CAL MASSAGUÉ – Carrer de Soledat, 32
Any de la construcció: 1903 (veure plànols) – Any de la restauració: 2008 |
Tipus d’edifici: Habitatges familiars |
Propietari que fa la construcció: Pere Massagué i Colom – Propietari que fa la restauració de l’any 2008: Espadujap S.L. |
Arquitecte que projecta la construcció: Antoni Faceries i Marimón [1] – Arquitecte que projecta la restauració: Jordi–Mateu Macià i Creus [2] |
Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |

Història
En aquesta casa hi va viure el terrissaire Pere Massaguer i Colom, propietari de “Alfarería Pedro Massagué” que estava situada al final del carrer de la Soledat. Pere Massagué i Colom era també escultor de terra cuita d’estil romàtic[3].
Descripció
Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb tres eixos obertures amb balcons de baranes de ferro que fan panxa a la part baixa. Cada planta té tres balcons, el del centre és més gran.
Les obertures de la planta baixa són resoltes amb arcs de deprimits còncaus. Del punt de la clau de l’arc surt una cartel·la que aguanta el balcó del primer pis. Les obertures del primer i segon pis estan resoltes amb llinda, amb uns trencaaigües plans que just en el mig presenten un relleu enfonsat de formes corbes.
Sobre cada eix obertura i sota el terrat hi ha un ull de bou. El terrat té una barana massissa de formes ondulades. Cada eix està remarcat per unes estructures d’obra arrodonides, coronades per un floró punxegut en forma d’espiral. Aquestes estructures, a l’altura del forjat del terrat, tenen una decoració floral de fulles d’acant.

Cal detallar el sentit ascendent que ve marcat en per la cartel·la en les obertures de la planta baixa i la llinda enfonsada de cadascun dels pisos. Aquest sentit vertical es reforça amb els pinacles sobre els pilons del terrat que junt amb la barana i els relleus esmentats introdueixen una decoració neogòtica.
Interiorment, en el primer pis, tenia una sala decorada d’estil modernista. Que conservava el mobiliari, el paper pintat de les parets i el sostre.

La part central del sostre era ovalada amb una decoració floral. En els angles hi havia uns bodegons representant cada un d’ells una simbologia: música, arquitectura/arts, agricultura i indústria. (veure decoració 8)
En els últims anys va tenir una reforma que va modificar els interiors i que va donar una policromia a la façana[4].
A destacar: La porta d’entrada amb una decoració floral asimètrica d’estil art nouveau.
Passar a ►fitxa 17
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] ACAN-AMI Expedient d’Obres 78/1903.
[2] Font: Ajuntament d’Igualada/Departament d’Urbanisme.
[3] Veure: Apèndix 2 – Biografies.
[4] No hi ha constància que aquesta policromía segueixi el projecte
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 199
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Llacuna i Ortínez, Pau, L’Arquitectura modernista a Igualada, Miscellanea Aqualatensia /3. CECI. Igualada, 1983
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries. Volum 2. Ajuntament d’Igualada-Òmnium Cultural. Igualada, 1996
-Llacuna i Ortínez, Pau, Pere Massagué i Colom, Terrissaire d’ofici, escultor d’aficció. “Revista d’Igualada”. Anoia Abril 2001. n.7
original de l’obra.