AGÈNCIA IGUALADINA – Rambla de Sant Isidre, 13
| Any de la construcció: 1903 ( veure plànols)- Any de la restauració: 2018 |
| Tipus d’edifici: Edifici mixt |
| Propietari que fa la construcció: Francesc Ollé i Malet |
| Arquitecte que projecta la construcció: Josep Pujol i Brull [1] – Arquitecte tècnic de la restauració: Francesc Ollé i Almenar[2] |
| Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Descripció
Edifici entre mitgeres de planta baixa, entresol i tres pisos, amb dos eixos d’obertures simètrics, amb un balcó corregut a la primera planta, dos balcons individualitzats a la segona i quatre finestres allargades amb balcó d’ampit a la tercera. Estava destinat a habitatge unifamiliar i comerç del transport.
A planta baixa té la porta d’accés al comerç, la porta té una doble llinda, la inferior simula que està feta amb totxo [3]. Sota el balcó de l’entresol hi ha una finestra que dóna al despatx.
Les obertures del primer i tercer pis estan resoltes amb arc deprimit còncau, mentre que les del segon pis amb llinda.
L’edifici està coronat amb un terrat que té una barana de ferro entre pilones molt amples.
És una construcció que integra en la seva façana diversos elements d’arts decoratives i industrial com: la rajola decorada, la ceràmica vidriada, franges esgrafiades i el totxo, així com els ferros decorats.
Del primer pis cal destacar la sanefa blava esgrafiada de formes florals, que té en el centre una tira de rajoles, amb decoració geomètrica blanca i blava, i que horitzontalment uneix les dues obertures.
En el segon pis les obertures estan resseguides en la part superior i els brancals per unes rajoles amb decoració floral majoritàriament de color verd.
Al tercer pis, sota la barbacana i el terrat, les obertures allargades es desdoblen i formen una espècie de porxat. Estan separades per un mainell de totxo. El totxo (sempre simulat) intervé com element cromàtic.
Els ferros tenen un mateix tipus de decoració floral i geomètric, molt més simple en les baranes dels balcons volats, que en els d’ampit o la barana de terrat, així com a la reixa del despatx.
La ceràmica blanca i bava, que hem esmentat en el primer pis, es repeteix fent de base i capitell en els mainells de les finestres del tercer pis.
Per últim assenyalar els rombes de ceràmica vidriada que es troben sota la barbacana a l’alçada del forjat del tercer pis.
Cal recordar la placa, també d’estil modernista, que hi havia adossada a la façana entre la porta d’accés i el balcó de l’entresol que anunciava l’Agencia Igualadina i que actualment es troba a l’interior de l’oficina del planta baixa.
A destacar: La utilització de molts elements d’arts aplicades que donen cromatisme a la façana.
Valoració : És un dels edificis representatius del primer període del modernisme a Igualada, màxim exponent de les arts decoratives i industrial aplicades a la façana.
Per veure més fotografies ► Agència Igualadina (fotografies)
Passar a ►fitxa 14
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] ACAN-AMI Expedient d’Obres 44/1903.
[2] Font: Francesc Ollé i Almenar.
[3] Tot el totxo que hi ha a la façana és simulat.
Bibliografia
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Equip-5, nº2 Tres edificis tres. “ Igualada Periódico del Anoia” Igualada 21 de març de 1978. n. 2492
-Lacuesta, Raquel-Xavier González Toran-Lluis Casals, Modernisme a l’entorn de Barcelona, arquitectura i paisatge. Diputació de Barcelona-Xarxa de municipis. Barcelona, 2006
-Llacuna i Ortínez, Pau, L’Arquitectura modernista a Igualada. Miscellanea Aqualatensia /3. CECI. Igualada, 1983
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries. Volum 2. Ajuntament d’Igualada-Òmnium Cultural. Igualada-1996
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997