Si des d’un punt de vista arquitectònic l’any 1907 no és un dels anys amb més construccions de tipus modernista. De totes maneres si que en aquest any es donen a la vegada un conjunt d’activitats i manifestacions d’un interès notable que fan que sigui clau dins l’estudi el primer període del modernisme a Igualada.
Pel que fa a l’arquitectura, a més de l’aportació de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia que ja he comentat, es construeixen edificis de tipus industrials el més destacable la fàbrica de Cal Baliu, situada entre el carrer de Sant Carles i el passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, projectada per Isidre Gili i Moncunill seguint, en bona part, l’estètica de l’escorxador.
Però a més, en aquest any, hi ha tres fets que, tot i no tenir res a veure amb l’arquitectura, mostren com el modernisme havia entrat i estava en força en l’ambient local.
El primer fet significatiu és el programa oficial de la Festa Major, editat per l’Ajuntament d’Igualada i imprès per la impremta Poncell. A la portada hi ha una reproducció d‘un relleu, obra de Dionís Renart, que representa un figura femenina. En l’interior trobem gran profusió de sanefes i tipologies gràfiques, pensem que en aquest mateix any utilitzen aquetes topologies i sanefes en els programes de l’Ateneu Igualadí, les Escoles Pies, la Divina Pastora, els Caputxins, el Centre Catòlic d’Obrers, la Capella del Sagrat Cor, l’Apostolat de la Oració i el Centre Moral i Instructiu de Sant Josep. No és estrany, doncs, que l’Ajuntament en el seu programa oficial accepti la utilització de l’estil que tenia en aquell moment una gran popularitat[1].
Un altre fet important de l’any va ser “l’Exposició de Belles Arts” que es va fer a l’Ateneu Igualadí coincidint amb la Festa Major. Segurament es va fer per mimesis o imitació de “La Exposición Internacional de Bellas Artes e Indústrias Artísticas”[2] que es va realitzar a Barcelona aquell mateix any.
El promotor a Igualada va ser Pere Borràs i Estruch[3], un empresari igualadí molt influent en el panorama cultural local i ben relacionat en alguns cercles artístics de Barcelona. En aquesta mostra hi van exposar noms com Josep Berga i Boix, Modest Urgell i Inglada, Alexandre de Riquer i Ynglada, Josep M. Tamburini i Dalmau, Ramon Casas i Carbó, i escultures de Josep Campeny i Santamaria, entre molts altres. L’Ajuntament va comprar dos quadres un Urgell i un Berga[4].
L’edició del primer volum de “La Història d’Igualada” de Joan Segura[5] va ser també un dels esdeveniments importants. A més del que representava per a la ciutat de poder comptar amb una obra d’aquetes característiques, el llibre s’edita seguint, en gran part, els criteris modernistes en quan a la concepció de les composicions de les pàgines i dels autors que intervenen en les il·lustracions, com Eduald Canivell i Masbernat, Albert Pahissa, Jaume Llongueras i Badia, Alexandre de Riquer i Ynglada, Jaume Pahissa i el pintor igualadí Gaspar Camps i Junyent[6] que és qui fa més il·lustracions[7].
L’últim element interessant a destacar és el disseny del pendó del
Centre Moral Instructiu de Sant Josep.[8]
[1] Utilitzo el verb “acceptar” perquè no està clar de qui era la iniciativa de la utilització de sanefes i tipografies modernistes, si del tipògraf (en aquest cas Impremta Poncell) o una voluntat de l’Ajuntament.
[2] Manuel Garcia Clavero, La V Exposición Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques. Departament d’història de l’art – Universitat de Barcelona. Treball de Màster 2015-2016 NIUB 15388472.
[3] Veure: Apèndix 2 – Biografies.
[4] El 8 d’agost de 1907, l’Ajuntament aprova en el ple, una despesa de 300 pessetes per comprar obres de les exposades a l’Exposició de Belles Arts que es farà per la Festa Major a l’Ateneu. Anomena a una comissió per tal que triï les obres. Aquesta comissió està integrada pels regidors Ramon Guitart i Pons i Joan Llansana i Bosch i el pintor Bartomeu Camps. La proposta va ser aprovada per majoria de 7 vots i 1 en contra, el de Josep Bausili i Llobet, que va manifestar el seu total desacord en l’adquisició obres i de donar un ajut a l’exposició, al·legant que si es fa a aquesta exposició tindrà de fer-se en totes les que es facin a la ciutat. A més creu que les obres “no tendrán ninguna importancia ni valdran la pena ser visitadas, y que si tan interés hay para hacer ganar algo a los pintores podria llamárseles para pintar las puertas y regaderas de la casa Capitular”. (ACAN-AMI, Llibre d’actes de 1906-1908, 125V-127R).
[5] Joan Segura, Història d’Igualada. Impremta d’Eugeni Subirana. Barcelona, 1907 (Volum 1) Barcelona ,1908 (Volum 2)
[6] Veure: Apèndix 2 – Biografies
[7] Pau Llacuna i Ortínez, La història d’Igualada de Mn. Segura, un llibre modernista. “Revista d’Igualada”. Anoia, abril de 2011. n.37. p. 15-22
[8] La imatge del pendó es troba en el programa que va editar el Centre Moral i Instructiu de Sant Josep en motiu de la seva estrena el 19 de març de 1907. BCI-Fons local – núm 0 Cultura-Associacions/Ateneu Igualadí.