FRANCESC VALLS i BRUFAU – Rambla de Sant Ferran, 48 [1]
| Any: 1900[2] i 1918[3] |
| Tipus de intervenció: Decoració general (Sostres, terres i mobiliari) |
| Pintor: Josep Ferran i Riba (1918) |
Descripció
Cal Valls Brufau es va construir l’any 1900 i té una intervenció més tardana (1918) a càrrec del pintor Josep Ferran i Riba que la signa en una de les parets de la casa.
En l’interior de l’edifici hi ha una escala uneix les diferents plantes. A la planta baixa hi ha el rebedor que ens dóna accés al menjador, la cuina i a una petita “sala de rebre” que dóna a la rambla.
La casa té onze habitacions que conserven les decoracions modernistes, amb un ventall de decoracions i sanefes que tenen un ampli repertori que fan d’aquest decoració la millor de la ciutat.
Del menjador destacarem el sostre amb una decoració floral de colors suaus on sobresurten unes motllures daurades també en forma de flors. L’element més significatiu del conjunt del mobiliari és el cadiram amb un estil gotitzant asimètric en el respatller. El terra, com la majoria d’habitacions de la casa, és fet de mosaic de tessel·les. La làmpada, molt abarrocada, té forma de quinqué amb unes tulipes en la seva part superior (és una làmpada de gas adaptada a la electricitat). Un altre element a destacar és la porta corredora, amb vidres emplomats de formes florals, que comunicant el menjador amb la galeria de la part del darrera que dóna al jardí.
La “sala de rebre”, com he dit, està situada quan s’entra a la casa a mà dreta i que s’hi accedeix pel rebedor. Té dos finestrals que donen a la rambla[4]. El sostre d’aquesta habitació té una decoració floral que en els seus extrems està resolta amb relleus. Les flors són daurades, les tiges i les fulles tenen formes ondulades. Hi ha la representació d’uns gira-sols descentrats.
La barana de l’escala és de ferro amb formes corbes que s’entrellacen amb el barrot. En cadascun dels dos replans fa una sortida en forma de balco circular que permet avançar-se i veure l’ull d’escala i en conseqüentment el rebedor.
L’habitació principal del primer pis és la de matrimoni. El més destacable en aquesta estança és també el sostre. Del conjunt sobresurten dues franges amb unes sanefes florals. En el centre d’aquestes franges hi ha un medalló amb una representació d’una cara femenina. També tenen unes motllures de guix amb unes decoracions florals daurades i blau-cel. El terra està format per tessel·les que forma una sanefa bàsicament de color blau fort. La làmpada del sostre, amb formes corbades i amb una composició de tulipes a diferents nivells, recorda la del menjador i és d’estil art nouveau.
Con he dit aquesta casa té altres estances amb els sostres decorats tant amb temes florals com figuratius i paisatges (concretament en una habitació hi ha una representacions d’uns àngels). La decoració més diferent es troba en una habitació del tercer pis que és lineal amb una influència del l’estil secessió. Els terres de les habitacions del tercer pis així com el de replà de l’escala, estan fets amb rajola hidràulica.
Del mobiliari cal destacar els rentamans de l’habitació de matrimoni que té una pica de ceràmica amb una decoració floral asimètrica.
Valoració
És l’únic interiorisme modernista integral de és conserva a Igualada, i que a més ha tingut molt poques intervencions.
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
– Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Marta Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista Igualada, Igualada, 2020.
-Llacuna i Ortínez, Pau, L’Arquitectura modernista a Igualada. Miscellanea Aqualatensia /3. CECI. Igualada, 1983
Per veure més fotografies ► Francesc Valls i Brufau – Interiorisme (fotogragies)
Passar a ► decoració 4
Tornar a ⏎ 1.3. Catàleg, fitxes tècniques i descripció de les decoracions
[1] Veure: El Modernisme Igualada. Arquitectura. 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció dels edificis (fitxa 2). (Edifici inclòs el Pla Especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada)
[2] Any de la construcció de l’edifici.
[3] Josep Ferran i Riba, pintor, signa la pintura de la casa el 28 de novembre de 1918
[4] Són les finestres amb gran salmers i arcs escarsers que es veuen a la façana a nivell de l’entresol.