CAL SABATÉ – Rambla de Sant Isidre, 37
| Any de la construcció: 1902-1903 (veure plànols) – Any de la modificació de l’entresol: 1970 |
| Tipus d’edifici: Habitatge unifamiliar |
| Propietari que fa la construcció: Josep Sabaté i Duran –Propietari que fa la modificació de l’entresol: Ramon Grau i Mestres |
| Arquitectes que projecten la construcció: Joan Alsina i Arús i Salvador Oller i Pedrol [1] – Tècnic de la modificació de l’entresol: (Desconegut) – Relleus. Alfons Juyol [2]. |
| Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Descripció [3]
Edifici entre mitgeres de planta baixa, entresol i un pis, destinat a habitatge unifamiliar. A la planta baixa hi trobem la porta d’accés, al costat dos balcons d’ampit a l’alçada d’entresol. La porta està resolta amb un arc escarser, mentre que els balcons, un és una finestra geminada amb pilastra central, amb llinda. Al primer pis les obertures, també amb llinda, estan unides per un balcó volat amb barana d’obra amb balustres. Tota la façana és carreuada, la presideix una tribuna oberta coronada per un timpà esglaonat en el centre. En l’interior del frontó hi ha un relleu. Cada obertura té en el centre de la llinda un conjunt escultòric.
L’edifici acaba amb un frontó també esglaonat que segueix en paral·lel al de la tribuna que lateralment té una balconada de balustres. Tant l’interior de la tribuna com el del frontó està recobert de rajola decorada blanca i blava.
Aquesta construcció va ser dissenyada amb col·laboració de Salvador Oller, arquitecte que Alexandre Cirici i Pellicer esmenta al comentar el corrent del modernisme que ell anomena ciclòpia [4], on els blocs de pedra empresonen els ornaments florals [5]. Els relleus tenen un pes en la decoració, els més importants ocupen l’interior del timpà de la tribuna on hi ha representat un gran escut de la família flanquejat per dos figures humanes envoltades de decoració floral. Sobre l’escut una llegenda ens indica l’any en que es va acabar la construcció: 1903.
La decoració floral es repetirà sobre cada llinda de la façana, però la que tenia majors proporcions és la que hi havia a les finestres sota la tribuna que avui han desaparegut.
Interiorment la casa tenia alguns elements modernismes, com el sostre pintat d’una de les sales d’estar i el paper de paret, la làmpada i l’enrajolat del menjador que donava a la rambla [6] (veure decoració 5).
A destacar: El baix relleu de la tribuna i la utilització de l’arquitectura, com a símbol de solvència.
Valoració: Aquest edifici introdueix en el modernisme igualadí la combinació del relleu i la ceràmica, una aportació de les idees del món Ruskinià (arts and crafts) a partir del desenvolupament que en va fer Josep Puig i Cadafalch. És un edifici clau del modernisme igualadí, que incorpora a la ciutat el vessant més moderat de l’estil.
Per veure més fotografies ►Cal Sabaté (Fotografies)
Passar a ► fitxa 10
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] ACAN-AMI Expedient d’Obres 108/1902.
[2] Raquel Lacuesta, El Nivell dels modernistes menors, Dins “El Modernisme” Francesc Fontbona (Direcció). A l’entorn a l’arquitectura. Volum 2. Edicions l’Isard. Barcelona, 2002. p. 132.
[3] La descripció de l’edifici la faig seguint el projecte original, no segon l’estat actual, resultat d’una intervenció que va adaptar la planta en botiga (1970), destruint les finestres i part d’un relleu floral que hi havia sobre una finestra geminada.
[4] Alexandre Cirici i Pellicer, El arte mordernista Catalán. Aymá. Barcelona, 1951. p. 144.
[5] “En el 1901 Salvador Oller daba arrestos ciclópeos a la casa de proyecto en la plaza de Tetuán para J.O.M. en colaboración de Juan Alsina. En ella los relieves vegetales son aprisionados por grandes bloques geométricos”. Alexandre Cirici i Pellicer, El arte mordernista Catalán. Aymá. Barcelona, 1951. p. 144.
[6] ACAN-Fons Família Sabaté, fitxes núm. 18, 19 i 20.
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona-1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Equip-5, nª2 Tres edificis tres. “Igualada Periódico del Anoia”. Igualada 21 de març de 1978. núm. 2492
-Lacuesta, Raquel-Xavier González Toran-Lluis Casals, Modernisme a l’entorn de Barcelona, arquitectura i paisatge. Diputació de Barcelona-Xarxa de municipis. Barcelona, 2006
-Llacuna i Ortínez, Pau, L’Arquitectura modernista a Igualada. Miscellanea Aqualatensia /3. CECI. Igualada, 1983
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries. Volum 2. Ajuntament d’Igualada. Òmnium Cultural. Igualada, 1996
-García-Martín, Manuel, Relieves escultóricos de Barcelona. Catalana de Gas y Electricidad S.A. Imp. Vila Sala Hnos . Barcelona, 1983