ATENEU IGUALADÍ DE LA CLASSE OBRERA – Carrer de Sant Pau, 9 [1]
Història
L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera va ser fundat l’any 1863 per Marià Ferrer, escolapi exclaustrat. Va ser la principal entitat cultural d’Igualada durant el segle XIX i el primer terç del segle XX. Englobà gent de tots els estaments socials. Inicialment l’entitat feia el teatre en el que avui és el vestíbul que en aquell moment tenia doble alçada.
El primer teatre es comença a plantejar l’any 1898, i al cap de dos anys s’inaugura en la diada de Pasqua Florida. Aquest teatre va ser projectat per Pau Salvat i Espasa i fou construït pel mestre d’obres Josep Vic i Aguilera. Hi van intervenir també l’escenògraf Salvador Alarma i Tastàs, i l’escultor Josep Campeny i Santamaria.
El 15 de desembre de 1909 un incendi destrueix l’escenari i part de la platea. El 3 de març de l’any 1910 s’adjudiquen les obres per a la construcció de un nou teatre a Josep Bartolí. El projecte també el va fer Pau Salvat i Espasa. L’agost de 1910 s’inaugura el nou teatre[2] hi intervé en la decoració el guixaire Pere Coll[3].
A més dels teatres com a peces principals l’Ateneu va tenir i té algunes altres decoracions modernistes com el saló central, les vidrieres de l’entrada, el cafè, i la font del jardí.
Primer teatre [4]
| Any de la construcció: 1900 – Any de la destrucció a causa d’un incendi: 1909 |
| Tipus de intervenció: Construcció del teatre |
| Arquitecte: Pau Salvat i Espasa |
| Artistes que intervenen en la construcció: Salvador Alarma i Tastàs (escenògraf) i Josep Campeny i Santamaria (escultor) |
Saló central[5]
| Any de la construcció: 1905-1906 [6] |
| Tipus d’intervenció: Construcció d’un nou Saló Central |
| Arquitecte: Pau Salvat i Espasa |
| Intervenen: Josep Vic i Aguilera (contractista), Industries Torras (Estructura de ferro) i Pere Coll (guixaire) |
Vidreres Emplomades [7]
| Any de la instal·lació: 1906 |
| Tipus d’intervenció: Col·locació de vidrieres emplomades a les portes de l’entrada i a la part superior frontal de saló central |
Decoració de les parets [8]
| Any: 1908 |
| Tipus d’intervenció: Pintura de les parets |
Decoració del Café [9]
| Any: 1908 |
| Tipus d’intervenció: Col·locació d’un arrambador de rajoles i un paviment hidràulic. |
Segon teatre [10]
| Any de la construcció: 1910[11] – Any de la restauració: 1995 |
| Tipus d’intervenció: Construcció del teatre |
| Propietari que fa la restauració de l’any 1995: Ajuntament d’Igualada |
| Arquitecte de la construcció de l’any 1910: Pau Salvat i Espasa – Arquitecte de la restauració de l’any 1995: Jaume Riba i Samarra |
| Intervenen en la construcció del 1910: Josep Bartrolí (mestre d’obres) i Pere Coll (guixaire) |
Font del jardí [12]
Any de la construcció: 1913
Tipus d’intervenció: trasllat i instal·lació de la font “cascada” a l’extrem del jardí
Descripcions
Primer teatre. El que sabem de la decoració del primer teatre és per fotografies de l’època [13].
Tenia una part pintada i una altre de relleus, molt probablement de guix. En general la decoració era floral i molt asimètrica. Sobre la boca de l’escenari, centrat i havia la representació d’una figura que portava dos escuts a l’esquerra el d’Igualada i a la dreta l’escut de l’Ateneu. A cada cantó de la figura hi havia pintat un ramatges de formes corbes.
La part corba que enllaça l’estructura del teatre amb el sostre estava dividida en mòduls, seguint la verticalitat de les columnes. En cada part es reproduïa el mateix dibuix asimètric floral.
El poc que podem veure del sostre, també hi podem endevinar una decoració floral una mica geometritzada.
En l’angle que fa la columna amb el forjat, hi ha un decoració feta amb ferro que encara es pot veure avui, ja que es va conservar en la reconstrucció que el va fer l’any 1910 després de l’incendi.
Saló central. Del que va ser la decoració del Saló Central, avui la única cosa que en queda, en la sala del cinema del primer pis, són unes volutes de guix que a mode de cartel·la suporten en sostre. També molt provablement es d’aquesta època el terra de rajola hidràulica, que també encara es pot veure en el vestíbul de l’entitat.
Vidrieres emplomades. Les potes d’accés a l’entitat encara conserven les vidrieres emplomades amb una decoració geomètrica. Actualment en el cercle central hi ha representat les inicials de l’entitat, a la porta de l’esquerra el rusc i a la dreta l’abella, ambdós símbols de l’entitat. Aquesta part s’hi va col·locar en l’última restauració.
A més de les portes de l’entitat, sobre l’entrada del teatre hi havia abans de l’última restauració, una obertura en forma d’arc dividida en tres parts separades per columnes de tipus clàssic, aquesta obertura tenia una decoració de vidres emplomats. En la part central hi havia representat un rusc vorejat per una corona de llorer i la llegenda “ Labor Prima Virtus”. A les obertures laterals, asimètricament, hi havia una abella al centre d’una decoració floral.
Decoració de les parets interiors [14]. Per les fotografies que es conserven de l’exposició del Centenari de la Batalla de Bruc de l’any 1908, es pot constatar que algunes les parets de l’entitat estaven decorades seguint l’estètica modernista, amb un arrambador que reproduïa un mòdul amb corba, geomètric asimètric.
Cafè de l’Ateneu. La decoració que es va fer al cafè de l’Ateneu va consistir en col·locar un paper pintat a la paret, posar un terra hidràulic i un arramblador de rajola. Avui encara es conserva l’arramblador de rajoles i el terra.
L’arramblador té una decoració floral. La seva part central és simètrica, per sobre i per sota hi ha una franja amb un mòdul que es va repeteint.
Segon teatre. En la restauració de l’any 1995 es van conservar i valorar els elements que encara quedaven de la decoració que es va fer quant es va reconstruir el teatre després de l’incendi 1909.
La decoració que es conserva són les els guixos de la zona del sostre i la boca d’escenari. Aquetes decoracions són, molt probablement, les realitzades per Pere Coll[15] que ja havia intervingut en la decoració del saló central.
En la part corba que fa el sostre, on en el primer teatre hi havia unes pintures florals, en la reconstrucció que es fa l’any 1910 si fan uns grans ulls de bou, enreixats vorejats d’uns relleus de guix que en la part superior hi ha una màscara representativa del teatre. Aquestes obertures estan envoltades d’una decoració floral asimètrica.
Uns altres dels elements decoratius són la representació d’unes abelles amb cos i cap de dona que sostenen una garlanda. Aquesta decoració es va repetint en el punt de intersecció de la columna amb el sostre.
En el angles sobre la boca de l’escenari hi ha una decoració floral que en el centre té, en un cantó, l’escut d’Igualada i en l’altre un rusc d’abelles. Cal recordar que les abelles i el rusc formen part de la simbologia i de l’antic escut de l’Ateneu.
La boca de l’escenari va repetint una decoració que vol representar una corona de llorer. El conjunt està rematat per una garlanda de fulles que també recorden el llorer.
En l’angle entre columna i forjat hi ha una decoració floral feta amb ferro que ja tenia el primer teatre.
Font del jardí. La font del final de jardí és una cascada de rocalla de travertí amb una decoració feta de trencadís. És un dels pocs exemples de trencadís a Igualada. Tota ella té unes formes ondulades. A la part superior hi ha la representació d’una abella en mig d’una decoració floral. A la part baixa hi ha una bassa i lateralment té un banc. És una barreja de font romàntica amb decoració modernista.
Valoració
Tot i que l’Ateneu és una de les entitats que on trobem més decoracions de tipus modernista, cal dir que totes elles responen a un esquema individualitzat, no hi ha un projecte de conjunt. El primer teatre, la decoració de les sales i fins i tot la font (tot i l’any en què es va construir) formarien part d’un modernisme influenciat per l’art nouveau.
De totes maneres, i com ja he dit altres vegades, el fet que una entitat com l’Ateneu optés per aquest estil ens mostra l’acceptació que el modernisme tenia entre la societat civil.
Bibliografia
–Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Calzada i Martí, Anna, Una pintura amb motius wagnerians a l’Ateneu Igualadí. Revista d’Igualada, núm. 19. Anoia, abril de 2005.
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 20917
-Antoni Dalmau , M. Teresa Miret, Marta Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista Igualada, Igualada, 2020.
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries, Volum 2. Ajuntament d’Igualada-Òmnium Cultural. Igualada, 1996
-Riba i Gumà, Salvador, L’Ateneu Igualadí de la classe Obrera 1863-1939. Ateneu Igualadí. Igualada, 1988
Per veure més fotografies ► Ateneu Igualadí – Interiorisme (Fotografies)
Passar a ►decoració 3
Tornar a ⏎ 1.3. Catàleg, fitxes tècniques i descripció de les decoracions
[1] Veure: El Modernisme Igualada. L’Arquitectura. 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció dels edificis. (fitxa 3).
[2] Extracte tret de: Salvador Riba i Gumà, L’Ateneu Igualadí de la classe obrera 1863-1939. Ateneu Igualadí. Igualada, 1988.
[3] L’any 1994 es fa una restauració integral que respecta la imatge original conservant-ne l’estructura i la decoració. L’arquitecte que porta a terme aquesta restauració, és Jaume Riba i Samarra. S’inaugura el 24 de febrer de 1995.
[4] Salvador Riba i Gumà, L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera 1863-1939. Ateneu Igualadí. Igualada 1988, p. 70 i 72. En el teatre s’hi treballava ja l’any 1899. La junta paga 250 ptes. a Pau Salvat i Espasa pels plànols de teatre .
[5] L’actual Saló Central, era el primer gran espai que tenia l’entitat i havia fet de teatre. Tal con es va concebre ja no existeix. Actualment està partir en la seva alçada i en la part superior hi ha el cinema. És en sostre el l’actual sala de cinema on es poden veure els guixos de Pere Coll.
[6] Salvador Riba i Gumà, L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera 1863-1939. Ateneu Igualadí. Igualada 1988, p. 73-75.
[7] BCI – “El Ateneo”, febrer de 1907, núm. 28. P. 225-228
[8] ACAN-AMFI, Fitxa núm. 16.845.
[9] Salvador Riba i Gumà, L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera 1863-1939. Ateneu Igualadí. Igualada 1988, p. 76.
[10] Salvador Riba i Gumà, L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera 1863-1939. Ateneu Igualadí. Igualada 1988, p. 86-87.
[11] Veure: El Modernisme a Igualada . L’Arquitectura: 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descrtipció dels edificis. (fitxa 3).
[12] Salvador Riba i Gumà, L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera 1863-1939. Ateneu Igualadí. Igualada 1988, p. 89.
[13] ACAN-AFMI, 1562, 2563 i 2926.
[14] De la decoració interior de l’Ateneu se sap de l’existència d’un sostre pintat de tipus romàntic atribuït a Manuel Cercòs i Cendra. – Anna Calzada i Martí, Una pintura amb motius wagnerians a l’Ateneu Igualadí. Revista d’Igualada, núm. 19. Anoia, abril de 2005. p. 21-27.
[15] L’empresa de Pere Coll estava especialitzada en enteixinats de sostres i tota mena de revestiments de guix, va tenir un desenvolupament notable en els primers anys dels segle. XX. Teresa Macià, Paraments i Revestiments de l’arquitectura modernista. Dins “El Modernisme” Francesc Fontbona (Direcció). A l’entorn a l’arquitectura. Volum 2. Edicions l’Isard. Barcelona, 2002. p 301.