Com passa en moltes altres poblacions de Catalunya, i a Igualada també, la majoria de treballs en els interiorismes modernistes són anònims. Els artistes i artesans de l’època no van signar els seus treballs, per tant ens trobem davant d’una producció artística de la que desconeixem, la majoria de les vegades, qui la va fer.
No saben si els artistes o artesans que treballaven a la ciutat eren locals o forans, no ens han deixat rastre. Podem saber qui treballa a Igualada en aquella època recorrent a dues fonts d’informació: les matrícules industrials i els anuncis en els programes de festes, una font i l’altre es complementen.
Seguint, doncs, aquestes dades, podem dir que Igualada en el període comprés entre 1899 a 1920 hi havia: ebenistes/fusters, ferrers, marbristes, pintors, tallistes, torners i terrissaires. També trobem foneries i fàbriques de rajoles hidràuliques.
Pel que fa als ebenistes destacaré aquells que, a més de estar classificats amb aquest epígraf en les matrícules industrials[1], a la vegada tenien botiga o magatzem de mobles i s’anunciaven. Amb aquestes coincidències en tenim quatre: Marcelino Fontanet i Alegre, Manuel Solà i Marsans, Ramon Valls i Francolí i Jaume Borràs i Aguilera.
Marcelino Fontanet i Alegre tenia el taller al carrer del Roser, en el programa de Festa Major de l’any 1907 s’anunciava reproduint una tauleta de nit d’estil modernista.
Manuel Solà i Marsans, inicialment tenia el taller al carrer del Roser i a partir de l’any 1911[2] té una botiga al carrer de Garcia Fossa. En el programa de la Festa Major de l’any 1907 s’anuncia reproduint un llit de matrimoni amb un gran dosser i una tauleta de nit, tot i que no tenen un marcat estil modernista, si que en tenen alguns detalls. Qui en el seu anunci reprodueix un bufet plenament modernista és Ramon Valls i Francolí que tenia la botiga al carrer Nou. Tot i il·lustrar l’anunci amb un moble modernista explica que la seva especialitat és la confecció de mobles d’estil Lluís XV. Per últim Jaume Borràs i Aguilera va tenir el taller al carrer de la Soledat, 12[3].
A més d’aquest fusters trobem a Pere Busquets i Pons (1919) que tenia el taller a la rambla de Sant Isidre, 9[4]. D’aquest fuster/ebenista és de l’únic que sabem que va treballar en una decoració modernista, concretament la de Cal Capell (decoració 19)
L’únic moble modernista que t’atribueix a un autor igualadí, és un bufet de Josep Galtès i Cardús que curiosament , com hem vists, era pintor[5].
Pel que fa als ferrers, els que tenen una trajectòria més continuada en aquests anys (1899-1920) van ser: Pau Andreu i Oller i la Vidua de Josep Vilaseca que tenien el taller a la rambla de Sant Ferran; Vicençs Roca i Martí estava situat al carrer de la Soledat i Francesc Sagués al carrer d’Òdena[6].
Durant tot el període estudiat trobo el marbrista Pere Perelló i Gibert, que tenia el seu taller a la rambla del General Vives, 31. No tinc constància fefaent del seu treball en cap dels edificis modernistes de la ciutat, tot i així, pel testimoni oral de la família Ratés, li atribuïen (encara que no són de marbre), els mussols i el falses gàrgoles que hi ha en la façana de l’edifici del carrer de Santa Maria, 10 (fitxa 34)
El primer pintor que trobem en les matrícules industrials, entre 1899 i 1904, és Manuel Cercós i Cendra que estava domiciliat a la rambla de Sant Isidre[7]. D’aquest pintor saben que va pintar un decorat per l’Ateneu Igualadí així com un sostre pintat a la saló de descans de l’entitat[8]. L’any 1903 en la mateixa adreça hi trobem a Josep Galtés i Cardús (1877-1932) [9], tot i que com a pintor sols consta un any, és del pintor que coneixem més obra. D’ell són com ja hem vist, les decoracions de Cal Barrab-Ca la Mamita (decoració 10), de Cal Casadesús (decoració 11), de Cal Font (decoració 13), de Cal Boladeras (decoració 14) i de Cal Boyer (decoració 20).
A partir de 1903 i fins el 1915 hi ha com a pintor Bartomeu Camps i Puig [10] (1862- ?). Sabem que va participar, l’any 1899, en la decoració del Cercle Mercantil juntament amb Frederic Brunet i Fita i Antoni Tomás (fitxa 1). També va ser l’autor de la decoració del Centre Moral i Instructiu de Sant Josep (decoració 7) i l’any 1910 va pinta el taló de boca i els cortinatges del teatre de l’Ateneu.
De totes maneres el cas més curiós és el de Josep Ferran i Riba (1876-1947) que vivia al carrer de Sant Bartomeu núm. 9, no consta com a pintor sinó com a pagés. Ell s’autoanomenava “emblanquinador”. Josep Ferran i Riba signa el treball que va fer l’any 1918 a la casa de Francesc Valls i Brufau (1900 decoració 3) un dels edificis més notables pel que fa a l’interiorisme modernista a Igualada. En el seu fons es conserven encara catàlegs i mostraris art nouveau[11].
Altres oficis d’artesans a destacar en aquest període són el d’Isidre Solà i Marsans, tallista al carrer de Sant Jaume, 22, va exercir entre 1905 i 1909. [12] Al carrer de la Soledat hi havia la torneria de Esteve Badia i Ollé que va funcionar durant tot el període estudiat i també a la Soledat hi havia la terrisseria de Pere Massaguer i Colom. [13]Cal dir que de tots aquests artesans no tenim constància de cap realització d’estil modernista.
També cal tenir presents les foneries. La de Josep Casanovas i Carol situada a la rambla Nova núm. 5 i la de Carles Fàbregas i Vidal al carrer d’Òdena, 25, són les dues primeres de la ciutat i la seva activitat abasta tot el període estudiat. De la foneria de Cal Fàbregas en van sortit (1924) les tapes de registres per a l’aigua de Rigat i per a les boques d’incendis, amb un disseny atribuït a Pere Borràs i Estruch. A més d’aquestes dues foneries, a Igualada, segurament a causa de l’activitat industrial, es van arribar a comptabilitzar set foneries més.
Per últim cal parlar de les fàbriques de rajoles hidràuliques. Les rajoles hidràuliques van ser utilitzades des dels inicis en les construccions modernistes d’Igualada. Segurament eren portades des de Barcelona. Fins el 1915 no trobem la primera fàbrica a Igualada[14] a nom de Julian Gimeno i Casanovas que inicialment estava situada al carrer d’Òdena i que a partir del 1923-1924[15] es van traslladar al carrer Amnistia. Aquesta fàbrica va subsistir fins el 1926[16].
L’any 1919[17] trobem la fàbrica de Gabarró Tarrida y Cia que fins l’any 1923-1924 tenia la fàbrica al carrer del Carme i a partir d’aquest any la trasllada al carrer de Sant Magí[18]. A partir de 1925[19] tenim dos fàbriques més la de Jordi Albareda i Camins al carrer de l’Aurora i la de Francesc Massagué i Esteve. Aquesta última que va subsistir fins el 1927[20], estava ubicada en la terrisseria que el mateix propietari al final del carrer de la Soledat.
Passar a ► 3.2.Autors que intervenen en les decoracions modernistes
[1] ACAN – AMI. Matrícules Industrials des de 1899 a 1921
[2] ACAN-AMI. Matrícules Industrials. núm. 4.996
[3] En el programa del Campionat Ciclista de l’Ateneu Igualadí de l’any 1929, s’anuncia Pere Bertrán i Torruella, que tenia la botiga a la plaça de Sant Joan, 2, reproduint un llit de matrimoni i una tauleta de nit d’estil modernista
[4] ACAN-AMI. Matrícules Industrials, núm. 5005. Antoni Dalmau , M. Teresa Miret, Marta Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista Igualada, Igualada, 2020. p. 75
[5] Galtés i Lliró, Maria del Carme. Josep Galtés i Cardús: El Modernisme a Igualada. “El Cercle”. Època III Barcelona 1 de juny de 2010. n.4 (Museu del Modernisme de Barcelona)
[6] Cal advertir que en les matrícules industrial entre 1899 i 1914 distingeix entre ferrers i serrallers, a partir de 1914 hi ha un epígraf únic.
[7] ACAN-AMI. Matrícules Industrials. Del núm. 4.979 al 4.983
[8] Salvador Riba Gumà, L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera 1863-1939, Ateneu Igualadí Igualada 1988. p. 70 i 200 – Anna Calzada i Martí, Una pintura amb motius wagnerians a l’Ateneu Igualadí. Revista d’Igualada, núm. 19. Anoia, abril de 2005. p. 21-27
[9] Maria Carme Galtés i Lliró, Josep Galtés i Cardús (1877-1932) Pinzellades de la vida de l’artista, Revista d’Igualada, núm. 40, Anoia, abril de 2012, p. 95-99.
[10] ACAN-AMI. Matrícules Industrials. Del núm. 4.982 al 5.002
[11] “Peinture d’art nouveau-3ª Série – Décorations murales et plafons – CH. Juliot, Éditeur – París” i “Beauclair, Farbige Flachenmuster Verlag Von Julius Hoffmann, Stuggart”
[12] ACAN-AMI. Matrícules Industrials. Del núm. 4.984 al 4.992
[13] Veure: Arquitectura: 6. Apèndixs, apèndix 2
[14] ACAN – Matrícules Industrials 1915 núm. 5.002
[15] ACAN – Matrícules Industrials 1923-1924 núm. 5.011
[16] ACAN – Matrícules Industrials 1925-1926 núm. 5.012
[17] ACAN – Matrícules Industrials 1919 núm. 5.005 (bis)
[18] ACAN – Matrícules Industrials 1923-1924 núm. 5.011
[19] ACAN – Matrícules Industrials 1925-1926 núm. 5.012
[20] ACAN – Matrícules Industrials 1927 núm. 5.014