CAL BARRAB – Baixada de Sant Nicolau, 1-3
Any de la construcció: 1919 – Any de la modificació: 2006 |
Tipus d’edifici: Industrial |
Propietari que fa la construcció: (Desconegut) – Propietari que fa la modificació de 2006: Antoni Aguilera i Duran |
Arquitecte que projecta la construcció: Josep Ros i Ros[[1] – Arquitecte que projecta la modificació del 2006: Maria Sabaté i Domènech[2] |
Edifici inclòs el Pla Especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |

Descripció[3]
Edifici amb una projecció horitzontal seguint la pendent del carrer, guanyant alçada a mesura que va baixant, comença sols tenint planta baixa i acaba amb planta baixa i un pis. La façana es va modulant per cossos.
Abans de la modificació el punt central era l’entrada de carruatges, que dividia la construcció en dos blocs; un l’esquerra sense obertures i un a la dreta amb finestres a planta baixa i al primer pis.

Actualment sols es conserva la porta de carruatges i la part de la dreta ha estat modificada[4]. El que avui veiem fet de totxo és la part de la construcció antiga.
L’entrada de carruatges té arc escarser, el brancals acaben amb uns pinacles. Lateralment dues pilastres de totxo emmarquen aquesta part de la façana. La pilastra de la dreta dóna continuïtat a la resta de la construcció, que està dividida en tres mòduls; a la planta baixa hi ha una finestra[5] mentre que el primer pis n’hi trobem tres. Totes les finestres tenen llinda esglaonada cap a l’interior.
La part més interessant és la barana superior que coronava l’edifici, és de formes corbes. Són les prolongacions de les pilastres de totxo que donen el ritme a la construcció. Els pilons aguanten les baranes de ferro amb unes decoracions geomètriques. La corba de la barana és més allargada en els trams que corresponen a les finestres i més estreta en els altres trams.
A destacar: Les filigranes de totxo molt semblant a la adoberia de Cal Sabaté. De fet aquest edifici s’atribueix al mateix arquitecte.
Bibliografia
-Anoia. L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
Passar a ►fitxa 60
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] L’any, la funcionalitat de l’edifici i l’arquitecte el trec de: L’Anoia, Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya – Departament de cultura, Barcelona 1997, p. 110, ja que en l’Arxiu Comarcal de l’Anoia no existeixen els plànols.
[2] Font: Ajuntament d’Igualada / Departament d’Urbanisme.
[3] Seguiré la fotografía antigua publicada a : L’Anoia, Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya – Departament de cultura, Barcelona 1997, p. 110.
[4] Hi ha més finestres en el primer pis.
[5] L’últim mòdul actualment no té finestra a la planta baixa.