CAL BALIU – Carrer de Sant Carles/ Cardenal Vives/ Delícies/ Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer
| Any de la construcció: 1907 – Any de l’ampliació: 1910 (veure plànols) – Any de l’enderrocament: 1979 |
| Tipus d’edifici: Industrial – Fàbrica Tèxtil |
| Propietari que fa la construcció: l’any 1907: Salvador Baliu i Francolí – Propietari que fa la reforma l’any 1910: Vda. De Salvador Baliu |
| Arquitecte que projecta la construcció: Isidre Gili i Moncunill [1] |
Història
Era una fàbrica tèxtil que ocupava tota una illa. El primer projecte es va presentar l’any 1907, es tractava d’un edifici amb dos naus paral·leles, més orientat cap el carrer Sant Carles que no al passeig. D’aquestes naus sols es va construir la del cantó de l’actual carrer del Cardenal Vives. L’any 1910 es presenta el projecte de la part nord, unificant la façana del passeig i fer-la simètrica. Es planeja com l’entrada principal. Ambos projectes tenen el mateix arquitecte, Isidre Gili i Moncunill.
L’edifici es va enderrocar l’any 1979 per fer-hi un bloc de pisos.
Descripció
Al voltant d’un pati, on hi havia la xemeneia, es distribuïen les dependències. La nau més gran ocupava tota la llargada pel carrer del Cardenal Vives des del passeig de Mossèn Cinto Verdaguer al carrer de Sant Carles. En paral·lel a aquesta nau pel carrer delícies n’hi havia una altra que no es va construir en la seva totalitat. Ambdues naus eren d’una sola planta coberta amb encavallada de fusta a dos aigües.
Entre les dues nau i a la banda del passeig hi havia un edifici de planta i un pis que les unia. Aquesta és la part que es va construir l’any 1910.
Des del passeig s’oferia una visió simètrica de la construcció. Les façanes de les naus paral·leles tenien tres obertures centrades i acabaven amb un frontó esglaonat, la resta de les obertures eren arcs escarsers.
Valoració: La importància d’aquesta construcció rau amb les solucions estructurals, que aquest arquitecte ja havia utilitzat en l’edifici de La Electra Igualadina i en l’Escorxador. Aquestes solucions marcaran la línia que van seguir els edificis industrials durant molts anys a Igualada.
Passar a► fitxa 34
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] ACAN-AMI-Expedient d’Obres 37/1907 i ACAN-AMI-Expedient d’Obres 48/1910.
Bibliografia
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
– Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries. Volum 2. Ajuntament d’Igualada-Òmnium Cultural. Igualada, 1995