VALLS & BORRAS – CAL SELLÉS – Plaça del Pilar, 2
| Any: 1895-1908 (?)[1] |
| Tipus de intervenció: Decoració del sostre |
| Pintor: Gaspar Camps i Junyent |
| Restauració: Sara Berzosa i Calpe |
Història
Gaspar Camps i Junyent (1874-1942)[2], pintor igualadí, després d’una estada a París, torna a instal·lar-se a Igualada i obre un taller al carrer de Costiol. En aquest etapa pinta quadres de temàtica religiosa, però també treballa com il·lustrador de la revista “Álbum Salón” de marcat estil modernista amb una clara influència de l’artista austríac Alfons Mucha.
Sembla ser que les pintures que es conserven formaven part del conjunt de les quatre estacions pintades al sostre de les oficines de la societat d’adobs i productes químics, Valls & Borràs, que pertanyia als socis Marcel·lí Valls i Palet i Pere Borràs i Estruch[3].
Pere Borràs i Estruch a més de comerciant, va ser un impulsor d’activitats culturals i artístiques, molt relacionat amb els artistes lligats al cercle artístic de Sant Lluc de Barcelona[4].
Descripció
De la representació del que possiblement eren les quatre estacions se’n conserven dues: la primavera i la tardor, tot i que sense veure les altres dues possiblement podrien ser l’estiu i l’hivern.
Ambdues composicions tenen la mateixa estructura: una circumferència, amb una aureola d’estels que en el seu interior hi ha una figura femenina acompanyada dels elements que identifiquen l’estació, en el cas de la primavera/estiu unes flors, en el cas de la tardor/hivern un arbre sense fulles.
Si fem un paral·lelisme comparant aquestes pintures amb les il·lustracions dels mesos de l’any que el mateix Gaspar Camps va fer dels mesos de l’any per l’Álbum Salón, observarem que aquestes de Cal Valls & Borràs són menys detallistes, sense matisos i colors molts plans. En aquest cas, el pintor, no té un domini tant clar de la tècnica com sí tenia en les arts gràfiques, on els dibuixos són més rics amb colors, filigranes i tonalitats[5].
Bibliografia
-Calzada i Martí, Anna, Una pintura amb motius wagnerians a l’Ateneu Igualadí. Revista d’Igualada, núm. 19. Anoia, abril de 2005.
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Marta Vives, Els carrers i les places d’Igualada-Nomenclàtor i història. Revista Igualada, Igualada, 2020. p. 293.
–Gaspar Camps 1874-1942-Exposició Antològica, Catàleg.Ajuntament d’Igualada. Igualada, 1980.
-Bisbal i Sendra, Maria Antonia, Maria Teresa Miret i Solé. Diccionari Biografic d’Igualadins. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona 1986.
Passar a ► decoració 2
Tornar a ⏎ 1.3. Catàleg, fitxes tècniques i descripció de les decoracions
[1] Aquests anys els fixo segons la biografia de : una estada a París., perquta. en revista «ualada i obre un taller al carrer Costiol. En aquest etapa pinta quadres de tempaticaGaspar Camps 1874-1942-Exposició Antològica, Catàleg.Ajuntament d’Igualada. Igualada, 1980. p. 5 – Anna Maria Calzada i Martí concreta una mica més si fixa les dates entre 1900 i el 1903. Anna Calzada i Martí, Una pintura amb motius wagnerians a l’Ateneu Igualadí. Revista d’Igualada, núm. 19. Anoia, abril de 2005. p.23.
[2] Veure: Interiorisme: 3.1. Autors que intervenen en les decoracions modernistes.
[3] Anys més tard l’any 1917 aquesta societat es va traslladar al passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, 1-3, en una casa que va projectar Josep Pausas i Coll – Veure: Arquitectura: 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció del edificis – fitxa 49.
[4] Veure: Arquitectura: 1.3. Edificis que marquen un estil: El 1907 un any clau en el modernisme igualadí.
[5] Anna Calzada i Martí, Una pintura amb motius wagnerians a l’Ateneu Igualadí. Revista d’Igualada, núm. 19. Anoia, abril de 2005. p.23.