El modernisme a Catalunya és molt més que un simple moviment estètic i no el podem entendre només com un estil o una moda que es va adaptar a l’arquitectura i a les arts decoratives seguint els models de l’Art Nouveau internacional. De fet, el modernisme és un projecte cultural ampli que va significar una renovació de la tradició amb una mirada moderna i cosmopolita.[1]
A Igualada, el modernisme entra a l’arquitectura de la mà de la burgesia més benestant de la ciutat, la que formava part del Centre Mercantil Industrial i Agrícola, però va ser també un estil adoptat per les classes populars, com demostra que el teatre de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera tingui aquest estil en la seva decoració.
Aquest modernisme arquitectònic té dos períodes, un que va del 1899 al 1910 i un altre que va del 1911 al 1920. Aquest dos períodes corresponen a dues maneres d’entendre l’arquitectura i la decoració. També responen a dos tipus de promotors diferents; el primer pertany als professionals liberals i comerciants, mentre que en el segon predominen els adobers.
Entre els autors d’aquest modernisme arquitectònic local, no hi ha els grans arquitectes representatius del modernisme català. Aquest fet condiciona la projecció de l’estil a la ciutat. El modernisme igualadí no beurà de les fonts directes, sinó de les transcripcions que faran els arquitectes i mestres d’obres del que han vist, d’aquest estil, en el focus principal, Barcelona.
[1]Fàtima López Pérez i Marta Saliné i Perich. El modernisme i les flors. De la natura a l’arquitectura. Barcelona: Museu Esplugues de Llobregat, Museu d’Art de Cerdanyola, Diputació de Barcelona, 2019.
Passar a ► 1. L’arquitectura modernista