Borràs i Estruch, Pere (1887-1953)
Va ser una persona que va portar una intensa vida cultural i comercial a la ciutat. Va participar activament en publicacions com Pàtria, Jovent, l’Eco d’Igualada i Diari d’Igualada. Com a dibuixant va fer les capçaleres del periòdics. Alboradas (1904) i Pàtria (1907); Els escuts de l’Orfeó del Noya (1910), Cámara Agrícola de Igualada y su Comarca (1913), Ateneu Igualadí (1914) i per a l’Associació de Propietaris de Finques Urbanes (1915); Els dibuixos per als calendaris de paret de la Botiga del Cal Josep (1914-1915). Va dibuixar també l’etiqueta de l’Anís del Noya i se li atribueix la tapa del registre de la boca d’incendis que els bombers tenen a Igualada (avui no en queda cap) i la tapa dels registres de la companyia d’Aigües de Rigat (1924). Fou president de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, i va ser junt amb Isidre Miserachs, un dels promotors del canvi de nom del Passeig a favor de Mossèn Cinto Verdaguer. Va ser també president dels Amics de l’Art Vell, membre fundador de l’Arxiu Fotogràfic Municipal D’Igualada (1932) i anys més tard fundador del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (1947)[1].
Camps i Junyent, Gaspar (1874-1942)
Gaspar Camps i Junyent, va néixer a Igualada el 29 de desembre de 1874, de jove va assistir a les classes de dibuix amb Gregori Ferrer a l’Ateneu Igualadí. Uns anys més tard va anar a Barcelona a estudiar a l’Escola de Belles Arts de la Llotja. Una malaltia l’obliga a tornar a Igualada i treballa com a mestre de dibuix a la vegada que, per encàrrec, fa una sèrie de retrats al carbó. El 1892 guanya una borsa de treball que donava la Diputació de Barcelona. Amb els diners de la borsa i l’ ajuda del seu oncle i de Joan i Carles Godó es trasllada a París on es perfecciona tècnicament a l’Escola de Benjamí Constant i de Jean Paul Laurens. El 1895 torna de París i s’instal·la a Igualada i obra una escola al carrer Costiol. En aquest època pinta quadres de realisme anecdòtic de caire religiós. Col·labora amb la revista “Album Salón” on fa treballs de il·lustració d’estil modernista influenciats pet l’Aphonse Mucha”. El 1899 exposa a la Sala Parés i funda la revista “Pluma y Lápiz”. Entre 1901 y 1903 col·labora amb la col·lecció “ Ambos Mundos”. L’any 1905 es casa amb Cristina Dotti i marxa a París, d’aquesta època són la col·lecció del “Cyrano de Bergerac”. Signa un contracte amb la casa de publicitat Sirven a París. Tot i viure a París il·lustra la Història d’Igualada de Joan Segura (1907-1908) i també dissenya la senyera de la Orfeó del Noya (1912). Durant la Primera Guerra Mundial es trasllada a Toulouse i més endavant torna a Barcelona. El 1923 torna exposar a la Sala Parés amb un conjunt d’obres inspirades en la pintura francesa de les darreries del segle XVIII. L’any 1934 el govern francès li atorga les Palmes Acadèmiques. El 5 d’abril del mateix any rep l’Homenatge de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, el 5 de juny, Igualada s’adhereix a l’homenatge nomenant-lo Fill Il·lustre d’Igualada. El 1941 i el 1942 va fer les seves ultimes exposicions. Va morir l’11 d’abril de 1942 a Barcelona[2].
Ferran i Riba, Josep (1876-1947)
Fill del pintor Bartomeu Ferran i Valls, va seguir l’ofici familiar. El 1918 decora la casa de la rambla de Sant Ferran 48[3]. El 1920 es casa amb Rosa Alemany i Ventosa, amb que va tenir dos filles, Manuela i Maria. L’any 1925 participa en l’exposició de la «Congregació Mariana» a la sala exposicions de la Caixa de Pensions amb tres obres titulats: Paisatge, Còpia i Pintura[4]. Va documentar-se de les novetats artístiques que es estaven en voga en el seu temps, tal com es pot comprovar amb els catàlegs que es conserven provinents del seu taller, un de francès per a la decoració de sostres i habitacions d’estil modernista: “Peinture d’art nouveau-3ª Série – Décorations murales et plafons – CH. Juliot, Éditeur – París” i un mostruari de papers pintats de la casa “Beauclair, Farbige Flachenmuster Verlag Von Julius Hoffmann, Stuggart”[5]. Va morir l’1 de març de 1947.
Galtés i Cardús, Josep (1877-1932)
Va néixer a Igualada el 2 de desembre de 1877, de professió era pintor. Es va casar l’any 1915 amb Maria Puig i Miquel, vivien a la rambla Nova, 27[6]. Va tenir una establiment de pintures. Es va dedicar a la decoració de sostres i d’algunes parets, algunes dels quals encara es conserven: a Igualada, el sostre de la pastisseria Targarona al carrer del Roser 17; L’edifici de Cal Boyer de la rambla de Sant Isidre (avui notaria); La casa de Cal Casadesús a la rambla de Sant Ferran, 60; la casa de Ramon i Tudó a la rambla de Sant Ferran, 33; Cal Boladeras, a la rambla del General Vives, 39; A Òdena, la Masia de Can masia (Òdena), Va inventar diversos productes com un betum comercialitzat amb la marca Gal. Era també afeccionat a la música i al teatre . Va morir el 15 d’agost de 1932[7].
Massaguer i Colom, Pere (1835-1910)
Va néixer a Igualada el 14 d’agost de 1835. Era el primer fill i hereu de Pere Massagué i Balasch, terrisser que s’havia establer a Igualada l’any 1833. Es va casar amb Raimunda Esteve i Camps, D’aquest matrimoni neixen cinc fills. Ateneista actiu, va formar part l’any 1877 de la comissió per reconstruir el teatre de l’entitat després de la desfeta de la Guerra dels Carlins cedint a crèdit el totxos per poder construir l’edifici. L’any 1881 pren possessió com a regidor de l’Ajuntament d’Igualada i forma part de la comissió de “Policia Urbana y Ornatos Públicos y Privados”. També se sap que va participar a les reunions per activar el projecte de línia de tren, primer entre Igualada i Sant Sadurní d’Anoia i més tard entre Igualada i Martorell. El 1905 es trasllada a viure a la casa del carrer de la Soledat, 30. A més de tenir l’empresa de terrisseria “ Alfarería de Pedro Massagué), era també un escultor d’afició[8] que va fer diverses obres amb terra cuita. Poques obres s’han conservat d’aquest escultor, cal destacar-e el bust del pare Marià Ferrer, el de Victor Hugo, el de Sara Bernhardt així com un bust autoretrat i un de la seva dona. Mor el 1910 [9].
Tornar a ⏎ 6. Apèndixs
[1] Maria Antònia Bisbal i Sendra-Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d’Igualadins. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona, 1986. p. 39.
[2] Resum extret de catàleg de l’exposició “Gaspar Camps 1874-1942 – Exposició Antològica”, Igualada 1980.
[3] Veure: 3.2. Catàleg dels edificis Modernistes 1899-1920, fitxa núm. 2.
[4] Catàleg de l’exposició Col·lectiva «Congregació Mariana» de l’any 1925.
[5] Aquesta casa va participar en l’Exposició d’Arts Decoratives Modernes en l’Exposició Universal de 1900 a París.
[6] Edifici modernista. Veure: 3.2. Catàleg dels edificis Modernistes 1899-1920, fitxa núm. 10.
[7] Extracte biogràfic tret de: Maria Carme Galtés i Lliró, Josep Galtés i Cardús (1877-1932) Pinzellades de la vida de l’artista, Revista d’Igualada, núm. 40, Anoia, abril de 2012, p. 95-99.
[8] Martí Brech, Barro y Arte, El Igualadino, núm. 20, Igualada 17 de setembre de 1893, any 1.
[9] Pau Llacuna i Ortínez, Pere Massagué i Colom, Terrissaire d’ofici, Escultor d’afició, Revista d’Igiualada núm. 7, Anoia, abril de 2001, p.25-32.