| HOJA DOMINICAL DE IGUALADA/FULL DOMUNICAL D’IGUALADA |
| Setmanal |
| Any: 1903 – fins l’actualitat |
| Impremta Nicolau Poncell (en el període analitzat)[1] |
| Té diversos tipus de capçalera tipogràfiques i il·lustrades |
Capçalera tipogràfica: Els acabaments amb punxa de les lletres de la primera capçalera tenen un regust neogòtic. El subtítol “Dedicada a fomentar la Piedad en las familias cristianas” es fet amb una tipografia tipus Grotesca Fantasía, que ja no s’utilitza a partir del número 3.
Capçaleres il·lustrades: L’any 1903 quan comença la publicació, la capçalera té com element principal, una caplletra amb la H de “Hoja” amb la silueta de la cúpula del Vaticà al fons i un àngel orant, l’any 1905[2] canvia la capçalera per una d’il·lustrada amb un dibuix de tendència al natzarisme, amb una imatge de Jesús predicant. A partir de núm. 335 (2 de gener de 1910) torna a tenir una altra capçalera il·lustrada amb un dibuix de les mateixes característiques que l’anterior, conservant les el regust neogòtic de les lletres. A partir del 6 de febrer de 1916 hi ha un canvi en la capçalera; unes garlandes florals estan flanquejades per l’escut de la ciutat i l’emblema marià[3]. A partir de 5 de gener de 1919 la capçalera té el gravat d’Alexandre de Riquer que es va utilitzar per primera vegada a la Historia d’Igualada de Joan Segura[4]. Hi ha una primera versió on es modifica la il·lustració original incorporant-hi l’escut d’Igualada, uns números després es torna a la il·lustració original posant l’escut d’Igualada al cantó dret. El disseny d’aquesta capçalera és obra d’Ignasi Colomer i Oms. A partir del 20 d’abril de 1919 les lletres de la capçalera tenen caràcters gòtics[5].
Interior: La tipografia tipus Grotesca Fantasía és utilitzada també per als títols de capçaleres i articles durant tot el període. El número extraordinari del 8 de desembre de 1904, hi ha una utilització de les caplletres. L’any 1907 hi trobem la utilització de filets molts semblants a la Sèrie II de la casa Neufville[6]. En alguns números especials s’utilitzen algunes sanefes florals com il·lustracions[7].
Il·lustracions: En el número 349 Portada: hi ha la reproducció en blanc i negre (sembla del que podria ser un recordatori) d’un relleu (gofrat) figuratiu amb característiques modernistes.[8] Aquest mateix tipus d’il·lustració es reprodueix en el núm. 505[9].
| ALBORADAS |
| Quinzenal |
| Any: 1904 |
| Impremta Abadal[10] |
| La revista Alboradas presenta dues capçaleres il·lustrades |
Capçalera il·lustrada signada per Pere Borràs Estruch: Centre la composició en una figura femenina de caire oriental i un paisatge on si perfilen les muntanyes de Montserrat. Tot el conjunt està emmarcat per unes sanefes corbes i unes filigranes florals. Aquesta capçalera s’utilitza fins el número 8 [11].
Capçalera il·lustrada sense signar: A partir del número 9 i fins el final de la revista el número 12 canvia la capçalera. En aquest cas també hi ha una figura femenina de perfil envoltada per una sanefa lineal de caire floral[12].
Si en la primera capçalera s’intenta obtenir unes connotacions de catalanitat i donava molta importància a la massa, en la segona s’intenta connectar amb el modernisme més simbòlic , on la línia és més important que la massa[13].
Els dos gravats tenen forma de lletra L, és a dir ocupen tota la part superior de la revista, i baixen, ja sigui una sanefa, ja part del dibuix, per un dels laterals de la pàgina. Tot i així, no hi ha una integració amb el text , ja que l’espai buit que deixa la forma de L és ocupat pel subtítol, adreça de l’administració, el nom del director, els preus, etc. tot subratllat per una sanefa que separa text i imatge, dividint-ho en dos blocs.
Interior: El titulars de les diferents seccions i articles són fets amb la tipografia Grotesca Fantasía de la foneria Neufville[14]. També cal destacar la utilització de caplletres, sempre en l’article que hi ha a la portada i també en algun que altre de l’interior[15].
Il·lustracions: Per separar els articles utilitza uns petits dibuixos siluetejats amb negre, amb formes florals animals i també amb formes humanes, àngels i follets de la Sèrie 68 de la foneria Julius Klinkhardt.
| EL ATENEO/L’ ATENEU |
| Mensual |
| Any: 1904 – 1911 |
| 2ª època |
| Impremta Abadal[16] |
| L’ATENEU: Mensual. A partir del mes de gener de 1916 anual. |
| 1911-1934 |
| 3ª època |
| Impremta Abadal[17] |
Història: La primera vegada que surt la revista és el 1885. Entre 1898 i 1904 no es publica. És a partir de 1904 quan trobem els primers elements modernistes.
Capçalera il·lustrada: La pàgina es dividida en tres blocs, dos verticals i un horitzontal, la part horitzontal és la superior, és on hi ha el títol i el subtítol. Ocupa tota l’amplada de la revista. Les parts verticals es divideixen en dos blocs iguals, en el de l’esquerra hi ha una il·lustració, mentre que a la dreta el text.
Per tant la capçalera està formada per dos blocs, no integrats però inseparables en tot aquest període. La il·lustració és molt probablement un dibuix aprofitat. És una imatge que representava el treball i el comerç, amb la figura de Mercuri volant per sobre el mar amb un vaixell al fons, mirant a un figura (una dona) amb un martell i una roda dentada que fan referència al treball. De totes maneres crec que aquest gravat posat aquí tenia un altra significat i volia ser un simbolisme de les dues vessants de l’entitat: treball i cultura. El primer amb una figura de la dona, i la cultura amb la imatge masculina, portant a les mans la el llorer de la victòria[18]. (Aquesta mateixa capçalera la trobem en la 3ª època en el 8 primers números[19]).
A partir de l’1 de gener de 1912[20] s’elimina aquesta il·lustració i la capçalera sols està formada per la paraula “L’Ateneu” amb la tipografia de lletres corbes que ja tenia l’anterior capçalera. A partir de l’1 de març de 1915 canvia aquesta tipografia per una de pal sec[21].
Interior: Des del primers números hi ha una utilització de caplletres i sanefes, totes de la mateixa col·lecció[22] La tipografia Grotesca Fantasía de la foneria Neufville per als titulars.
En el número de març de 1907 les petites il·lustracions que separaven els articles, que eren unes imatges amb negre d’àngels de la Serie 68 de la foneria de Juluis Klinkhardt són substituïts per unes il·lustracions de florals estilitzades[23]. En alguns números posteriors es combinen els dos tipus d’il·lustració[24] .
Les tipografies i les il·lustracions s’utilitzen durant les dues temporades i encara se’n poden trobar els anys trenta[25].
Il·lustracions: En l’article que comenta l’Exposició de Belles Arts de la Festa Major (1907) es reprodueixen un parell de fotografies que són emmarcades amb unes sanefes florals[26]. Juliol de 1915, núm. 49[27] s’il·lustra l’article de la portada amb una il·lustració geomètric-floral amb el dibuix d’una noia en el centre[28].
| EL IGUALADINO | |
| 2ª Època | |
| Setmanal | |
| Any: 1904 – 1909 | |
| Impremta Abadal[29] |
Capçalera il·lustrada signada per J. Llacuna: El Igualadino, és un periòdic que té una primera època a finals del segle XIX. La capçalera que ara analitzo ja va sortir en aquell moment per aquest motiu té un estil romàntic i simbolista. Un noi amb una mà aguanta una bandera republicana que en la franja central hi ha la paraula República. Amb l’altra mà saluda amb un barret frigi o una barretina. Al costat dret el noi té un escut d’Igualada coronat també per un barret frigi. Tot L’escut esta rodejat de elements vegetals que recorden les els llorers de la victòria o l’olivera de la pau. La base de la il·lustració està composada de diversos elements que fan referència a la indústria, el camp. Es curiós el rusc, cal recordar que aquest periòdic era dirigit per Joan Serra i Constansó, un soci rellevant de l’Ateneu igualadí i que el rusc era l’element central de l’escut de l’Ateneu. Aquest dibuix ocupa el canto esquerra, s’entrellaça amb la “E” de El Igualadino[30]. Utilització de la tipografia Grotesca Fantasía de la foneria Neufville en la data època i número i la tipografia Fantasía Hispanbo Americana de la foneria Antonio López en el subtítol.
Portades: A destacar la decoració feta amb sanefa de la portada del 17 de juliol de 1904[31], que repeteix l’esquema el 20 de juliol de 1907[32] i una vegada més el 19 de juliol 1908[33].
Interior: Del 1904 al 1906 els destacat són fets amb negreta i titulars són fet també amb Grotesca Fantasía de la foneria Neufville. Hi ha una utilització d’orles en els anuncis. A partir de 1907, dels anuncis van desapareixent les orles lineals i la Grotesca Fantasía es conserva en alguns titulars generals i de seccions fixes. Les orles florals es mantenen. A partir del número 250 del 21 de març de 1909 s’utilitza la Grotesca Fantasía com a subtítol: Semanario Republicano Autonomista.
| NOVA LLEVOR |
| Setmanari Autonomista |
| Setmanal |
| Any: 1905 |
| Impremta Nicolau Poncell[34] |
Capçalera tipogràfica: Del primer número editat el 13 de maig de 1905 al número 10 editat el 15 de juliol del mateix any, la capçalera és tipogràfica. Formalment és el nom de la revista Nova Llevor amb uns acabaments corbes. El subtítol: Setmanari Autonomista és fet amb tipologia Grotesca Modernista de la foneria Antonio López[35].
Capçalera il·lustrada signada per B: El 22 de juliol de 1905[36] hi ha un canvi de capçalera il·lustrada, que perdurarà fins el 23 de desembre del mateix any, data en què surt l’últim número. La il·lustració té forma de lletra ela situada al cantó esquerra de la pàgina. En la seva part horitzontal hi ha el nom de la revista, sota un cap de blat amb un pagès fet la sega. Al fons un sol ixent amb la paraula llibertat en el seu interior. Rere el pagès les muntanyes de Montserrat. A la part més allargada hi ha una noia que porta un cistell amb la paraula “autonomia” a sota d’ella hi trobem l’escut de la ciutat dins de l’escut de Catalunya. Tota aquesta il·lustració esta emmarcada amb un filet que en els seus angles s’eixampla i fa unes semicircumferència amb unes roselles en el seu interior. Aquesta il·lustració és una al·legoria a la línia editorial del seminari.
Interior: La tipologia tipus Grotesca Modernista és utilitzada per als titulars d’articles i seccions. A les últimes pàgines hi han els anuncis con podem trobar la utilització d’orles florals i lineals.
Il·lustracions: En el núm. 3 del 27 de maig de 1905, trobem una pàgina commemorativa de la batalla del Bruc on hi ha dues il·lustracions de recurs florals[37].
| SOMETENT |
| Portaveu de la Comarca Igualadina |
| Setmanal |
| Any: 1905 – 1911 |
| Impremta Nicolau Poncell[38] |
Capçalera il·lustrada signada per Tomàs Argemí: La Capçalera del Sometent està composada per dos rectangles units pel títol de la publicació en forma de corba. El rectangle principal, a l’esquerra hi ha representat un soldat que porta la bandera del Sant Crist. A sota hi té la llegenda: Déu i Pàtria. El rectangle de la dreta hi ha la silueta de la ciutat d’Igualada amb l’escut de la ciutat. Simbòlicament el dibuix reflecteix la ideologia de la revista, hi trobem igualadinisme, religiositat, guerra. Aquesta capçalera surt durant total 1905. El dibuix és signat per Tomàs Argemí l’any 1905”. La frase Surt els dissabtes és feta amb tipologia Grotesca Modernista de la foneria Antonio López[39].
Entre el gener de 1906 i el març del 1907 utilitza una capçalera tipografia, aprofitant les lletres de Sometent que creixen i ocupen la part central[40].
El 30 de març de 1907, canvia la capçalera retornant en part a la que tenia inicialment encara que amb variacions. El nom del setmanari Sometent ocupa dues terceres parts de la capçalera amb una tipografia que recorda l’anterior però amb un cert abarrocament. La part esquerra hi ha la imatge del guerrer que ja hi havia en la primera capçalera portant la bandera del Sant Crist i la llegenda Deu y Patria. Sobre la imatge del guerrer, centrat, hi a l’escut d’Igualada. La diferència d’aquesta imatge amb l’anterior està en el paisatge del fons que el cas anterior era un bosc i ara són les muntanyes de Montserrat amb un sol ixent. En aquesta ocasió no està signat. La frase Surt els dissabtes també és feta de Grotesca Modernista de la foneria Antonio López[41].
Portades: El 8 desembre de 1905, coincidint amb el dia de la Immaculada, la primera pàgina és un homenatge a la Immaculada, no hi ha la capçalera oficial.[42] La paraula Sometent i Maria Immaculada estant vorejades per unes sanefes florals i lineals. Tota la revista es va imprimir en color blau. El 23 de març de 1907, coincidint amb Setmana Santa, treu una portada en la que el text es vorejat per un filet ondulat que en la part superior i al costat de nom Sometent hi ha les siluetes d’uns pensaments. També en aquest mateixa portada tenim una caplletra la “E” que es la mateixa que trobarem en el programa de la Festa Major del mateix any[43] Aquesta mateixa composició la trobem un any després, també per Setmana Santa, en aquesta ocasió la caplletra és la “H” amb una ornamentació floral. Ambdues portades són impreses a dues tintes, el filet i el pensaments són de color lila, mentre que el text central és imprès en negra[44]. 14 de novembre de 1908 trobem una portada dedicada a Pius X amb unes sanefes florals[45].
Número especial Centenari de la jornada del Bruc: Amb motiu del Centenari de la batalla del Bruc (1908) es va fer un número extraordinari amb una coberta especial a color, amb 34 pàgines[46]. Aquest número tenia unes mides més reduïdes que la publicació normal, a més va estar imprès en paper cuixé. La coberta de cartonet va ser dissenyada per Ignasi Colomer i Oms[47]. La composició és asimètrica. A la part central esquerra hi ha una fotografia reproducció del quadre de Martí Alsina que representa la sortida del sometent d’Igualada cap a la Batalla del Bruc[48]. Sobre aquesta fotografia hi trobem la paraula Sometent amb lletra d’influència gòtica. A la part baixa dreta el text: Centenari de la Jornada del Bruch Igualada 1908. De d’alt a baix i al cantó esquerra hi ha la representació d’una garlanda vegetal amb la creu de Sant Jordi a la part superior i l’escut de Catalunya a la part baixa. Sota la fotografia hi trobem l’any de la batalla 1808. La fotografia es reproduïda a quadricromia, mentre que el text, la sanefa i els escuts estan impresos en daurats. En l’interior hi trobem la utilització de la caplletra “H” que ja havia estat utilitzada altre vegades[49], y també la reproducció de fotografies que il·lustren els diversos articles. Les últimes pàgines estan dedicades a la publicitat, on hi trobem la utilització d’orles tant florals com lineals.
Interior: El 8 de desembre de 1906, a partir d’aquesta data trobem caplletres de la foneria de Paolo Albé & figlio[50]. 1 de gener de 1906, s’utilitza per els titulars de articles i seccions una tipografia tipus Grotesca Fantasía[51] i el 4 de maig de 1907, en la secció d’anuncis que ocupa[52] l’última pàgina, per separar-los s’hi posen unes orles de tipus floral.
Il·lustracions: El 24 d’agost de 1905 en l’article que parla dels actes de la Festa Major, en parlar de la inauguració de l’escorxador hi ha una fotografia de l’edifici amb el contorns retallats amb formes corbes entrellaçades. Una de les poques fotografies/il·lustració modernistes que es troba en les publicacions periòdiques de l’època[53].
| PATRIA |
| Setmanari Autonomista |
| Setmanal |
| Any: 1906 – 1911 |
| Impremta Nicolau Poncell[54] |
Aquesta publicació té dues capçaleres. Inicialment va tenir una capçalera tipogràfica i a partir del segon any la capçalera va ser il·lustrada. Aquí ara comentaré la capçalera il·lustrada, el comentari de la capçalera tipogràfica es troba a: 7.3. Anàlisis de les publicacions amb capçaleres tipogràfiques.
Capçalera il·lustrada per Pere Borràs i Estruch[55]: El primer número que té la capçalera il·lustrada és el 16 de novembre de 1907, signada per Pere Borràs i Estruch. La part central de la composició és la paraula Patria amb lletres majúscules a la seva esquerra hi ha l’escut de la ciutat. Centrat i de fons trobem l’escut de Catalunya coronat per casc de guerra de Jaume I. Tota la capçalera té una abundant decoració floral que li dóna una unes característiques abarrocades. Aquesta capçalera va sortir fins el final del setmanari el 5 de novembre de 1911.
Portades: El 24 d’agost de 1906, en la portada de la Festa Major hi ha una garlanda floral[56]. El 6 de juny de 1908, en el número dedicat al Centenari de la Batalla del Bruc, la portada té una sanefa floral asimètrica[57].
Interior: Des del primer número trobem la utilització de la Grotesca Fantasía i una versió de la Grotesca Modernista de la foneria Antonio López en el títol de seccions i articles i de sanefes lineals en anuncis de l’última pàgina.
Il·lustracions: En el número 11 del 6 de juny de 1908, extraordinari del Centenari del Bruc, s’encerten dues il·lustracions com capçaleres articles. Un de Jaume Pahissa, un paisatge de les muntanyes de Montserrat[58], i l’altra és l’al·legoria a la imatge del Sant Crist d’Igualada signat per Alexandre de Riquer[59] Ambdues il·lustracions es van fer per la Història d’Igualada de Joan Segura[60].
| EL ESTANDARTE |
| Periódico tradicionalista |
| Quinzenal |
| Any: 1908-1910 |
| Impremta Puget[61] |
Capçalera il·lustrada: La capçalera està presidida per un estàndard en el que hi ha l’escut tradicionalista i acaba amb la el nom de la publicació. Aquesta capçalera és allargada i ocupa tota la part superior de la publicació. El conjunt té un regust gòtic[62].
Interior: Els únics elements d’estil modernistes que trobo en aquesta publicació estan a la última pàgina de cada número on hi ha la publicitat. S’utilitzen una gran varietat de d’orles[63].
| EL INDEPENDIENTE |
| Defensor de los intereses de Igualada y su comarca |
| Setmanal |
| Any 1910 – 1916 |
| Impremta Puget[64] |
Capçalera il·lustrada de Josep Galtès i Cardús: Ocupa tota l’amplada de la publicació. La major presència se l’emporta el nom de la publicació, que està il·lustrat per la figura d’un nen amb un vestit d’estil germànic aguantant la lletra E majúscula. L’escut d’Igualada està situat com a fons de la paraula Independiente. A més hi trobem una decoració floral.
| PROPAGANDA |
| Butlletí Mensual del Centre Catòlic d’Obrers |
| Mensual |
| Any 1914 – 1918 |
| Impremta Puget[65] |
| Aquesta revista va tenir dues capçaleres una tipogràfica i l’altra il·lustrada |
Capçalera il·lustrada d’Ignasi Colomer i Oms: En els dos primers números hi ha una capcalera tipogràfica que ocupa tota l’amplada de la revista està contornejada per un filet que en els angles fa unes decoracions lineals i florals.[66]. A partir del número 3, la capçalera està signada per l’arquitecte Ignasi Colomer i Oms. Les lletres que formen la paraula Propaganda tener unes característiques gòtiques amb els finals arrodonits. En el centre i de fons hi ha una creu grega en el angles hi ha una decoració floral que recorda un roser amb les espines[67].
Portades: El 15 de setembre de 1914, hi ha portada especial en motiu de l’elecció del nou Papa Benet XV, amb un decoració floral lateral dins el filet que emmarca el text[68]. El 15 de març de 1915, portada amb la fotografia del sopar que s’havia fet per celebrar el primer aniversari de la revista. La fotografia esta emmarcada amb un filet que en el angles hi ha una decoració floral[69]. El 15 d’octubre de 1916, amb motiu de la consagració del nou bisbe de Vic, el text esta emmarcat amb un filet amb els angles amb decoració floral que és el mateix que ja trobem 15 de març de 1915[70]. El mateix esquema amb el mateix tipus de decoració es torna a repetir en l’homenatge a Jaume Caresmar[71], l’any 1917.
Interior: Durant tots els anys que surt la publicació s’utilitzen una tipografia de caplletres de la foneria Paolo & Albé & Figlio.
Il·lustracions: En el número de novembre de 1917, dedicat al tercer centenari de l’Escola Pia, s’insereixen unes fotografies agrupades de quatre en quatre de diferents aspectes de la història del Escolapis a Igualada. Aquetes imatges estan retallades en formes corbes i sanefes lineals[72].
| SANG CATALANA |
| Quinzenal educatiu, moral i de bon humor |
| Trimestral |
| Any 1914 – 1915 |
| Impremta Abadal[73] |
Capçalera il·lustrada: La capçalera es bàsicament tipogràfica, utilitza la tipografia Britania de la foneria Neufville. Al cantó esquerra té com il·lustració l’escut d’Igualada en una versió simplificada: un rombe amb les 4 barres i en l’angle inferior les aigües. La capçalera est à emmarcada per uns filets amb uns acabaments ondulats[74].
Interior: Per als titulars s’utilitzen una tipografia Grotesca Fantasía [75]. Aquesta mateixa tipografia es la que s’utilitza per a la data, l’any d’edició i número.
| LA CARGOLADA |
| Periòdic Agre – Salat |
| Únic número |
| Any 1916 |
| Impremta Gibert i Vives, Barcelona[76] |
Capçalera il·lustrada: El personatge principal de la capçalera es un pagès amb barretina i faixa, amb un farolet a la mà i un cargol gran a l’esquena. El nom amb lletres allargades i arrodonides ocupen dos terceres parts de la capçalera. Sobre el nom de la revista hi ha la representació de 4 pagesos, amb un cargols gegants. La part superior de la il·lustració està emmarcada amb unes sanefes lineals de formes corbes.
Interior: El titular de l’article de presentació està fet amb tipografia Britania de la foneria Neufville. En la pàgina 7, d’aquest número únic, hi ha transcrites la lletra i música de l’Emigrant. La cançó esta flanquejada per una sanefa que en els seus angles és geomètrica-floral.
Passar a ►7.3. Anàlisis de les publicacions amb capçaleres tipogràfiques
[1] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982), Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 130
[2] Hoja dominical de Igualada, Igualada, Segundo domingo de julio de 1903, núm. 28, p.1 – 4 de juny i 6 d’agost de 1905, núm. 95 i 105, p. 1
[3] Fulla dominical de Igualada, Igualada 6 de febrer de 1916, , núm. 651, p. 1
[4] Fulla dominical de Igualada, Igualada 5 de gener de 1919, núm. 802, p. 1
[5] Fulla dominical de Igualada, Igualada 20 d’abril de 1919, núm. 817, p. 1
[6] Hoja dominical de Igualada, Igualada 24 de març de 1907, núm. 190, p. 1
[7] Hoja dominical de Igualada, Igualada 8 de desembre de 1906, núm. 175, p.1; Igualada 19 de maig de 1907, núm. 198, p. 1; Igualada 29 de juny de 1907, núm. 204, p. 1; Igualada 13 d’octubre de 1907, nùm. 219, p. 1; Igualada 8 de desembre de 1907, núm. 227, p. 1; Igualada 20 de març de 1910, núm. 346, p. 1; Igualada 26 de juny de 1910 núm. 360, p.1 ; Igualada 18 de març de 1912; núm. 487, p.1; Igualada 1 de desembre de 1912, núm. 559, p.1; Igualada 26 d’abril de 1914; Igualada 27 de desembre de 1914, núm. 593, p.1; Igualada 21 de maig de 1916, núm. 665, pàg. 1
[8] Hoja dominical de Igualada, Segon diumenge (10) d’abril de 1910, núm. 349, pàg. 1. Aquesta il·lustració es torna a repetir en el núm. 403, del 30 d’abril de 1911.
[9] Hoja dominical de igualada, Primer diumenge (06) d’abril de 1913, núm. 505, pàg. 1.
[10] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982), Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 142
[11] Alboradas, Any 1, Igualada qde julol de 1904, nùm. 1 p.1
[12] Alboradas, Any 1, Igualada 15 de novembre de 1904, núm. 9 p. 1. Aquest mateix gravat el trobem uns anys més tard a la revista de L’Ateneu, Any 5, Juliol de 1915, núm. 49, p.1
[13] Aquesta il·lustració és va utilitzar pels programes de l’Ateneu impresos per la impremta Abadal el 11 i 12 de juny de 1905.
[14] Alboradas, Any 1, Igualada 15 de juliol de 1904, núm 1 p. 1
[15] Les caplletres són les mateixes que s’utilitzen la revista “El Ateneo” que s’edita en el mateix temps. Alboradas, Any 1, Igualada 15 de juliol de 1904, núm 1
[16] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982), Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 146
[17] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982), Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 226
[18] El Ateneu, Segona época, Any 1, Igualada 1 de noviembre de 1904, núm. 1, p. 1
[19] L’Ateneu, Tercera época, Any 1, Igualada 1 de maig de 1911, núm. 1, p. 1
[20] L’Ateneu, Tercera época, Any 2, Igualada 1 de gener de 1912, núm. 9, p. 1
[21] L’Ateneu, Tercera época, Any 5, Igualada 1 de març de 1915, núm. 46 al 48, p. 1
[22] El Ateneo, Segona época, Any 1, Igualada 1 de novembre de 1904 núm. 1; Núm. 2, 1 de desembre de 1904; núm. 4 1 de febrer de 1905; núm. 5, 1 de març de 1905; núm. 6, 1 d’abril de 1905; núm. 11, 24 d’agost de 1905;
[23] El Ateneo, Segona época, Any 4, Igualada 1 de març de 1907 núm. 29
[24] El Ateneo, Segona época, Any 4, Igualada 1 de juny de 1907 núm. 32
[25] L’Ateneu, Igualada, 15 de març de 1932, núm. 72, p.5
[26] El Ateneo, Segona época, Any 4, Igualada 1 de octubre de 1907, núm. 36
[27] L’Ateneu, Tercera época, Any 5, Igualada 1 juliol de 1915, núm. 4, p. 1
[28] Aquesta mateixa il·lustració s’havia utilitzat com a capçalera de la publicació Alboradas l’any 1904 – Alboradas, Any 1, Igualada, 15 de novembre de 1904, núm. 9, núm. 9 p.1
[29] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982), Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 137
[30] El Igualadino, Any 1, Igualada 11 de juny de 1893, núm. 6, p.1
[31] El Igualadino, Any 1, Igualada 17 de juliol de 1904, núm. 6, p.1
[32] El Igualadino, Any 4, Segona época, Igualada 20 de juliol de 1907, núm. 163, p.1
[33] El Igualadino, Any 5, Igualada 19 de juliol de 1908, núm.215, p.1
[34] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982), Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 151
[35] La Nova Llevor s’edita a Igualada des del seu inici fins el desembre de 1905 que s’edita al Vendrell. A partir de l’edició del Vendrell perd algunes de les característiques de tipografies modernistes, conservant la capçalera il·lustrada.
[36] Nova Llevor, Any, 1, Igualada 27 de maig de 1905, núm. 11 p. 1
[37] Nova Llevor, Any, 1, Igualada 27 de maig de 1905, núm. 3 p. 9, Són il·lustracions que també les trobem en el programa de lliurament de premis del Germans Maristes (1905) – I en el de la Festa Major de les Joventuts Tradicionalistes(1912)
[38] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982), Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 156
[39] Sometent, Any, 1, Igualada 3 de juny de 1905, núm. 1, p.1.
[40] Sometent, Any, 2, Igualada 1 de gener de 1906, núm. 32, p.1
[41] Sometent, Any, 3, Igualada 30 de març de 1907, núm. 96, p.1
[42] Sometent, Any, 1, Igualada 24 d’agost de 1905, núm. 28, p.1
[43] Sometent, Any, 3, Igualada 23 de març de 1907, núm. 95, p.1
[44] Sometent, Any 4, Igualada 11 de març de 1908, núm. 150, p.1; Aquesta mateixa lletra també la trobem en la publicació la Zapateria Práctica. “ Zapatería Práctica”, Any, 1, 1 de maig de 1903, núm. 1, p. 1
[45] Sometent, Any 4, Igualada 14 de noviembre de 1908, núm. 187, p.1
[46] Sometent, Any 4, Igualada 6 de juny de 1908, Número Extraordinari.
[47] Està signada a la part baixa de la porta al canto esquerra “Colomer”
[48] La cópia que en va fer J. Torrabadella d’aquest quadre es trova en el Saló de Sessions de l’Ajunatement d’Igualada.
[49] Sometent, Any 4, Igualada 11 de març de 1908, núm. 150, p.1 i a Zapateria Práctica, Any 1, 1 de maig de 1903, núm. 1, p. 1.
[50] Sometent, Any, 2, Igualada 8 de desembre de 1906, núm. 80, p.1
[51] Sometent, Any, 2, Igualada 1 de gener de 1906, núm. 32, p.1
[52] Sometent, Any, 3, Igualada 4 de maig de 1907, núm. 101, p.4
[53] Sometent, Any, 1, Igualada 24 d’agost de 1905, núm. 13, p.6
[54] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982), Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 161
[55] Patria, Any 2, Igualada 16 de novembre de 1907, núm. 82. P.1
[56] Patria, Any 1, Igualada 24 d’agost de 1906, núm. 8, p.1
[57] Patria, Any 3, Igualada 6 de juny de 1908, núm. 111, p. 1
[58] Patria, Any 3, Igualada 6 de juny de 1908, núm. 111, p. 2
[59] Patria, Any 3, Igualada 6 de juny de 1908, núm. 111, p. 5
[60] Veure: 4.4. Història d’Igualada
[61] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982), Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 181
[62] El Estandarte, Any 1, Igualada 14 de març de 1908, núm. 1, p. 1
[63] El Estandarte, Any 1, Igualada 14 de març de 1908, núm. 1, p. 4
[64] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982), Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 209
[65] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982), Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 249
[66] Propaganda, Any 1, Igualada, 15 de gener de 1914, núm.1, p.1
[67] Propaganda, Any 1, Igualada 15 de març de 1914, núm. 3, p.1
[68] Propaganda, Any 1, Igualada 15 de septiembre de 1914, núm. 9, p.1
[69] Propaganda, Any 2, Igualada 15 de març de 1915, núm. 15, p.1
[70] Propaganda, Any 3, Igualada 15 d’octubre de 1916, núm. 34 , p.1
[71] Propaganda, Any 4, Igualada 15 d’octubre de 1917, núm. 46, p.1
[72] Propaganda, Any 4, Igualada, novembre de 1917, núm 47, p. 110-114
[73] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982), Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 246
[74] Sang Catalana, Any 1, Igualada 1 d’octubre de 1914, núm 1, p.1
[75] Sang Catalana, Any 1, Igualada 15 de novembre de 1914, núm. 4, p.1
[76] Teresa Miret i Solé, La prensa a Igualada (1808?-1982), Volum 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983, p. 273