| Any de la construcció: 1918 |
| Autor: Escultura Religiosa – Claudio Rius |
| Promotors: Convent dels Caputxins |
∑
Història
El gener de 1918[1] el prior del convent dels caputxins demana a l’Ajuntament poder instal·lar un viacrucis pels voltant del convent començant en el camí que unia aquest amb l’actual passeig de Jacint Verdaguer aleshores passeig de l’Alameda.
El projecte que es presenta el signa l’empresa dedicada a escultura religiosa, domiciliada a Barcelona: Escultura Religiosa Claudio Rius.
S’havia d’inaugurar el 10 de març, però finalment es va fer el 17 ja que el dia 10 va ploure[2]. Segurament es va destruir el 1936.
Descripció
Es tracta d’un viacrucis al voltant de l’edifici del convent dels caputxins. El viacrucis té 14 estacions referents a la passió de Crist.
Aquestes 14 estacions tenien dos formats: les estacions que estaven adherides a la muralla del convent en forma de capelleta, i les que eren exemptes, uns pilons situats al costat del camí. La primera estació estava a la façana del convent a la dreta de la porta d’entrada, avui encara en veiem un rastre amb una creu i el número de l’estació en grafia romana, la última a s’esquerra de la porta.
Tant un tipus com l’altre eren fetes de totxo vist, seguint l’estètica del totxisme. A les capelletes adossades a la paret hi sobresortia una mènsula amb el totxo esglaonat que suportava l’escultura o relleu. D’aquetes mènsules, avui, encara el podem veure’n una al carrer de Vilanova i la Geltrú.
Autor
| Claudi Rius i Garrich[3] |
Va néixer a Barcelona l’any 1892, en una família de tradició d’escultors. El seu pare, José Rius, com el seu avi, Claudio Garrich, ja eren escultors.
Va cursar estudis artístics de dibuix a l’Acadèmia de Belles Arts i al Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona. Va aprendre a modelar al taller del seu propi pare José Rius i al taller d’Antonio Parera i Saurina. També va ser deixeble de l’escultor José Llimona i Bruguera.
Claudio Rius va participar en diferents certàmens i exposicions a Espanya i a Itàlia, sent distingit amb mencions i diplomes honorífics. La seva activitat la va desenvolupar sobretot a Barcelona,però també a Sevilla i a Santiago de Xile. Va fer imatges i grups escultòrics per a moltes poblacions de Catalunya i de la resta d’Espanya.
Claudio Rius es va inspirar en els clàssics espanyols dels segles XVI i XVII. D’aquí possiblement se’n derivi la gran expressivitat i emotivitat religiosa que s’observa en tots els seus passos processionals i també en general en totes les seves obres.
Va morir a Barcelona l’any 1970, a l’edat de 77 anys.
Projecte (ACAN – AMI, Expedients d’obres – 1918 – 2/1918)
Bibliografia
Ráfols, J.F. Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña – Editorial Millá, Barcelona, 1953 – p. 449
[1] ACAN – AMI, Expedients d’obres – 1918 – 2/1918
[2] “Pal passat diumenge estava anunciada la inauguració del Via-Crucis monumental que dona la volta al Convent de Frares caputxins, pro el mal temps va impedir-ho. Va ajornar-se fins a demà” – Llibertat Igualada, 16 de maç de 1918, núm. 89, p. 3 – Propaganda, Igualada, 15 d’abril de 1918, núm. 52, p. 31
[3] Biografia extreta de: www.cristodelacaridad.es (consulta feta l’octubre del 2022