| Any : 1912 |
| Autor: Gaspar Camps i Junyent |
| Execució: Francisca Combalia (Barcelona) |
| Promotors: Orfeó del Noya |
Història
L’Orfeó del Noya era una coral mixta que va existir a Igualada entre el 1910 i el 1931. La va crear el músic Miquel Jordana i Puig, que va ser mestre municipal de música d’Igualada, i també va dirigir l’Orquestra Ceciliana i la Cor de la Llàntia. Va compondre l’himne a sis veus a la senyera de l’Orfeó amb lletra del poeta Jaume Boloix i Canela.
El primer concert de l’orfeó va ser el 27 de març de 1910. La benedicció de la senyera el 22 de desembre de 1912[1].
Descripció
Es tracta d’un penó de 321 x 134 cm que, amb la tècnica del brodat, en el vers hi ha la representació de l’escut de la ciutat en la seva part central, amb unes llegendes a la part superior i inferior en la que es pot llegir: Orfeó del Noya – Igualada.
L’escut té forma romboïdal i vorejat per sanefes corbes. Lateralment hi trobem les barres catalanes. A la part final penja un serrell amb la representació de l’escut baronial, el primer que va tenir la vila, i l’actual escut de la ciutat.
En el revers i ha l’any de l’estrena del penó: 1912
Autor
| Gaspar Camps i Junyent |
| Naixement: 1874 (Igualada) |
| Mort: 1942 (Barcelona) |
Biografia[2]
Gaspar Camps i Junyent, va néixer a Igualada, de jove va assistir a les classes de dibuix amb Gregori Ferrer a l’Ateneu Igualadí. Uns anys més tard va anar a Barcelona a estudiar a l’Escola de Belles Arts de la Llotja. Una malaltia l’obliga a tornar a Igualada i treballa com a mestre de dibuix a la vegada que, per encàrrec, fa una sèrie de retrats al carbó. El 1892 guanya una borsa de treball que donava la Diputació de Barcelona. Amb els diners de la borsa i l’ ajuda del seu oncle i de Joan i Carles Godó es trasllada a París on es perfecciona tècnicament a l’Escola de Benjamí Constant i de Jean Paul Laurens. El 1895 torna de París i s’instal·la a Igualada i obra una escola al carrer Costiol. En aquest època pinta quadres de realisme anecdòtic de caire religiós. Col·labora amb la revista “Album Salón” on fa treballs de il·lustració d’estil modernista influenciats pet l’Aphonse Mucha. El 1899 exposa a la Sala Parés i funda la revista “Pluma y Lápiz”. Entre 1901 y 1903 col·labora amb la col·lecció “Ambos Mundos”. L’any 1905 es casa amb Cristina Dotti i marxa a París on signa un contracte amb la casa de publicitat Sirven. Tot i viure a París il·lustra la Història d’Igualada de Joan Segura (1907-1908) i també dissenya la senyera de la Orfeó del Noya (1912). Durant la Primera Guerra Mundial es trasllada a Toulouse i més endavant torna a Barcelona. El 1923 torna exposar a la Sala Parés amb un conjunt d’obres inspirades en la pintura francesa de les darreries del segle XVIII. L’any 1934 el govern francès li atorga les Palmes Acadèmiques. El 5 d’abril del mateix any rep l’Homenatge de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, el 5 de juny, Igualada s’adhereix a l’homenatge nomenant-lo Fill Il·lustre d’Igualada. El 1941 i el 1942 va fer les seves ultimes exposicions.
[1] Maria Antoni Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d’Igualadins, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, 1986, p. 110
[2] Resum extret de catàleg de l’exposició “Gaspar Camps 1874-1942 – Exposició Antològica”, Igualada 1980.