MANUEL FONT[1] – Rambla del General Vives, 45/Carrer dels Esquiladors, 1
| Any de la construcció: 1901 – Any que es repinten el esgrafiats: 1998 |
| Tipus d’edifici: Habitatges familiars |
| Propietari que fa la construcció: Manuel Font – Propietari que repinta els esgrafiats: Agapito Alonso i Urbina [2] . |
| Mestre d’obres que projecta la construcció: Pau Riera i Galtés [3] – Arquitecte tècnic que fa la reforma el 1998: Ramon Artigas i Bartomeu |
| Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Descripció
Es tracta d’un edifici dedicat a habitatges, de planta baixa i tres pisos situat a la cantonada de la rambla del General Vives, 45 amb el carrer dels Esquiladors, 1. Tant la façana que dona a la rambla com la del carrer dels Esquiladors té quatre eixos d’obertures, dues de finestres i dues de balcons volats amb barrots de ferro colat. Les decoracions que té d’edifici en les obertures, els balcons i la barbacana responen al gust clàssic que tenien molts dels edificis de finals del segle XIX i principis del segle XX
Tot i que estructuralment és un edifici de tipus eclèctic, aquest és el primer edifici que es fa a la ciutat amb uns esgrafiats modernistes [4] . Utilitza aquesta tècnica com element decoratiu integral que ocupa tot el parament de la façana. Va ser l’esgrafiat més gran, en metres quadrats, que tenia Igualada [5].
Inicialment l’esgrafiat tenia dos colors, sobre un fons vermellós s’anava repetint una flor amb les respectives fulles de color grogós.
Passar a ► fitxa 5
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] No és el renom de la casa sinó el propietari que la va construir.
[2] Font: Ajuntament d’Igualada/Departamnt d’Urbanisme.
[3] ACAN-AMI Expedient d’Obres 5/1901.
[4] En el plànols que es presenten per obtenir el permís d’obres no hi ha marcats els esgrafiats ni se’n fa esment. Tampoc trobo el nom de l’esgrafiador. Actualment aquest esgrafiats han estat repintats.
[5] Hi han altres edificis esgrafiats, fins i tot amb més valor, però amb m2 aquest era el que en tenia més.
Bibliografia
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada, L’eixample i les foristeries. Volum 2. Ajuntament d’Igualada-Òmnium Cultural. Igualada, 1996