Per un general les publicacions periòdiques en aquesta època a Igualada tenen un escàs nivell d’il·lustració. Les seves pàgines són totalment tipogràfiques, quasi sense il·lustracions, es pot dir, doncs, que en l’aspecte formals, segueixen els patrons tradicionals antics.
Entre el final del segle XIX i l’any 1930 s’editen a Igualada un total de 66 publicacions periòdiques[1]. El modernisme s’hi farà present a diferents nivells. La més aparent seran aquelles publicacions que tenen la capçalera modernista, preferentment il·lustrada. Un segon grup són aquelles que tenen una capçalera modernista feta per mitja d’una composició tipogràfica i, per últim, el tercer grup, són aquelles publicacions que utilitzen, ja sigui espontàniament o de manera fixa, en la compaginació, elements modernistes ja siguin tipus de lletra, orles o il·lustracions.
Les publicacions tenen les capçaleres modernistes es troben el període comprès entre 1903[2] i 1919, amb molta més intensitat en el primer decenni del segle XX.
En total hi han 12 publicacions amb capçaleres il·lustrades, 5 publicacions amb capçaleres tipogràfiques i 10 publicacions que n’utilitzen caràcters.
Les 12 publicacions amb capçaleres il·lustrades són: 1903 Hoja Dominical de Igualada/Full Dominical d’Igualada; 1904 Alboradas; 1904 El Ateneu/L’Ateneu; 1904 El Igualadino; 1905 Nova Llevor; 1905 Sometent; 1907 Patria; 1908 El Estandarte; 1910 El Independiente; 1914 Propaganda; 1914 Sang Catalana; 1916 La Cargolada.
Les 5 publicacions amb capçaleres tipogràfiques són: 1903 Zapatería Práctica; 1906 Patria; 1909 La Iconoclasta; 1912 L’Igualadí; 1915 Llibertat.
La resta de publicacions que utilitzen caràcters i elements modernistes, les més destacades, són: 1907 El Bisturí; 1908 Stelo Kataluna; 1909 Igualada Radical; 1909 El Obrero Moderno; 1910 Gatzara; 1911 El Comercial Vinicola Español; 1914 Los Gremios de Igualada; 1919 Actuació; 1919 La Protesta; 1920 El Defensor del Noya.
Les capçaleres de les publicacions del primer decenni tendiran més cap un modernisme eufòric, hi ha una voluntat conscient de fer quelcom nou, d’aquesta època són les capçaleres que tenen forma de lletra L, formes asimètriques, com Alborada i Nova LLevor. Passat aquest període els composicions són més de simètriques, més reposades, com les de Propaganda, Llibertat o L’Igualadí.
Socialment, pel que respecte tant a les formacions de caire més polític, com també les de caire més cultural, es pot comprovar que quasi totes incorporen en la seva revista, butlletí o periòdic trets de característiques modernistes.
Temporalment tenen una duració molt diferent. Mentre algunes com Alboradas o Nova Llevor són més efímeres, altres com l’Ateneu surt durant tot el període. Per tant hi ha un grup de publicacions que, a causa de la seva curta existència, marquen un sol moment, mentre d’altres continuen, convivint amb altres corrents. El que perviu durant tot el període analitzat són les tipografies i les orles. De les tipografies la més utilitzada és la Grotesca Fantasía amb diferents variants, la seva utilització, segurament, no respon tant a la moda com a la comoditat o gustos de l’impressor.
La temàtica en les capçaleres està íntimament relacionada amb el pensament social o polític de la publicació i els seus col·laboradors. Hi han pocs trets comuns entre elles fora de l’escut de la ciutat.
Si féssim una comparativa entre les revistes que s’editen a Barcelona i les de Igualada, hi trobarem un parell de diferencies claus. Mentre que a Barcelona hom pot parlar de revistes il·lustrades[3]a Igualada parlem de setmanaris i butlletins, mentre que a Barcelona es pot analitzar una revista pàgina a pàgina, a Igualada cal conformar-se bàsicament amb les capçaleres, ja que la resta és bàsicament tipogràfica. Tot i així podem veure com, en les publicacions igualadines, hi han els corrents modernistes que es donen arreu, encara que sempre retardats dels que es troben en l’epicentre barceloní. Si les principals revistes il·lustrades de Barcelona es produeixen entre 1890 i 1908, amb un moment clau entre 1896 i 1906[4], podem comprovar com, els últims anys de l’època més transcendent del modernisme barceloní, correspon al moment de l’inici a Igualada, i que quan Barcelona ja declina, Igualada està en plena eufòria.
Passar a ► Anàlisis de les publicacions amb capçaleres il·lustrades
[1] Teresa Miret, La premsa a Igualada. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2 volums, Barcelona, 1983
[2] Cal recordar que el butlletí editat per l’Ateneu Igualadí entre 1896-1898, en la capçalera tenia traços modernistes.
[3] Eliseo Trenc Ballester, Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona. Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona, Barcelona,1977, p. 115
[4] Eliseo Trenc Ballester, Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona. Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona, Barcelona, 1977, p. 144