| Naixement: 1872 (Barcelona)[1] |
| Arquitecte: 1894 |
| Mort: 1923 (Barcelona) |
Biografia
Formava part de la nissaga de l’Editorial Salvat en la que va succeir al seu pare com a director. A Igualada va ser arquitecte municipal entre 1898-1911[2]. A més de les obres modernistes que va construir a la ciutat, l’any 1897 va fer la remodelació de la façana de l’hospital[3] i també va reorganitzar els jardins, avui desapareguts, de davant del cementiri [4]. L’any 1904 pronuncia una conferència a l’Ateneu igualadí amb el títol “La Instrucció i l’educació”[5] i aquest mateix any fa una maqueta amb relleu de la ciutat, que durant molts anys va estar situada al saló de sessions de l’Ajuntament[6]. L’any 1908 dirigeix l’Exposició Històrica de la Guerra de la Independència de Catalunya” que es va realitzar a l’Ateneu Igualadí.
A Barcelona fa el projecte de l’edifici de la Casa Oller (1903)[7], on va adoptar solucions estilístiques que recorden Puig i Cadafalch. També destaca l’Editorial Salvat, premi del Concurs Anual d’Edificis Artístics de l’Ajuntament de Barcelona de 1916, i la Casa Salvat[8]. Entre 1902 i 1906, va ocupar la presidència de l’Institut de les Arts del Llibre [9].
Edificis modernistes a Igualada
1900 Teatre de l’Ateneu (Primer) – Ateneu Igualadí de la Classe Obrera – Carrer de Sant Pau, 9 – fitxa 3
1903 Escorxador (Conjuntament amb Isidre Gili i Moncunill) – Ajuntament d’Igualada -Prat de la Riba 45 – fitxa 19
1905 Mercat cobert de Carn (Conjuntament amb Isidre Gili Moncunill) – Ajuntament d’Igualada – Plaça de l’Ajuntament – fitxa 29
1910 Teatre de l’Ateneu (Segon) – Ateneu Igualadí de la Classe Obrera – Carrer de Sant Pau, 9 – fitxa 3
Comentari a l’obra
Aquest arquitecte construeix dos edificis públics: Escorxador municipal (1903, fitxa 19) i Mercat municipal (1905-1910, fitxa 29 ), encarregats pel propi Ajuntament. Aquest dos edificis es va fer conjuntament amb l’arquitecte Isidre Gili i Moncunill [10]. També va projectar el Teatre Ateneu (1900 i 1910, fitxa 3) les dues vegades que es va construir [11].
En els tres edificis hi un paral·lelisme comú, l’estructura és de ferro. A partir d’aquesta estructura, en cada ocasió, resoldrà els revestiments i la decoració segon les necessitats, possibilitats i sobretot funcionalitat. Evidentment hem de separar el teatre dels altres dos edificis. A l’Ateneu, tant en el primer com en el segon teatre, el decorativisme aplicat a l’estructura és el que li dóna la personalitat i l’adscripció a l’estil. Estem davant d’aquells tipus d’edificis on l’ornamentació dóna el segell, en aquest cas les formes estan lligades als corrents més afrancesats.
En el mercat i l’escorxador, utilitza material més propis del país, s’encamina cap un art modern alhora que arrelat a les nostres arts tradicionals, posant en evidència la bellesa dels nous materials, resolent-ho tot amb un esperit més racional que s’adapta a les necessitats d’aquell moment [12]: ferro, totxo, rajola decorada, etc. seran els segells identitaris en aquests edificis.
De totes maneres la forma en que s’utilitzen els material, marca clarament les diferències que hi ha entre ells. En l’escorxador els elements decoratius són els estructurals, el planteig essencial afecta a aquesta estructura, mentre que en el mercat cobert els criteri d’embelliment s’aconsegueix aplicant elements a l’estructura. Cal considerar un fet, el mercat es va construir al bell mig de la ciutat davant per davant de l’Ajuntament, per tant es va plantejar un edifici en que, tot i que l’estructura tenia una gran força, calia una decoració aparent. L’escorxador estava situat, en aquell moment, a l’extraradi de la ciutat, es podia fer un plantejament distint i construir un edifici on la funcionalitat fos l’essencial.
Segons Alexandre Cirici i Pellicer, Pau Salvat i Espasa és un dels autors més pròxims a Puig i Cadafalch [14]. També Francesc Fonbona i Francesc Miralles [15] l’inclouen en aquest corrent. Segurament és així si pensem que els tres edificis construïts a Igualada cerquen la idea de “l’Obra col·lectiva” que defensava Josep Puig i Cadafalch [16].
Tornar a ⏎ 3.3. Relació dels arquitectes o mestres d’obres
[1] Les dades de naixement, llicenciatura i mor estan extretes de: Oriol Bohigas, Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Editorial Lumen. Barcelona, 1973. p. 312.
[2] ACAN-AMI, Llibre d’actes de 1906-1908, 97V i ACAN-AMI, Llibres d’actes 1910-1911, 112V-113V.
[3] ACAN- AMI, Sèrie plànols, núm. 132 /Enderrocat l’any 2019.
[4] Avui Cementiri Vell.
[5] BCI – Fons local – núm 0 Folklore – Asociacions /Ateneu Igualadí.
[6] Aquesta maqueta la va projectar també conjuntament amb Isidre Gili i Moncunill i realitzada del Serafí Gili. Veure: 3.4. Pau Salvat i Espasa, Isisdre Gili i Moncunill: què és de qui?
[7] Albert Juan i Torner, Necrológica de Pau Salvat i Espasa- Anuario-Asociación Arquitectos de Cataluña. Barcelona, 1923. p. 77.
[8] https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/pau-salvat-i-espasa .
[9] https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0058365.xml .
[10] Comentarem aquí els dos edificis ja que eren projectes municipal i Pau Salvat i Espasa com s‘ha dit n’era arquitecte.
[11] El primer teatre es va construir l’any 1900 i es va incendiar el 1909, el segon es va inaugurar l’any 1910. Veure: Fitxes tècniques i descripció dels edificis, fitxa 3 .
[12] Idees extretes d’un text de Puig i Cadafalch citat per Alexandre Cirici i Pellicer a: Puig i Cadafalch, somni, civilització i riquesa (1867-1956).” Serra d’Or”. Gener de 1868, p. 69.
[13] Els sistema utilitzat en les obertures a Igualada ja s’havia utilitzat en edifici de La Electra Igualadina. Veure: 3.3. Fitxes tècniques i descripció dels edificis, fitxa 14.
[14] Alexandre Cirici i Pellicer, El arte mordernista catalán. Editorial Aymà. Barcelona, 1951. p. 118-119.
[15] “Pau Salvat (1872-1923), que en la seva casa Oller (1903) de la Gran Via de les Corts Catalanes, 658 de Barcelona acusa la influència del goticisme nòrdic de Puig i Cadafalch amb una estructura, però, més convencional”. Francesc Fontbona i Francesc Miralles Història de l’Art català-Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917. Volum VII.Edicions 62. Barcelona, 1985. p. 154.
[16] Alexandre Cirici i Pellicer, Puig i Cadafalch, somni, civilització i riquesa (1867-1956). “Serra d’Or”. Gener de 1868. p. 70.