| Naixement: 1844 (Casserres de Berguedà) |
| Mestre d’obres: |
| Mort: 1930 (Casserres de Berguedà) |
Biografia
Un cop va obtenir la titulació de mestre d’obres es va instal·lar a Barcelona. Va treballar molt als barris de la Barceloneta i a l’Eixample. Entre 1880 i 1915 és assessor de l’Ajuntament de Montcada i Reixach en temes urbanístics. Fora de Barcelona i de Montcada i Reixach, va treballar, a més d’Igualada, a la Garriga, Sant Joan Despí i Sitges. És l’autor a Barcelona de la Casa Fajol o Casa de la Papallona (1912) de Barcelona, anomenada així perquè la va coronar amb una gran papallona de trencadís de gran policromia. Aquest mestre d’obres és un bon exemple d’aquells que “van omplir Barcelona i el voltant de modernitat, color i dinamisme. Molts d’aquests mestres d’obres o arquitectes eren també promotors i constructors i molts models es van repetint per diferents façanes”[1].
Edifici modernista a Igualada
1911 Cal Palmés – Antoni Baliu i Badia – Carrer de Sant Antoni de baix, 4 – Habitatge unifamiliar – fitxa 37
Comentari a l’obra
Aquest edifici és d’una gran simplicitat compositiva. Sembla inspirar-se en l’estructura de les cases pairals, sobretot si ens fixem en les finestres a l’alçada del segon pis que recorden uns porxats [2].
Incorpora els detalls modernistes de tipus floral en punts molt concrets de l’estructura general com el les impostes del arcs i molt especialment al balcons de ferro.
Si estudiem la producció que té arreu de Catalunya podem parlar d’una construcció austera que en cap cas desenvolupa els potencials de color i dinamisme que havia demostrat en altres construccions.
Tornar a ⏎ 3.3. Relació dels arquitectes o mestres d’obres
[1] Les dades biogràfiques són extretes de: Raquel Lacuesta, El Nivell dels modernistes menors, Dins “El Modernisme” Francesc Fontbona (Direcció). A l’entorn a l’arquitectura. Volum 2. Edicions l’Isard. Barcelona, 2002. p.125.
[2] Segons Alexandre Cirici i Pellicer quan parla de l’obra de Puig i Cadafalch diu: , “El mito de la “casa pairal” de la “masia” (…) cuyo espíritu manifiesta perfectamente la obra de un poeta de tierra adentro, Verdaguer, que busca en la montaña las raíces de la solidez colectiva. El Intento de otorgar una validez universal a las jerarquías de esa sociedad rústica idealizada exige convertir las formas de cultura de la clase terrateniente en una representación de la totalidad del pueblo. De aquí el simbolismo, la trascendencia conferida a aquellas formas y la creencia que son fruto de un alma colectiva”. Alexandre Cirici i Pellicer, La arquitectura de Puig i Cadafalch. “ Cuadernos Arquitectura”. n. 63. 1r. Trimestre. Barcelona, 1966. p. 49.