| Naixement: 1872 (Barcelona)[1] |
| Arquitecte: 1895 |
| Mort: 1911 (Barcelona) |
Biografia
Va ser professor auxiliar numerari a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona entre 1902 i 1907, on va impartir les assignatures de Teoria de l’Art, Composició d’Edificis i Projectes, aquestes dues últimes en estreta col·laboració amb Lluís Domènech i Montaner[2] per a qui també va treballar en la direcció de les obres del Gran Hotel de Palma de Mallorca (1902-1912). Va compartir despatx amb l’arquitecte Salvador Oller i Padrol (1872-1907), company d’estudis, i que van col·laborar a igualada en l’edifici de Cal Sabaté[3] De la seva obra arquitectònica destaca el projecte i la direcció del desaparegut restaurant Casa Pince, premiat el 1906 per l’Ajuntament de Barcelona, la fàbrica d’Avel·lí Trinxet a l’Hospitalet de Llobregat, la casa realitzada per Francisca Planells Serra (vídua d’Oller), i la casa que José María Guardiola Porras a Jumilla.[4]
Edificis modernistes a Igualada[5]
1900 Francesc Valls i Brufau – Rambla de Sant Ferran, 48 – Habitatge unifamilia – fitxa 2
1902 Cal Sabaté (conjuntament amb Salvador Oller i Pedrol)[6] – Rambla de Sant Isidre, 37-Habitatge unifamiliar – fitxa 9
Comentari a l’obra
Els dos edificis que fa a Igualada són molt diferents pel que fa a la composició general. Mentre que a Cal Valls Brufau (1900, fitxa 2) presenta una composició simètrica a partir del eixos d’obertures, a Cal Sabaté (1902, fitxa 9) té la composició general centrada en la tribuna del primer pis.
En l’edifici de Cal Valls Brufau, els arcs escarsers amb grans salmers de la planta baixa, entresol i tercer pis, es contraposen a les llindes del primer i segon pis i amb els merlets esglaonats que coronen l’edifici, oferint un joc de paral·lelismes dins una línia moderada. Si bé en la façana té una estructura simètrica, en les decoracions interiors, sobretot les dels sostres, hi ha les asimetries pròpies del modernisme més eufòric. Si exteriorment, té unes clares influències neogòtiques (per primera vegada a Igualada trobem els trencaaigües i merlets), interiorment té unes clares influències del l’art nouveau tant en els terres com en els sostres, mobiliari i accessoris[7].
L’edifici de Cal Sabaté té la façana carreuada, hi ha una clara inspiració en la casa Amatller[8] de Barcelona de Puig i Cadafalch. Utilitza en la decoració la rajola i per coronar l’edifici ho fa amb un frontó esglaonat que en el seu timpà hi ha el relleu més important del modernisme a Igualada. Aquest relleu marca la decoració general de la casa, té una inspiració amb el gòtic abarrocat. D’estil gòtic són també a lletra “S” i la llegenda amb l‘any: “any 1903”[9] que el presideix. Aquest conjunt escultòric és obra del taller d’Alfons Juyol[10].
En totes dues construccions predominen les estructures rectilínies tant en les formes de les obertures resoltes amb llinda, com en els frontons, merlets o trencaaigües. Els arcs són molt tímids i plans, l’escarser és el més utilitzat encara que la llinda és la que predomina.
Un element comú és la ceràmica aplicada a la façana, si bé en el primer edifici és quasi inexistent (ceràmica vidriada que complementa els relleus), a Cal Sabaté cobreix gran part del parament de la façana.
Amb tots dos edificis tenen les inicials dels propietaris a la façana, utilització sociològica d’una arquitectura que vol donar prestigi.
Ens trobem, doncs, davant de dos edificis de primera etapa en el modernisme a Igualada influenciats per l’arquitectura Ruskiniana. Joan Alsina i Arús, sol o acompanyat de Salvador Oller i Pedrol, incorpora a l’ambient igualadí els elements propis de l’estil que més tard es van trobant i repetint en altres construccions.
Tornar a ⏎ 3.3. Relació dels arquitectes o mestres d’obres
[1] Les dades de naixement, llicenciatura i mort estan extretes de: Oriol Bohigas, Reseña y catálogo de a Arquitectura Modernista, Editorial Lumen, Barcelona 1973, p. 271.
[2] Francesc Fontbona i Francesc Miralles, Història de l’Art català Volum VII–Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917. Edicions 62. Barcelona, 1985. p. 116. Cita el text següent extret de La Veu de Catalunya del 9 de juny de 1902 signat pel propi Joan Alsina i Arus: “Domènech fou el pare (…) de tot aquest estol d’arquitectes joves, regeneradors entusiastes, que al produir obres equilibrades en la part racional i artística, senten la religió de la nostra història, i amb la mirada fixa en las manifestacions arquitectòniques dels països més avançats, persegueixen amb entusiasme la regeneració del nostre art”
[3] Veure: 2.2. Catàleg, Fitxes tècniques i descripció dels edificis, fitxa 9
[4] Extret: http://dbe.rah.es/biografias/50072/joan-alsina-arus (Consulta feta l’agost de 2019)
[5] Veure: Apèndix 3 – Altres construccions dels arquitectes i mestres d’obres entre 1988-1920.
[6] Tot i que aquest dos arquitectes van treballar conjuntament altres edificis al llarg de la seva carrera, analitzarem aquesta construcció al comentar l’obra de Joan Alsina Arús. Cal dir però, que si consultem dos dels teòrics del modernisme com a són Alexandre Cirici i Pellicer i Oriol Bohigas, el primer dóna més importància a Salvador Oller, mentre que el segon dóna la importància a Joan Alsina. Oriol Bohigas, “Reseña y catalogo de la arquitectura Modernista”. Editorial Lumen. Barcelona, 1973. p. 269-314. Alexandre Cirici i Pellicer, El arte mordernista Catalan”. Editorial Aymà. Barcelona, 1951. p. 144
[7] El paper de les parets va ser canviat a finals de segle XX .
[8] La casa Amatller es va construir dos anys abans.
[9] És l’any de la finalització de l’edifici.
[10] El taller dels germans Juyol va col·laborar amb els arquitectes més significatius del modernisme barceloní. Manuel García-Martín, Relieves escultóricos de Barcelona. Catalana de Gas y Electricidad S.A. Imp. Vila Sala Hnos. Barcelona, 1983. p. 77-79.