CAL BARRAB / A CA LA MAMITA [1] – Carrer de Costiol, 9/Carrer del Roser
| Any de la construcció: 1905 (veure plànols) |
| Tipus d’edifici: Edifici mixt |
| Propietari que fa la construcció: Bonaventura Marià i Prats |
| Arquitecte que projecta la construcció: Isidre Gili i Moncunill[2] |
| Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Descripció
Edifici situat en el xamfrà entre el carrer de Costiol i del Roser, té l’entrada pel carrer de Costiol, 9. Consta d’una planta baixa dedicada al comerç i tres pisos amb dos habitatges cada pis. La façana del carrer de Costiol té cinc eixos d’obertures i la del carrer del Roser dos. En l’angle, hi ha una torre cilíndrica amb tres eixos obertures que articula les dues façanes. Els balcons alternen entre balcó volat i d’ampit. A la façana del carrer Costiol, en el primer pis, hi trobem un balcó volat que uneix tres obertures, mentre que les altres dues, situades als extrem, són balcons d’ampit. En el primer pis les cinc obertures alternen, tres són d’ampit i dos volats, mentre que el tercer pis en l’obertura central és volat i les altres quatre d’ampit. Podem observar que si unim els balcons volats obtindrem un triangle equilàter. La façana del carrer del Roser té una estructura més clàssica, a la primera planta hi ha un balcó corregut volat, la segona són individuals volats i la tercera individuals d’ampit. A la torre a la primera planta hi ha un balcó volat que uneix tres obertures i per tant és rodó, en la segona el central és volat i els altres d’ampit, mentre que el tercer tots són d’ampit i els dels extrems una mica més petits.
L’element clau, i que li dóna la personalitat a l’edifici, és la torre cilíndrica col·locada en el xamfrà. Sobresortint gairebé un pis, referma un aire medieval al conjunt.
Els portals de la planta baixa tenen forma d’arc escarser i la resta d’obertures tenen llinda, són fetes d’un sol carreu, la part central en ventruda amb un petit relleu i una peça de ceràmica vidriada en el centre.
L’edifici és coronat per una barbacana sustentada per cartel·les, partida per decoracions escultòriques de forma corbes quan coincideix amb l’eix de les obertures, aquetes decoracions florals recorden una claustra.
Com elements decoratius destaquem la utilització de la ceràmica vidriada, col·locada en el brancals i en la llinda de les obertures, així com els esgrafiats a la part superior de la torre.
Els balcons, tant els volats com els d’ampit, són de ferro i ventruts en la seva part baixa. Tenen decoració florals. Els tirants fan de separadors entre els pisos amb un gelosia de ferro.
Per últim podem parlar de la decoració de l’interior de l’edifici, que està centrada a l’escala i l’entrada. L’entrada té un sostre pintat dividit en dos mòduls que reprodueix en mateix dibuix, un ramatge floral on la corba té un predomini, és una representació clàssica de “coup de fouet”. A l’escala hi ha arramblador amb una representació floral geometritzada. Un dels pisos conserva encara un sostre pintat. (veure decoració 10)
A destacar: El joc de balcons que hi ha en tot l’edifici, que marquen el dinamisme de la construcció, a causa de l’alternança entre els balcons volats i els d’ampit.
Valoració: És un dels edificis amb més rellevància del modernisme Igualadí, no tant pel què aporta constructivament sinó pel lloc on està situat i la seva monumentalitat.
Per veure més fotografies ► Cal Barrab – Ca la Mamita (fotografies)
Passar a ► fitxa 25
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] Aquest edifici durant molts va tenir en la seva planta baixa el comerç de merceria “Cal Franquesa”, per això molts igualadins a aquest edifici el coneixien amb aquest nom. Caterina Prat i Vives, Ca la mamita, un edifici modernista al cor d’Igualada, Revista d’Igualada núm. 30, Anoia, desembre 2008, p. 33-39.
[2] ACAN-AMI Expedient d’Obres 2/1905.
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Casc Antic d’Igualada, El, Evolució arquitectònica i urbanística, M.I.Ajuntament d’Igualada-CECI. Igualada, 1978
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada, Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Equip-5, Nº21 Edificis modernistes al casc antic. “Igualada Periódico del Anoia” Igualada, 14 d’octubre de 1978. n. 2527
-Galtés i Lliró, Maria del Carme, Josep Galtés i Cardús (1877-1932) Pinzellades de la vida de l’artista, “Revista d’Igualada”, Anoia abril de 2012. n. 40
-Lacuesta, Raquel-Xavier González Toran-Lluis Casals, Modernisme a l’entorn de Barcelona, arquitectura i paisatge. Diputació de Barcelona-Xarxa de municipis. Barcelona, 2006
-Llacuna i Ortínez, Pau, L’Arquitectura modernista a Igualada. Miscellanea Aqualatensia /3. CECI. Igualada, 1983
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-El nucli antic i el Rec. Volum 1. Ajuntament d’Igualada-Òmnium Cultural. Igualada, 1995
-López i Pérez, Fàtima i Marta Saliné i Perich, El Modernisme i les flors. De la natura a l’arquitectura. Museu Esplugues de Llobregat. Museu d’Art de Cerdanyola. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2019
-Prat Vives, Caterina, Ca la mamita, un edifici modernista al cor d’Igualada. “Revista d’Igualada”. Anoia desembre 2008. n. 30