CASINO FOMENT-La Unión Recreativa Igualadense – Rambla de Sant Isidre, 14
| Any: 1920[1] – Any: 1981-Primera restauració – Any: 2018-Segona restauració |
| Tipus de intervenció: Decoració del cafè-bar |
| Propietari que fa la la primera decoració: La Unión Recreativa Igualadense – Propietari que fa l’última restauració: El Foment, Casal popular d’Igualada |
| Decoradors intervenen l’any 1910: Maurici Vilomara i Virgili, Salvador Alarma i Tastàs – Pintor que intervé en la restauració de 1981: Pere Noguera – Tècnics que intervenen en la restauració del 2018: Francesc Bòria (Tècnic per a la llicència d’activitat i permís d’obres); Maria Marmol i Cristina Carrasco i Rivera (restauradores); Jordi Tomàs i Vila i Jordi Balcells (pintors). Francesc Bòria (Tècnic per a la llicència d’activitat i permís d’obres) |
Història
El Foment-Casal Popular d’Igualada és més conegut com “El Foment” o com “El Casino Foment”. L’any 1888 La Unión Recreativa Igualadense va promoure la construcció del Casino Foment, un edifici neoclàssic projectat pel mestre d’obres Pau Riera Galtés. Va ser inaugurat l’any 1889. En la seva decoració, datada l’any 1920 hi van intervenir els escenògrafs Maurici Vilomara i Virgili i Salvador Alarma i Tastàs aquest també exercia de decorador. El va executar el mestre d’obres Joan Tomàs. Després de diverses vicissituds al llarg dels anys, l’any 2016 fa una fusió amb el casal La Teixidora i passar a ser “El Foment, Casal Popular d’Igualada”[2]
Descripció
La Sala del Foment està situada a nivells d’entresol, per accedir-hi des de la rambla cal fer-ho per una escala que dóna al centre de la sala i que fa que l’espai tingui forma de lletra u. La decoració barreja elements classicistes amb elements modernistes.
És un espai diàfan suportat per quatre columnes, dues exemptes i les altres dues a mode de pilastres que sobresurten de la paret de l’escala. Aquestes columnes descansen sobre un plint poligonal. La base té forma de gerro fet per una decoració de fulles d’acant. Aquest mateix tipus de fulles els trobem en la resta de la decoració, per exemple en la base de les pilastres quadrades que sobresurten de les parets i que, amb paral·lel a les columnes, aguanten uns arcs plans que suporten el sostre de la sala.
Els capitells de les columnes són una versió lliure dels d’estil jònic i pel damunt hi troben una decoració floral que, partint de les columnes, s’obre com si fos una mènsula de formes ondulades pel sostre. Un tipus de decoració semblant és la que trobem a cada un dels angles del sostre.
Els elements decoratius més clàssics estan en la sanefa que recorre tota l’estança a l’alçada del sostre, els timpans de sobre les obertures i les pintures, de temàtica de caça, que hi han a les parets. Per la trajectòria artístiques d’aquests autors atribueixo a l’estructura general a Salvador Alarma i Tastàs, mentre que les pintures de les parets a Maurici Vilomara i Virgili.
Els colors actuals corresponen a la restauració de l’espai que es va fer abans de reobrir com a El Foment-Casal Popular d’Igualada.
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Marta Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista Igualada, Igualada, 2020.
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries. Volum 2. Ajuntament d’Igualada. Òmnium Cultural. Igualada, 1996
Passar a ► decoració 22
Tornar a ⏎ 1.3. Catàleg, fitxes tècniques i descripció de les decoracions
[1] L’any el fixo per :Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997. p 99. Edifici inclòs el Pla Especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada
[2] Resenya històrica extreta de : Antoni Dalmau, M. Teresa Miret, Marta Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista Igualada, Igualada, 2020. p. 370-371