TEATRE DE L’ATENEU IGUALADÍ – Carrer de Sant Pau, 9
| Any de la construcció del primer teatre: 1900 (veure decoració 2)- Any de la construcció del segon teatre: 1910 – Any de la restauració: 1995 |
| Tipus d’edifici: Teatre – Entitat Social |
| Propietari que fa la construcció: Ateneu Igualadí de la Classe Obrera – Arrendatari que fa la restauració del 1995 : Ajuntament d’Igualada |
| Arquitecte que projecta la primera i segona construcció: Pau Salvat i Espasa – Arquitecte de la restauració de l’any 1995: Jaume Riba i Samarra. En la construcció del primer teatre intervé: Josep Vich i Aguilera (mestre d’obres) i Josep Campeny i Santamaria (escultor). En la construcció del segon teatre intervé: Josep Bartrolí (mestre d’obres) i Pere Coll (guixaire) |
| Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Història
L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera va ser fundat l’any 1863 per Marià Ferrer, escolapi exclaustrat. Va ser la principal entitat cultural d’Igualada durant el segle XIX i el primer terç del segle XX. Englobà gent de tots els estaments socials. Inicialment l’entitat feia el teatre en el que avui és el vestíbul que en aquell moment tenia doble alçada.
El primer teatre es comença a plantejar l’any 1898, i al cap de dos anys s’inaugura en la diada de Pasqua Florida. Aquest teatre va ser projectat per Pau Salvat i Espasa i fou construït pel mestre d’obres Josep Vic i Aguilera. Hi van intervenir també l’escultor Josep Campeny i Santamaria.
El 15 de desembre de 1909 un incendi destrueix l’escenari i part de la platea. El 3 de març de l’any 1910 s’adjudiquen les obres per a la construcció de un nou teatre a Josep Bartolí. El projecte també el va fer Pau Salvat i Espasa. L’agost de 1910 s’inaugura el nou teatre [1].
L’any 1994 es fa una restauració integral que respecta la imatge original conservant-ne l’estructura i la decoració. L’arquitecte que porta a terme aquesta restauració, és Jaume Riba i Samarra. S’inaugura el 24 de febrer de 1995.
Descripció general
L’actual teatre té una platea de planta de ferradura , amfiteatre i dos pisos [2]. L’estructura tant la del primer com la del segon teatre és de ferro, que es visible a l’interior en les bigues que fan de columnes i aguanten els pisos. La coberta (no visible) del teatre es també una estructura de ferro pròpia de les construccions de l’època [3].
Una de les característiques d’aquest teatre és la platea mòbil que en ocasions especials la deixa a l’alçada de l’escenari.
La decoració del primer teatre era floral asimètrica, i també tenia unes figures antropomorfes, molt semblants a les actuals, situades al final de cada columna. [4]
En la part corba que fa el sostre, on en el primer teatre hi havia unes pintures florals asimètriques amb moltes adulacions, en la restauració que es fa l’any 1910 si fan una gran ulls de bou, enreixats, i que en la seva part superior hi ha una màscara representativa del teatre. Aquestes obertures estan envoltades d’una decoració floral asimètrica.
Uns altres dels elements decoratius són la representació d’unes abelles amb cos i cap de dona que sostenen una garlanda. Aquesta decoració es va repetint en el punt de intersecció de la columna amb el sostre.
En el angles sobre la boca de l’escenari hi ha una decoració floral que en el centre té, en un cantó, l’escut d’Igualada i en l’altre un rusc d’abelles. Cal recordar que les abelles i el rusc formen part de la simbologia i l’escut de l’Ateneu.
La boca de l’escenari va repetint una decoració que vol representar una corona de llorer. El conjunt està rematat per una garlanda de fulles que també recorden el llorer.
Totes aquetes decoracions són de guix van ser, molt probablement, realitzades per Pere Coll [5] que intervé en aquest segon teatre
En l’angle entre columna i forjat hi ha una decoració floral feta amb ferro que ja es podia veure en el primer teatre.
Pel que podem veure en les fotografies que s’han conservat de la decoració del primer teatre, estava més el la línia d’un modernisme eufòric. El que ens ha quedat de la decoració del segon teatre està més en la línia d’un modernisme més reposat.
A destacar: L’estructura de ferro i els guixos en forma d’abelles que hi ha en el sostre.
Valoració: Que el teatre de l’Ateneu adoptés, tant el primer cop com en el segon, formes modernistes, ens ajuda a entendre l’acceptació popular va tenir que aquest estil a la ciutat.
Passar a ► 1.3. Catàleg, fitxes tècniques i descripció de les decoracions – decoració 2
Passar a ► fitxa 4
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] Extracte tret de: Salvador Riba i Gumà, L’Ateneu Igualadí de la classe obrera 1863-1939. Ateneu Igualadí. Igualada, 1988.
[2] El primer teatre sols tenia un pis.
[3] ACAN-AFMI núm. 3.251.
[4] ACAN. AFMI núm. 1.560.
[5] L’empresa de Pere Coll estava especialitzada en enteixinats de sostres i tota mena de revestiments de guix, va tenir un desenvolupament notable en els primers anys dels segle. XX. Teresa Macià, Paraments i Revestiments de l’arquitectura modernista. Dins “El Modernisme” Francesc Fontbona (Direcció). A l’entorn a l’arquitectura. Volum 2. Edicions l’Isard. Barcelona, 2002. p 301.
Bibliografia
– Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries, Volum 2. Ajuntament d’Igualada-Òmnium Cultural. Igualada, 1996
-Riba i Gumà, Salvador, L’Ateneu Igualadí de la classe Obrera 1863-1939. Ateneu Igualadí. Igualada, 1988