CAL BLAI – Rambla de Sant Isidre, 10
| Any de la construcció: 1904 (veure plànols) – Any de la reforma del tercer pis: 1941 |
| Tipus d’edifici: Edifici mixt |
| Propietari que fa la construcció: Josep Farrer i Llopart – Propietari que modifica el tercer pis: Josep Martí i Pineda |
| Arquitecte que projecta la construcció: Isidre Gili i Moncunill[[1] –Arquitecte que modifica el tercer pis: Bonaventura Bassegoda i Muset[2] |
| Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Descripció[3]
Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, destinat a comerç i a habitatges familiars.
Va tenir una intervenció l’any 1941 que mutila la part superior. Seguint la estructura inicial, té una composició asimètrica. En el primer pis hi ha un balcó volat corregut, al segon una tribuna i un balcó individualitzat. Sobre la tribuna, corona l’edifici, un frontó/pinyó[4]. Tot el pes estètic de la construcció està situat en el cantó esquerra.
La planta baixa, de carreu, és la part més significativa. L’obertura, que actualment és l’aparador del comerç, presenta un arc carpanell molt rebaixat amb uns salmers ondulats que sobresurten del pla de la façana. Al costat d’aquest arc i com entrada, tenim una arc partit per una columna, una de les formes més agosarades de l’arquitectura modernista a la ciutat[5].
Les obertures del balcons són també molt planes i sobre cada obertura hi ha un frontó que conté un relleu de flors amb forma de garlada. En el segon pis a l’esquerra hi ha la tribuna amb tres obertures d’arc trevolat. Sobre la tribuna hi ha un balcó, lloc des d’on surt un frontó ondulat a mode de pinyó, amb un obertura en el centre. Al costat i sobre el balcó del segon pis hi han unes formes corbes a mode de merlets amb una obertura de sota taulada entre merlet i merlet. Tota aquesta composició don a l’edifici un sentit ascendent.
Un altre element a destacar són els ferros treballats dels balcons del primer i el segon pis. En la barana, a la part baixa, hi ha unes flors que s’encavallen de dues en dues. El tirans dels balcons tenen en l’angle la representació d’un drac alat.
A destacar: La barana del balcó del primer pis amb els seus tirants i l’arc partit de planta baixa
Valoració: La principal aportació d’aquesta construcció, actualment, és la utilització de l’arc partit a planta baixa que el trobarem poques vegades en el modernisme igualadí. En la construcció original abans de la modificació de 1941 que va escapçar la part superior, aquest edifici incorporava al modernisme igualadí les influències més centreeuropees.
Passa a ► fitxa 22
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] ACAN-AMI, Expedient d’Obres 41/1904.
[2] ACAN-AMI, Expedient d’Obres 246/1941.
[3] La descripció d’aquest edifici la faig segons el plànol, ja que va tenir una reforma posteriorment que va modificar la part final de l’edifici aixecant un pis més.
[4] Aquesta part és la que avui ha desaparegut.
[5] L’entrada als pisos és pel carrer Nou, on la façana no és modernista.
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona,1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Cirici i Pellicer, Alexandre, El arte mordernista Catalán. AYMA. Barcelona, 1951
-Equip-5, nª2 Tres edificis tres. “ Igualada Periódico del Anoia” Igualada 21 de març de 1978. n. 2492
-Llacuna i Ortínez, Pau, L’Arquitectura modernista a Igualada. Miscellanea Aqualatensia /3. CECI. Igualada, 1983
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries. Volum 2. Ajuntament d’Igualada-Òmnium Cultural. Igualada-1996