CERCLE MERCANTIL – Carrer del Clos, 19
Any de la construcció: 1899 – Any de la reforma general de l’edifici: 1960 – Any de la reforma del teatre i l’edifici: 1987 |
Tipus d’edifici: Entitat social |
Propietari que fa la construcció i les diferents reformes: Cercle Mercantil Industrial i Agrícola |
Arquitecte que projecta la construcció l’any 1899: Francesc de Paula Sellés i Vilaró -Primera decoració: Frederic Brunet i Fita, Bartomeu Camps i Puig – Interiorista de la reforma general de l’any 1960: Josep Vilanova i Lluch – Arquitecte de la reforma del teatre i de l’any 1987: Francesc Claramunt i Pol – Interiorista de la reforma de l’any 1987: Josep Vilanova i Lluch |
Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |

Història
La història del Cercle Mercantil comença l’any 1899 quan es presenten els primers estatuts al Govern Civil de Barcelona. El veritable impulsor va ser Joan Godó i Llucià que va donar els terrenys. En l’esmentat terreny hi havia hagut el Teatre Tívoli. El projecte és de l’arquitecte Francesc de Paula Sellés i Vilaró, Hi van intervenir també el decorador Frederic Brunet i Fita, els pintors Bartomeu Camps i Antoni Tomàs, el fuster Ricard Madalena. L’edifici ha tingut diverses reformes al llarg dels anys[1].
La inauguració de l’edifici va ser el 23 de juny de 1899 i el teatre per la Festa Major del mateix any[2].

Descripció
És un edifici exempt que a la part del davant té un ampli jardí. S’alça sobre una plataforma que obliga accedir-hi per una escala situada a la part central de la façana principal[3].
La composició de la façana és simètrica. A la part central hi ha la porta d’accés a l’edifici que té tres arcs i que dóna entrada de l’entitat. A la part superior hi ha el nom de la societat i l’any de construcció[4]. A cada costat hi ha una galeria de tres arcs per banda[5]. Els arcs de la porta i els de la galeria són arcs escarsers amb salmers de pedra. El totxo (simulat) recobreix el parament de la façana a la vegada que forma els arcs. La façana acaba, a cada cantó, amb una finestra que té un timpà fet de rajoles.
Decorativament en aquest edifici hi trobem una rajola vidriada, amb tons vermellosos i blaus que, amb franges, decora les pilastres. També uns mosaics situats a cada extrem de la façana, de colors blanc i blau que tenen en el centre l’escut de la ciutat flanquejat per dos dracs alats i uns ornaments florals de formes ondulades[6]. Unes formes punxegudes, amb reminiscències neogòtiques, coronen l’edifici i li donen un aire acastellat i majestuós.
A destacar : Les majòliques dels dracs alats.

Valoració : Socialment és un edifici important per a la història de la ciutat, estilísticament també ho és per a la història de la arquitectura igualadina, ja que és el primer edifici que incorpora els elements propis i molt significatius de l’estil modernista. Si pensem per a la burgesia que anava destinat representa l’entrada per la porta gran de l’estil a la ciutat.
Per veure més fotografies ► Cercle Mercantil (Fotografies)
Passa a ► fitxa 2
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] Extracte tret de: M. Teresa Miret i Solé, Cercle Mercantil Industrial i Agrícola – Història. Cercle Mercantil Industrial i Agrícola. Igualada, 1997.
[2] Segons el llibre de Teresa Miret “l’edifici va ser inaugurat el 23 de juny de 1899 (…) el teatre, que és l’element més important i s’estrenà el 24 d’agost de 1899” (p.17) de totes maneres a l’ACAN hi ha una carta, datada el 19 d’agost de 1899 convidant a “la inauguración oficial de esta Sociedad” durant el dies de la Festa Major (ACAN-AMI Lligall 1899 F/Funciones y Festejos).
[3] Inicialment l’escala era més estreta, posteriorment es va ampliar per donar-li més majestuositat.
[4] En les fotografies de finals de principis de segle XX no hi ha el nom de l’entitat.
[5] Inicialment era oberta, avui està tancada amb una vidriera.
[6] Aquests mosaics van ser restaurats l’any 1984 per Maria Rosa Font, tal com consta amb la signatura: Mª R. Font Igualada 84.
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries, Volum 2. Ajuntament d’Igualada-Òmnium Cultural. Igualada, 1996