| Naixement: 1858 (Barcelona)[1] |
| Arquitecte: 1882 |
| Mort: 1931 (Barcelona) |
Biografia
Va ser un dels arquitectes que va construir més edificis a l’Eixample barceloní i amb la seva obra va contribuir a donar un nou caràcter als carrers de la Ciutat Comtal i també d’altres poblacions de Catalunya[2]. Estava ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines de les quals rebé nombrosos encàrrecs. Molt sovint va col·laborar amb altres arquitectes, com Josep Domènech i Estapà, Bonaventura Bassegoda i Amigó, August Font i Carreras, etc.
Va rebre gran quantitat de distincions, com la medalla d’or de l’Ajuntament de Barcelona per haver guanyat tres cops el Concurs Anual d’Edificis Artístics amb la Casa Emili Juncadella (1901), els edificis per a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i Repressió de la Mendicitat (1916) i la seu central de la Caixa de Pensions (1917).
Va projectar també el Palau de Justícia de Barcelona (1887-1911) junt amb Josep Domènech i Estapà, la Duana del Port de Barcelona amb Pere Garcia i Fària i el temple expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo (Barcelona) (1902-1961)[3]. L’any 1921 projecta la sucursal de la Caixa de Pensions a Igualada [4]. Fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, del Cercle Artístic de Sant Lluc i del Centre Excursionista de Catalunya.
Edifici modernista a Igualada
1907 Josep Sabaté i Nadal – Carrer Nou, 26 – Comercial – Habitatges familiars – fitxa 32
Comentari a l’obra
És l’únic gran arquitecte del modernisme català que intervé en l’arquitectura modernista d’Igualada en per període 1899-1920. En la seva trajectòria va abraçar diferents estils: classicista, modernista, monumental, etc. Oriol Bohigas diu que la majoria de les façanes urbanes tenen una estructura generalment wagneriana o fins i tot rigorosament clàssica, amb una ornamentació que oscil·la entre el floralisme difuminat d’Art Nouveau y els arabescs vegetals del barroc i el rococó francès [5]. La seva etapa modernista s’inicia pel voltants de l’any 1900 [6]. És dins aquest estil, que descriu Oriol Bohigas, és on podem encaixar la casa que realitza a Igualada l’any 1907, on la decoració floral és omnipresent i sobreposada a l’estructura de la casa per tal de fer un edifici a la moda. Pensem que en el mateix any que projecta l’edifici d’Igualada construeix el Convent del Caputxins de la Diagonal de Barcelona, amb un estil molt més historicista.
Torna a ⏎ 3.3. Relació dels arquitectes o mestres d’obres
[1] La data del naixement i mort està extreta de: Oriol Bohigas, Reseña i catálogo de la arquitectura modernista. Editorial Lumen. Barcelona, 1973. p. 309.
[2] Santi Barjau, L’Elegància cosmopolita d’Enric Sagnier, Dins “El Modernisme” Francesc Fontbona (Direcció). A l’entorn a l’arquitectura. Volum 2. Edicions l’Isard. Barcelona, 2002. p 72.
[3] https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Sagnier_i_Villavecchia (Consulta feta l’agost 2019).
[4] ACAN – AMI, Expedient d’obres: 81/1921.
[5] Oriol Bohigas, Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Editorial Lumen. Barcelona, 1973. p. 211.
[6] Santi Barjau, L’Elegància cosmopolita d’Enric Sagnier, Dins “El Modernisme” Francesc Fontbona (Direcció). A l’entorn a l’arquitectura. Volum 2. Edicions l’Isard. Barcelona, 2002. p 81.