| Naixement: 1885 (Martorell)[1] |
| Arquitecte: 1911 |
| Mort: 1951 (Martorell) |
Biografia
Josep Ros i Ros era fill del mestre d’obres martorellenc Pere Ros i Tort. Durant els primers anys va treballar amb el seu pare. Al llarg de la seva trajectòria laboral en Josep Ros i Ros va esdevenir arquitecte municipal de diverses poblacions com Sant Llorenç d’Hortons, el Papiol, Gelida, Olesa de Montserrat, Martorell, Piera, Corbera, Pallejà, Sant Sadurní d’Anoia, Torrelles de Llobregat, Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal. A més d’Igualada també té obra a Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. Entre les seves obres destaquen la Torre Elisa (1914) al mateix Martorell i les Caves Freixenet (1927) a Sant Sadurní d’Anoia.
Edificis modernistes a Igualada
1912 Cal Sabaté – Catedral del Blanquers – Carme Ferreny i Sabaté Vídua de Josep Sabaté – Carrer del Sol, 24/ Baixada de Nicolau – 1913 Ampliació (Porta de Carruatges)- 1919 Ampliació (Naus) – Industrial – Adoberia – fitxa 41
1919 CAL BARRAB – Baixada de Nicolau, 1-3 – Industrial – fitxa 59
Comentari a l’obra
La utilització del totxo es la característica principal d’aquest arquitecte. Tot i així, com ja he dit en repetides ocasions, no és el primer autor que utilitza aquest material, Isidre Gili i Moncunill en diversos edificis[2] ja el va utilitzar, tot i que no és amb totes les seves possibilitats. Seran les construccions de Ros i Ros les que aporten el totxisme en tota la seva plenitud.
La segona aportació de Ros i Ros és més sociològica i es focalitza en l’adoberia de Cal Sabaté (1912, fitxa 41). El sol fet que aquest edifici se’l conegués com la “Catedral del Blanquers” denota la importància que se li va donar popularment a Igualada.
La família Sabaté promotora[3] de l’obra opta per una construcció sumptuosa en un edifici industrial. És la primera gran indústria adobera que es fa a la ciutat seguint l’estil modernista i el resultat repercutirà en les construccions adoberes del 1919.
Josep Ros i Ros és un arquitecte de fonts historicistes que té una transcendència, en modernisme igualadí, per l’aportació que fa del corrent totxista amb tota la seva màxima expressió. Fa servir el totxo recordant la manera de Josep Vilaseca i Casanova a l’Arc de Triomf de Barcelona (1888)[4] o de Josep Puig i Cadafalch a la fàbrica Casarramona (1909) construïda tres anys abans[5].
Tornar a ⏎ 3.3. Relació dels arquitectes o mestres d’obres
[1] Les dades biogràfiques són estretes de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Ros_i_Ros (Consulta feta l’agost de 21019).
[2] Veure: 4.3. Relació dels arquitectes i mestres d’obres -Gili i Moncunill, Isidre.
[3] Recordem que la família Sabaté l’any 1902 ja va construir com a habitatge familiar un dels edificis més importants per al modernisme a Igualada (Veure: 3.3. Fitxes tècniques i descripció dels edificis, fitxa 9).
[4] J. Emili Hernàndes-Cros-Gabriel Mora-Xavier Pouplana, Arquitectura de Barcelona. Publicacions Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares. La Gaya Ciència. Barcelona, 1973. p. 138.
[5] Oriol Bohigas, Reseña i catálogo de la arquitectura modernista. Editorial Lumen. Barcelona, 1973. p. 124-125 i 128.