| Naixement: 1856 (Calaf) |
| Mort: 1920 (Barcelona) |
| Especialitat: Dibuixant, pintor i poeta |
Biografia[1]
Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent. Estudià a Manresa, Besiers i Tolosa (Llenguadoc). Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a Llotja. Fou el millor representant a Catalunya del corrent modernista que reivindicava la igualtat entre l’art industrial i les anomenades belles arts, per embellir tot l’entorn de l’home. Se’l considera influenciat pels prerafaelites. La seva obra és molt extensa, va cultivar diferents facetes: il·lustrador, cartellista, ex-librista, pintor i decorador. Com il·lustrador, la producció gràfica d’Alexandre de Riquer va ser molt àmplia: marques d’aigua, dissenys de caplletres, anuncis, revistes, cobertes per partitures de música o targetes. Va reprendre una àmplia gamma de productes derivats de la impremta com: les targetes de mà, menús, invitacions, postals de Nadal, programes d’espectacles i altres esdeveniments. L’artista tenia una gran habilitat en l’art del gravat. Generalment utilitzava la tècnica de l’aiguafort. Alexandre de Riquer va descobrir el cartell modern policrom a la seva estada a Londres el 1894 i va importar aquest art, i va contribuir a l’aparició del cartell modernista a Catalunya. Va fer uns vint i escaig cartells entre 1896 i 1902. El cartellisme que practica Riquer s’emmiralla amb el repertori formal dels simbolistes belgues Henri Privat-Livemont i Edmond Meunier. Tot i que els cartells de Riquer van anunciar productes molt diversos, des de licors a llibres, passant per exposicions, els cartells de Riquer acostumen a utilitzar la figura de la dona com a tema central i envoltar-la de decoracions vegetals. El 1899 es va fer la seva primera exposició de cartells catalans i l’artista en va fer la presentació. Pel que fa a l’art de l’ex-libris, Riquer es va interessar en el moviment de renovació de l’ex-librisme anglès. El 1891 s’havia creat l’Ex-Libris Society, una de les primeres associacions a nivell europeu. L’hivern de 1898 la revista anglesa The Studio, va publicar un amplíssim article sobre l’exlibrisme modern europeu i americà. Es tractava d’un article col·laboratiu profusament il·lustrat titulat Modern Book-Plates and their designers. Va ser la publicació d’aquest article que va fer prendre consciència definitivament de la necessitat de renovació d’aquest art. Alexandre de Riquer pensava que la renovació i impuls de l’ex-librisme català havia de tenir com a referència l’art modern anglès. Alexandre de Riquer va col·laborar en nombroses revistes modernistes dedicades als ex-libris. Va començar a pintar abans de la dècada de 1880. En la seva carrera com a pintor, els temes tractats van ser paisatgisme, la religió, i la figura humana. La figura humana apareix com a real, imaginativa o mitològica. La seva tasca com a decorador va ser molt extensa: va pintar plafons per a diversos edificis, va projectar mobles, gerros, plats, llums. Va dissenyar banderes, vidrieres, peces d’orfebreria.
Il·lustració en les arts gràfiques modernistes d’Igualada
1907-1908 – il·lustració en la Història d’Igualada de Joan Segura.
Comentari a l’obra
La il·lustració que Alexandre de Riquer i Ynglada fa per a la Història d’Igualada, segueix la tendència simbolista de l’autor. Després de la seva publicació en l’esmentat llibre, va ser reutilitzada en altres publicacions de tipus ciutadà i religiós, arribant a formar par de la capçalera il·lustrada del Full Dominical d’Igualada (1919).
Tornar a ⏎ 10.2. Autors que intervenen en el modernisme gràfic
[1] Biografia extreta de: www.enciclopedia.cat i https://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_de_Riquer_i_Ynglada (Consulta: Setembre 2021)