Hi ha dues construccions, Cal Blai (1904, fitxa 21) i de Cal Ratés (1908, fitxa 34), que alguns historiadors[1] donen com autor a Pau Salvat i Espasa, tot i que els plànols presentats per demanar llicència d’obres a l’Ajuntament, estan signats per Isidre Gili i Moncunill.
Hem vist com aquets dos arquitectes col·laboren a Igualada, concretament a l’Escorxador (1903, fitxa 19) i al Mercat municipal (1905-1910, fitxa 26). També van signar conjuntament la maqueta de la ciutat (1904).
El Pau Salvat i Espasa va ser arquitecte municipal entre 1898-1911. Durant aquest anys només projecta, individualment, el teatre de l’Ateneu[2], la resta d’obra pública la signa conjuntament amb Isidre Gili i Moncunill, i no trobem constància documental que projecti cap edifici privat.
És Alexandre Cirici i Pellicer que dòna l’autoria a Pau Salvat i Espasa a Cal Blai quan diu: “construyó en Igualada, en 1906, una casa en la que las formas de lo Puig, con aberturas mitrales, se combinan con la asimetría de una puerta que tiene un vano lateral flanqueante, separado por una columna, como los de la casa Roure de Fernando Romeu, pero solamente a un lado, formando una atrevida asimetría”[3]. Pel que fa a Cal Ratés, és Raquel Lacuesta que li atribueix, tot i que diu que la va fer amb col·laboració amb Isidre Gili i Moncunill[4].
Documentalment, ja he dit, que no hi ha constància de que aquest dos edificis siguin de Pau Salvat i Espasa, tot i que en el cas de Cal Ratés (1908), la família propietària de l’edifici donava per fet que l’havia construït aquest arquitecte, i explicava que no constava en el documents perquè, com que tenia la plaça d’arquitecte municipal, no podia signar-los.
Si donem credibilitat a les paraules de la família Ratés, podríem eixamplar aquest dubtes a altres construccions i constatar un parell de fets que ajudarien a reafirmar aquesta tesi dels dubtes de l’autoria o col·laboració. La primera coincidència la trobem entre la casa Oller de Barcelona (1903) amb Cal Sistaré d’Igualada (1903, fitxa 12) , on hi ha el mateix tipus de rajola vidriada, que un parell d’anys més tard, també es troba a Cal Barrab-Ca la Mamita (1905, fitxa 24). La segona coincidència és que l’últim projecte signat per Isidre Gili i Moncunill és Cal Salinas de l’any 1911 (fitxa 36), curiosament al gener d’aquest any Pau Salvat i Espasa deixa de ser l’arquitecte municipal d’Igualada, i el plànol de Cal Salinas esta signat en aquest mateix mes.
Cal recordar que Pau Salvat i Espasa i Isidre Gili i Moncunill, tenen altres edificis que van projectar conjuntament com el Casino Principal (1914-1920) de Lleida.
Passar a ► 4. El postmodernisme
[1] Són Alexandre Cirici i Pellicer i Raquel Lacuesta.
[2] Cal recordar que l’autoria de teatre assignant-la a Pau Salvat i Espasa és per mitjà de fons bibliogràfiques no per constància documental de plànols.
[3] Alexandre Cirici i Pellicer, El arte mordernista Catalá. Editorial Aymà. Barcelona, 1951. p. 119.
[4] Raquel Lacuesta, El Nivell dels modernistes menors. Dins “El Modernisme” Francesc Fontbona (Direcció). A l’entorn a l’arquitectura. Volum 2. Edicions l’Isard. Barcelona, 2002. p.131.