FRANCESC VALLS i BRUFAU[1] – Rambla de Sant Ferran, 48
| Any de la construcció: 1900 (veure plànols) |
| Tipus d’edifici: Habitatge unifamiliar |
| Propietari que fa la construcció: Francesc Valls i Brufau – Pintor que signa la decoració de l’any 1918: Josep Ferran i Riba |
| Arquitecte que projecta la construcció: Joan Alsina i Arús [2]. |
| Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Descripció
Edifici entre mitgeres de planta baixa, entresol i tres pisos, amb dos eixos d’obertures, amb balcó corregut a la planta primera, balcons individualitzats a la segona i finestres, en forma de porxat, a la tercera. Està destinat a habitatge unifamiliar.
Exteriorment, els eixos d’obertures de la part central de la façana, li donen un aire de composició simètrica.
A la planta baixa utilitza el carreu i les obertures estan resoltes amb arcs de tipus escarsers amb grans salmers, estructura que, amb més suavitat, es repeteix en les obertures del tercer pis. En el primer i el segon pis les obertures estan resoltes amb llinda, amb uns trencaaigües esglaonats amb motllures amples que semblen empresonar en el seu interior uns relleu florals d’estil gòtic, en el centre dels quals hi ha una peces de ceràmica vidriada també de tipus floral. L’edifici és coronat per tres merlets esglaonats.
Cal destacar les inicials del propietari en el centre de les obertures del segon pis[3]. Un dels altres elements a destacar és el tirant del balcó del primer pis amb una decoració floral.
Interiorment una escala uneix les diferents plantes. A la planta baixa hi ha el rebedor que ens dóna accés al menjador, la cuina, i a una petita “sala de rebre” que dóna a la rambla que a la façana dóna un aspecte d’entresol. (veure: decoració 3)
Del menjador destacarem el sostre amb una decoració floral de colors suaus on sobresurten unes motllures daurades també en forma de flors. L’element més significatiu del conjunt del mobiliari és el cadiram amb un estil gotitzant asimètric en el respatller. El terra, com la majoria d’habitacions de la casa, és un mosaic de tessel·les. La làmpada, d’estil art nouveau, molt abarrocada, té forma de quinqué en la seva part central, amb tulipes en la seva part superior (és una làmpada de gas adaptada a la electricitat). Un altre element a destacar és la porta corredora, amb vidres emplomats amb formes florals, que comunica amb la galeria de la part del darrera que dóna al jardí.
La “sala de rebre” s’hi accedeix pel rebedor. Té dos finestrals que donen a la rambla[4]. D’aquesta habitació cal destacar el sostre amb una decoració floral que en els seus extrems està resolta amb relleus. Les flors són daurades i les tiges i les fulles tenen formes ondulades. Hi ha una representació d’uns gira-sols descentrats.
L’escala té una barana de ferro amb formes ondulades. En cada replà fa una sortida en forma de balco circular que permet avançar-se i veure l’ull d’escala i en conseqüentment el rebedor.
L’habitació principal del primer pis és la de matrimoni. El més destacable en aquesta estança és també el sostre. Del conjunt sobresurten dues franges amb unes sanefes florals. En el centre d’aquestes franges hi ha un medalló amb una representació d’una cara femenina. També tenen uns repujats de guix on les decoracions florals són de color daurat i blau-cel. El terra està format per tessel·les que forma una sanefa bàsicament de color blau fort. La làmpada del sostre, amb formes corbades i amb una composició de tulipes a diferents nivells, és, també, d’estil art nouveau.
A més d’aquestes habitacions la casa té altres estances amb els sostres decorats tant amb temes florals com figuratius (concretament en una habitació hi ha una representacions d’uns àngels) i paisatges. La decoració més diferent es troba en una habitació del tercer pis en què el sostre és lineal amb una influència del l’estil secessió. Els terres de les habitacions del tercer pis així com el de replà de l’escala estan fets amb rajola hidràulica.
Del mobiliari cal destacar els rentamans de l’habitació de matrimoni que té una pica de ceràmica amb una decoració floral asimètrica.
Per últim dir que en una de les habitacions, a la paret, hi ha la signatura del pintor que va fer la decoració: “Pintado fue José Ferran Riba – 28 de noviembre 1918 – año de la epidemia gripal”[[5].
A destacar: Tota la decoració interior.
Valoració: Es tracta de la primera construcció privada a Igualada íntegrament modernista que incorpora uns elements constructius que arribaran a ser una constant en el modernisme igualadí.
Passa a ► fitxa 3
Torna a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] No és el renom de la casa sinó el propietari que la va construir.
[2] ACAN-AMI-Expedient d’Obres 118/1900.
[3] Actualment les inicials originals estan tapades per una placa metàl·lica, amb les inicial de l’últim propietari (LAG-Laureà Alcoberro i Guitart). Originariament era FV (Francesc Valls).
[4] Són les finestres amb gran salmers i arcs escarsers que es veuen a la façana.
[5] Veure: Apèndix 2 – Biografies .
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Llacuna i Ortínez, Pau, L’Arquitectura modernista a Igualada. Miscellanea Aqualatensia /3. CECI. Igualada, 1983