, els envidriats policroms, els estucs colorits i les combinacions de fustes d’ebenisteria. Aquest revestiments ceràmics a Catalunya varen ésser possibles gràcies a la tradició valenciana. Oriol Bohigas, en el Reseña i catalogo de la arquitectra modernista, Editorial Editorial Lumen, Barcelona1973, p. 104. Diu: La cerámica fue uno de los elementos mejor tratados en esta revitalización. En valencia existía una fuerte tradición artesana que venia de siglos y se mantenían vivas muchas viejas técnicas, como el reflejo metálico (…) tanto por presiones de la demanda barcelonesa, esta tradición no sólo se fortaleció sino que adoptó el lenguaje ornamental del modernismo, sobretodo en los temas decorativos bidimensionales.”
[6] Alexandre Cirici i Pellicer, El arte mordernista catalán. Editorial Aymà. Barcelona, 1951. p. 208. Pujol Brull va fer diversos dissenys pel forjador Ballarin que va fer també els ferros de les entrades del Metro de Barcelona. “(…) Ballarin trabajó también a la de otros arquitectos y decoradores (…) y realizó difíciles rejas de panteón según dibujos de Pujol i Brull”.