CAL SISTARÉ – Carrer de la Soledat, 10
Any de la construcció: 1903 (veure plànols) – Any de la restauració: 1999 |
Tipus d’edifici: Habitatge unifamiliar |
Propietari que fa la construcció: Francisca Sistaré i Gabarró – Propietari de la restauració: Guillem Jorba i Bisbal |
Arquitecte que projecta la construcció: Isidre Gili i Moncunill [1] – Arquitecte de la restauració: Francesc Claramunt i Pol [2] |
Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |

Descripció
Edifici entre mitjaneres de planta baixa, entresol i tres pisos. Té una composició asimètrica. A la planta baixa hi ha la porta d’accés a l’edifici i una amplia finestra que dóna a l’entresol. Hi ha dues obertures a cada una de les plantes, la de l’esquerra és una finestra i la de la dreta un balcó volat amb barana de barrot. En el tercer pis hi ha una galeria.
La planta baixa es carreuada, les seves obertures tenen arcs escarsers amb gran salmers de pedra tosca de forma quadrada. Sota la finestra, que dóna a l’entresol, hi ha tres obertures quadrades amb les angles arrodonits i amb un poliedre que sobresurt a mode de clau de l’arc.

Fotografia: Josep Bou
Les obertures del primer i segon pis tenen llinda, tot i que la decoració floral, en baix relleu, li dóna una aparença d’arc escarser. Estan flanquejades per unes rajoles vidriades. Sobre els falsos arcs de les obertures i en el centre hi ha una decoració floral vidriada enfonsada del plom de la façana. Els balcons volats tenen una decoració floral en la seva part baixa.
La galeria del tercer pis té quatre arcs escarsers, separats per una columna. Entre el segon pis i la galeria del tercer hi ha una franja feta de rajola amb una decoració floral de colors verd i blau. Aquesta rajola és del mateix model de la que hi ha a la paret de l’entrada de la casa.
L’edifici acaba amb una barbacana que, en entre bigues, també té una decoració amb rajola blanca i blava de formes geomètriques.

Interiorment cal destacar l’entrada que conserva l’enteixinat del sostre, sota el qual hi ha una franja de rajoles. A les parets hi ha unes sanefes verdoses restaurades en l’última intervenció.
En la façana d’aquest edifici hi tenim ja els elements que s’aniran repetint a les altres edificacions del mateix autor: els relleus d’ornamentació floral a les llindes, la ceràmica vidriada, així com l’ús de la pedra a la planta baixa.
A destacar: Com a característica diferenciable cal assenyalar el joc de pedra polida i pedra tosca que hi ha a la planta baixa, així com el baix relleu en les llindes de les obertures i la incorporació de la ceràmica vidriada.
Valoració: A partir d’un esquema que recorda a les cases pairals amb porxada en l’últim pis, dignifica aquest tipus de construcció, posant en valor materials recuperats pel modernisme. És la primera construcció que tenim d’aquest arquitecte a Igualada, anys més tard farà altres edificis notables per al modernisme igualadí com Cal Ratés o Cal Barrab-Ca la Mamita, on tornarà a utilitzar formes i elements que aquí fa servir per primera vegada.
Per veure més fotografies ► Cal Sistaré (Fotografies)
Passar a ► fitxa 13
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] ACAN-AMI Expedient d’Obres 10/1903 .
[2] Dades aportades pel propietari.
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Llacuna i Ortínez, Pau, L’Arquitectura modernista a Igualada. Miscellanea Aqualatensia /3. CECI. Igualada, 1983
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries. Volum 2. Ajuntament d’Igualada-Òmnium cultural. Igualada, 1996