| Naixement: 1858 (Igualada) |
| Mort: 1922 (Barcelona) |
| Especialitat: Escultor |
Biografia[1]
De petit es trasllada a Barcelona amb la seva família, on es forma a l’Escola de Belles Arts. Més tard es trasllada a París per estudiar escultura i esdevé un dels escultors emmarcats entre el realisme i el modernisme. Realitzà una obra abundant amb diverses temàtiques però principalment les escultures d’animals i també escultures funeràries per encàrrec. L’any 1911 fou nomenat professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Va participar en exposicions tant d’àmbit estatal com internacional on obtingué diversos premis com: la tercera medalla a l’Exposició Universal de 1888 i la segona medalla en l’exposició de Belles Arts de Barcelona en els anys 1892, 1896 i 1907. També va obtenir medalla a les exposicions de Madrid dels anys 1899 i 1906 i medalla d’or a Viena l’any 1904. Entre les seves obres destaquem el primer misteri de dolor del rosari de Montserrat, el monument al poeta Cabanyes a Vilanova i la Geltrú i diverses fonts a Barcelona. A Igualada té dues escultures una l’Hèrcules de la plaça del Pilar i l’altra el Prometeu encadenat de la plaça de Sant Miquel. Va participar, l’any 1907 a l’exposició de Belles Arts organitzada a l’Ateneu Igualadí.
Il·lustració en les arts gràfiques modernistes d’Igualada
1908 – Portada del programa Igualada – Centenari de la Jornada del Bruc 1908. Es tracta d’una reproducció fotogràfica d’un relleu de temàtica animalista, carregada de simbolismes.
Comentari a l’obra
En la seva producció escultòrica, Josep Campeny i Santamaria té obra amb clares influències modernistes i altres més realistes. Dins la vessant realista s’hi troben la majoria obres animalistes. La portada del programa Igualada Centenari de la Jornada del Bruch 1908 pertany més a aquesta vessant.
Tornar a ⏎ 10.2. Autors que intervenen en el modernisme gràfic
[1] Biografia extreta de: RITMES – Josep Campeny Santamaria. Catàleg de l’exposició. Textos: Lídia Català i Bover, Salvador Oliva i March. Museu de la pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Igualada, 2020; Maria Antònia Bisbal i Sendra i Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d’Igualadins. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona, 1986. p. 43