| Autor: Joan Segura i Valls |
| Història d’Igualada |
| Impremta Eugeni Subirana |
| 2 Volums |
| Barcelona, 1907-1908 |
| Coberta + 687 pàgines (1 Volum) |
| Coberta + 470 pàgines (2 Volum) |
| Coberta: 2 Tintes (Vermella, negra) |
| Interior; 1 Tinta (Negra) |
| 215×140 mm |
| Relligat: cosit amb rústica |
Història: La publicació neix en el moment que Joan Segura i Valls[1], s’ofereix a l’Ajuntament d’Igualada, desinteressadament, per ordenar i escriure la història d’Igualada. L’Ajuntament accepta l’oferiment en la sessió del dia 11 de febrer de 1897[2].
Joan Bas i Jordi[3], gran afeccionat a la història local, va ser el gran inspirador i mecenes d’aquesta iniciativa, que en part va sufragar ell mateix i en part per subscripció popular. Es va imprimir a Barcelona entre el 1907 – 1908[4] a la impremta d’Eugeni Subirana.
L’obra té dos volums; el primer tracta de la història política de la ciutat de forma cronològica, el segon conté, temàticament, els costums, la història religiosa, els gremis, etc. Consta de cinc seccions dividides en diversos capítols.
Característiques: Els trets modernistes en la Història d’Igualada es troben en la compaginació de les pàgines, unificant, tímidament, il·lustració i text. Les il·lustracions les podem trobar a l’inici de capítol o al final a mode de culdellàntia.
Les pàgines d’inici de capítol, es compaginen de tres maneres: La col·locació horitzontal amb forma de vinyeta sobre el text que suposa una separació entre les dues masses (text i il·lustració), la forma de lletra L, la més usada. Suposa la integració, com ja he dit tímida, d’una massa amb l’altra i la forma de pont, més simètrica, utilitzada per els autors més realistes, però suposa també la integració del text i la il·lustració.
Les il·lustracions situades com a cloenda de capítol, són col·locades al mig de la pàgina, tancant el text.
La coberta: Hi ha un escut d’Igualada i el títol del llibre, amb una compaginació asimètrica. L’escut està col·locat en la part superior esquerra, mentre que el títol està en la meitat, però al cantó dret. Les lletres que formes el títol són de Tipografia Grotesca Modernista de la foneria Antoni López, tipografia que sols la trobarem Portada:.
Interior: L’interior el text és compacte, sense cap tipus de decoració excepte les il·lustracions.
il·lustracions: Les il·lustracions són els que marcaran l’estil del llibre. En total en tenim 256. D’aquestes 149 estan en el primer volum i 107 en el segon. No vol dir que aquestes 256 siguin totes diferents, l’obra consta de 87 il·lustracions “tipus” que es van repetint indistintament en cada volum, i algunes fins i tot es repeteixen en els dos volums.
Així del total de les 87 “tipus”, 38 es repeteixen en els dos volums, 14 solament es troben en el primer, i 35 sols en el segon. D’aquetes, 48 serveixen per inici de capítol, mentre 39 es col·loquen a mode de tancament.
Temàtica: La concepció de la il·lustració modernista, com ja he dit, crea un estret lligam entre el text i la imatge, hi ha doncs una relació entre la temàtica del llibre i els seves il·lustracions.
En aquest cas, al ser un llibre d’història, els gravats faran referència a indrets, escuts i al·legories que s’esmenten en el text ja siguin de la ciutat o dels seus voltants. Les temàtiques són les següents: 23 vistes d’Igualada, 33 vistes de la comarca, 8 vistes de poblacions diverses, 7 il·lustracions amb al·legories, 12 d’heràldica, 3 de recurs i el gravat de la Patera.
En les vistes d’Igualada hi trobem: vistes panoràmiques de la ciutat, ponts, places carrers i edificis. En les comarcals hi ha vistes de Jorba, Copons, La Torre de Claramunt, Rubió, La Pobla de Claramunt, etc.
De vistes de poblacions no comarcals, tenim 8, en les que hi ha dos grups temàtics, un el de les vistes generals i l’altre els interiors d’edificis com claustres, sales, portes, etc. En aquest apartat hi ha les il·lustracions més repetides en tota l’obra, concretament la Vista de Sant Cugat del Vallés i el pati de la Generalitat. És, en aquest grups temàtic, on es fa més evident l’enllaç entre el text i la il·lustració en un afany de concebre la pàgina com un tot[5].
D’al·legories en tenim sis que les podem agrupar en les que fan referència al sometent i la batalla del Bruc, les de la Verge i una al Sant Crist d’Igualada. Aquesta, juntament a la referent a la Batalla del Bruc, feta per en Gaspar Camps, són les que es repetiran més, posteriorment, en altres publicacions [6].
En les 12 il·lustracions amb temàtica heràldica, s’hi representen l’escut de Catalunya, el dels Cornet, el dels Cardona, etc. Quasi tots aquests tenen acompanyament a mode de garlanda trencant una mica la simetria que comporta un escut. Aquesta ornamentació és de tipus floral, encara que també hi podem trobar altres elements com llibres, segells, lacrats, etc.
Hi ha unes il·lustracions de complement que no es poden relacionar directament amb un text. Generalment són de tipus floral i sols una té representacions humanes[7].
Autors: Hi ha vuit artistes que signen les il·lustracions i una és atribuïda a l’antiga Impremta Abadal.
Els il·lustradors són[8] : Gaspar Camps i Junyent (50 il·lustracions); Eudald Canibell i Masbernat (9); Joaquim Figuerola i Fernández (4); Jaume Llongueras i Badia (8); Albert Pahissa i Jo (7); Jaume Pahissa i Laporta (6); Alexandre de Riquer i Inglada (1); Lluís Urgellès (1)
És l’artista que té més il·lustracions a la Història d’Igualada, i possiblement va ser qui va dirigir el projecte gràfics del llibre.
L’estil de Gaspar Camps és decorativista, recordem que d’ell s’ha dit que era “El rival català de Mucha, que no dubtà en plagiar”[10]. El decorativisme trencarà la imatge realista com asimple reproducció fotogràfica. Un exemple és el gravat de Sant Cugat del Vallès[11].
En les il·lustracions de cloenda de capítol hi ha un trencament dels límits ja sigui per la pròpia imatge o be per la seva decoració, un exemple el primer cas es la il·lustració del Castell d’Odena[12] i del segon el Campanar de la Tossa de Montbui[13].
Gaspar Camps, tot i la tendència més realista que demanava el context de l’obra, té un component decorativista influenciat per l’Art Nouveau.
Claustre de Sant Cugat
Aquest autor és bàsic en el modernisme gràfic català. En aquesta obra, temàticament, les seves il·lustracions són vistes de ciutat i de la comarca.
Formalment utilitza la composició dos maneres, una la de la forma d’ela i una altra que anomenarem pont, és a dir, aquella que baixarà cap al text, simètricament, per un cantó i per l’altre, deixant al mig l’espai per al títol, el número del capítol i el sumari, un exemple és el dibuix del Convent del Caputxins[14].
Aquest autor té unes il·lustracions realistes quasi fotogràfiques, amb un emmarcament de línies paral·leles i poca decoració.
Antic convent dels Caputxins, després hospital avui desaparegut
Deixeble de Eduald Canibell, és un autor realista i exempt de decoració. La il·lustració més significativa és la que fa de l’estació vella d’Igualada[15].
Antiga estació de tren avui desapareguda
Deixeble d’en Riquer, està influenciat per la línia simbòlica del modernisme gràfic. Totes les il·lustracions d’aquest autor porten una decoració de tipus floral molt simple. Dins aquesta tipologia destaco la vista del Bruc,[16] imatge realista, asimètrica, simbòlica.
Vista del Bruc i simbologia de la batalla
Fill de Jaume Pahissa i Laporta, l’estil d’Albert Pahissa i Jo, tant amb les il·lustracions en forma de pont o amb les allargassades, introdueix alguna decoració de tipus floral, sempre bastant pobre i de complement tal com es pot veure en la imatge de la vista general d’Igualada[17].
Vista general d’Igualada
Es definit com un autor fidel a la estètica realista. Formalment podem veure com l’autor té una voluntat asimètrica en les il·lustracions, fent un trencament dels límits de l’emmarcament, allargant el dibuix cap a l’escrit. Un exemple n’és la il·lustració de les muntanyes de Montserrat[18].
Vista de Montserrat
Autor simbolista, i potser el representant més important dels dibuixants modernistes, té una sola il·lustració en la Història d’Igualada. Entroncant amb la línia general de l’autor, el dibuix correspon al grup de les al·legories, en aquest cas al Sant Crist d’Igualada[19].
És segurament la il·lustració més lliure de les que hem comentat fins ara, sense emmarcaments, comença i acaba en ella mateixa. La composició general està presidida per unes línies sinuoses fines (el fum i les siluetes de les muntanyes de Montserrat), que s’alternaran amb les verticals (Ciris i la Creu)[20].
És un dels dibuixos més aconseguits de l’obra i també un de les que fuig més de les característiques realistes que marquen el conjunt gràfic del llibre.
Dibuix al·legòric del sant Crist d’Igualada
Lluís Urgellès és un dels autors citat el llistat que hi ha al final del segon volum, abans de l’índex general[21]. De totes maneres, amb el nom sencer no hi ha cap il·lustració, per la signatura li atribueixo el dibuix titulat de la Creu de terme prop d’Igualada[22].
Creu de terme prop d’Igualada (Creu de les botifarres)
La il·lustració de La Patera: Per últim esmentar una imatge de la dansa tradicional igualadina, avui desapareguda, anomenada la Patera[23]. Aquesta il·lustració és una xilografia feta a mitjans del segle XIX i que s’atribueix al mestre gravador Joan Abadal i Casalius[24].
Les il·lustracions en la història d’Igualada i la fotografia: A més del contingut del llibre, el caràcter realista de les il·lustracions pot venir marcat pels models que es van proporcionar als il·lustradors. D’alguns dels dibuixos he localitzat fotografies amb el mateix enquadrament[25]. De Gaspar Camps el dibuix de tancament de capítol de castell d´Òdena[26]. D’Eudald Canibell la vista general de l’antiga plaça de l’Ajuntament, en aquell moment anomenada plaça del Blat[27], i de Jaume Llongueras dos dibuixos, la porta del convent dels Escolapis[28] i una vista general de la ciutat[29]. Aquesta vista de la ciutat és la primera il·lustració del segon volum. Un dibuix igual es troba tot en el programa de la Festa Major del 1897, en aquella ocasió signada per Gaspar Camps[30].
Conclusions: Com ja he dit, condicionats pel contingut de l’obra, les il·lustracions tenen una tendència realista. Cap autor trencarà aquest gust realista, màxim trobarem un decorativisme que envoltarà la il·lustració. Així l’obra, si be és pot emmarcar dins el corrent modernista, no pertany a un modernisme eufòric-simbòlic (pensem que en Riquer sols n’hi té una), sinó més aviat a un modernisme conservador.
Ningú renuncia a l’aspecte sumptuari de l’obra per una creativitat més personal. Els autors els podem agrupar en tres grups: els que utilitzen decoració floral, igualant quasi els conceptes imatge realista i decoració, els que tenen la il·lustració realista com a part més important, relegant a un segon terme la decoració floral i els que no utilitzen decoració floral.
Gaspar Camps és el representant més clar del primer grup. En el segon trobarem a Eudald Canibell, Jaume Llongueras, Albert Pahissa i Lluís Urgellès i en el tercer hi ha Jaume Figuerola i Jaume Pahissa. Un grup apart hi situaríem Alexandre de Riquer.
Per finalitzar, cal dir que l’obra s’inclou dins el modernisme solament per les seves il·lustracions, i pren un relleu important a Igualada pel context migrat de les publicacions modernistes en les arts gràfiques locals.
Passar a ► 4.5. Monografia Histórica y Folk-lorica del culte dels igualadins á la Mare de Déu
[1] Joan Segura i Valls – (Santa Coloma de Queralt 1844-1909) Historiador. Estudià al seminari de Vic i s’ordenà de sacerdot el 1868; exercí un cert temps la vida parroquial i després fou beneficiat organista de la seva vila natal. L’any 1879 edità la Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt, que fou el principi de la sèrie de treballs i monografies històriques que formen el cos principal de la seva producció. La Història d’Igualada la va escriure entre 1897 i el 1907 any de la publicació del primer volum. Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Veure: www.enciclopedia.cat
[2] Gabriel Castellà i Raich.- Mossèn Joan Segura. Miscellanea Aqualatensia. CECI, Igualada 1949, p.24
[3] Joan Bas i Jordi (Igualada 1863 -1936) Historiador i gran amant de la cultura, col·leccionava tota publicació llibre o fullet que fes referencia a Igualada. L’any 1908 va presidir la comissió organitzadora de l’exposició històrica de la guerra de la Independència. Era un gran defensor de la participació igualadina en la batalla del Bruc. Ocupà diversos càrrecs polítics i fou regidor de l’Ajuntament. Maria Antoni Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Dicionari Biogràfic d’Igualadins. Fundació Salvador Vives i Cajajuana, Barcelona, 1986, p. 29
[4] El primer volum es va editar el 1907 i el segon el 1908.
[5] Eliseo Trenc Ballester, Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona. Gremi d’Indústries gràfiques de Barcelona, 1977, p. 66
[6] S’utilitzaran entre altres en el programa Igualada Centenari de la Jornada del Bruch de l’any 1908, en el Carner-Guia del XVI Congrés de la Federació Catalana-Balear de l’any 1913 i també uns anys més tard al 1919, el gravat del Sant Crist s’utilitzarà com a capçalera del Full Dominical d’Igualada
[7] Si bé les il·lustracions en aquesta obra són totes originals, el que acompanya l’índex d’il·lustradors en el segon volum, ja s’havia utilitzat en el llibre El Crepúsculo il·lustrat per Gaspar Camps.
[8] Les il·lustracions signades amb la inicial “C” es comptabilitzen com de Gaspar Camps i LL a Jaume Llongueras excepte una que atribueixo per la forma de les lletres a Lluís Urgellès.
[9] Tant la biografia d’aquest autor com la de la resta que intervenen a la Història d’Igualada, es completen a l’apartat: 10.2 Autors que intervenen en el modernisme gràfic
[10] Eliseo Trenc Ballester, Les Arts Gràfiques Modernistes a Barcelona. Gremi d’Indústries gràfiques de Barcelona, Barcelona, 1977, p.62
[11] Història d’Igualada – Volum 1 p.31
[12] Història d’Igualada – Volum 1 p. 63
[13] Història d’Igualada – Volum 2 p.145
[14] Història d’Igualada – Volum 2 p. 386
[15] Història d’Igualada –Volum 2 p. 292
[16] Història d’Igualada – Volum 1 p. 639
[17] Història d’Igualada – Volum 2 p. 78
[18] Història d’Igualada – Volum 2 p 86
[19] Història d’Igualada – Volum 2 p. 218
[20]Aquesta mateixa il·lustració es reutilitzarà com d’altres de la Història d’Igualada en altres publicacions, aquesta concretament també es va fer servir com a capçalera del Full Dominical d’Igualada a partir del 1919
[21] Història d’Igualada – Volum 2 p. 457
[22] Història d’Igualada – Volum 2 p. 69
[23] La Patera era un ball tradicional parlat, que escenificava la lliuta entre Moros i Cristians.
[24] Ignasi Colomer, Xilografies de Ca l’Abadal. Inédita, depositada a L’ACAN – Veure apartat: 1.1. Impremtes igualadines
[25] Aquestes fotografíes están en els fons fotogràfics de l’ACAN
[26] Història d’Igualada – Volum 1 p. 63
[27] Història d’Igualada – Volum 2 p.100
[28] Història d’Igualada – Volum 2 p. 85
[29] Història d’Igualada – Volum 2 p. 5
[30] Veure apartat: 9.11. Programes oficials de Festa Major