CAL PONCELL – Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, 35
| Any de la primera construcció: 1917 (veure plànols)- Any de la primera ampliació: 1924 – Any de la segona ampliació: 1929 – Any de la primera modificació: 1981 – Anys de la segona modificació: 2003-2005 |
| Tipus d’edifici: Edifici mixt |
| Propietari que fa la construcció, la primera i segona ampliació: Nicolau Poncell i Sitges –Propietari que fa la primera modificació: Albert Coderch i Martín. |
| Arquitecte que projecta la construcció i la primera i segona ampliació entre 1917-1929: Ignasi Colomer i Oms [1] – Arquitecte de la primera modificació 1981: Eugeni Cases i Solé[2] – Arquitecte de la segona modificació 2003-2005: Carles Solsona i Piña[3]. |
| Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Història
La Impremta Poncell que es va fundar l’any 1882[4]. L’any 1917 els tallers es traslladen a aquest edifici. El 1924 es fa una primera ampliació per tal d’afegir-hi un habitatge per al propietari. Uns anys més tard (1929), es fa una segona ampliació de dependències. El 1981 l’edifici canvia de mans i deixa de funcionar com a impremta. El nou propietari actualitza l’interior i modifica part l’exterior, concretament al cos d’edifici que correspon a l’ampliació de l’any 1924, obrint i adaptant obertures. Uns anys més tard (2003-2005) la nau de la impremta es divideix i s’adapta per fer-hi dos habitatges unifamiliars que tenen l’entrada pel carrer d’Òdena.
La Impremta Poncell va fer molts dels impresos modernistes que es van editar a Igualada.
Descripció
És una construcció exempta que ocupa el xamfrà del passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb el carrer d’Òdena. Té tres cossos: dos, de planta i un primer pis, i un tercer que sols té una planta i acaba amb terrat. La façana principal dóna al passeig i junt amb la del carrer d’Òdena tenen un jardí davant amb tanca perimetral, per tant el cos principal de l’edifici està retirat de la línia del carrer. Tota la construcció està sobre una plataforma recoberta exteriorment per un arrambador de pedra poligonal.
El cos principal de l’edifici és el que està més a la dreta, té dos parts: una rectangular que dóna al passeig i al darrera una més cúbica, que era la nau industrial – la impremta. La façana que dóna al passeig és simètrica i és on hi ha l’entrada principal a l’edifici. Consta d’un cos central més ampla que està flanquejat per dos cossos que sobresurten una mica. El cos central està presidit per una gran finestra, dividida en tres parts i unificada per un arc agut, molt rebaixat, fet de totxo. Per sota hi ha la porta d’entrada també de totxo amb un timpà esglaonat que lateralment té la simulació d’unes pilastres. Per entrar a l’edifici cal pujar unes escales. La façana acaba amb una barbacana d’arcs escarser amb cartel·les allargades que tenen la seva continuació amb uns merlets que aguanten una barana de ferro del terrat, l’esplandit entre la barbacana i els merlets està recobert de ceràmica verda. Aquesta barbacana pot recordar a una lladronera de castell. Tot el conjunt en general té una forma acastellada, fórmula compositiva molt recorrent en les construccions modernistes [5].
Les dues parts laterals, que flanquegen aquesta part de la façana, tenen forma de torrassa, reforçant així la sensació acastellada. A l’alçada de entresol hi ha una finestra amb el timpà i els laterals de totxo fins a la imposta. Tal com veiem a la porta d’entrada el timpà es esglaonat. L’arc té poca curvatura. Sobre aquesta finestra, ja en el primer pis, hi han dues finestres aparellades, que tenen el mateix tipus d’arc i brancals esglaonats. Sobre aquestes dues obertures una barbacana que, seguint l’esquema de la que hi ha al cos central, sembla tenir més una funció decorativa de trencaaigües. Dos merlets, un a cada angle, aguantant la barana de ferro, coronen l’edifici. En l’esplandit també hi ha ceràmica verda. La torrassa de la dreta continua pel carrer d’Òdena. S’hi repeteix l’esquema obertures amb la diferència de l’acabament, on la barbacana és més llarga i té més arcs i no hi ha dos merlets sinó tres.
Darrera de la façana principal hi havia la nau de la impremta pròpiament dita. És rectangular d’uns onze metres d’amplada per tretze de fons, pràcticament neta de columnes [6]. Lateralment hi ha unes finestres partides amb la part central més llarga i ampla. L’acabament, d’aquesta façana, seguia el model de la barbacana descrita anteriorment.
Al costat esquerra de la façana principal s’hi va construït un magatzem que tenia una porta de càrrega i descarrega de la impremta, amb un arc escarser de totxo i uns merlets iguals que els de la façana principal. Quan es va modificar la construcció, l’any 1981, aquest magatzem va passar a ser dependència de l’habitatge i la porta es va convertir en una finestra.
A costat del magatzem hi ha la tercera part de l’edifici, dóna directament al passeig sense tenir jardí. A l’alçada d’entresol, hi ha una gran finestra dividida en tres parts, la central més gran que les dues laterals [7]. Sobre la llinda de cada part hi ha un arc de descarrega de totxo vist. Al primer pis hi trobem un balcó volat i seguit que uneix dues obertures amb la llinda de totxo. Imitant l’estructura i solucions de la façana principal, aquesta part, també acaba amb una barbacana de totxo que és més gran i corbada i que també està sustentada per cartel·les, lateralment està flanquejada per unes pilastres massisses.
A destacar: La gran finestra que presideix la façana principal i la barbacana i el merlets que coronen aquesta part de l’edifici.
Valoració
És un edifici que, amb la suma de elements estructurals i decoratius, intenta transmetre una solvència reposada derivada dels revivals històrics tant per les formes com pels materials, que el fa significatiu en el conjunt de construccions del modernisme a la ciutat sobretot en el segon període .
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Llacuna i Ortínez, Pau, L’Arquitectura modernista a Igualada. Miscellanea Aqualatensia /3. CECI. Igualada, 1983
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries. Volum 2. Ajuntament d’Igualada-Òmnium Cultural. Igualada, 1995
Passar a ►fitxa 52
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] ACAN – AMI Expedient d’Obres 182/1917.
[2] Font: Ajuntament d’Igualada / Departament d’Urbanisme.
[3] Font: Ajuntament d’Igualada/Departament d’Urbanisme.
[4] Maria Antònia Bisbal i Sendra, La impremta a Igualada”. Miscellanea Aqualatensia/3. CECI. Igualada, 1983.
[5] “la voluntat de conferir a les cases urbanes una aire palatí o acastellat fou, al cap i a la fi, una constant de l’arquitectura modernista que en una gran majoria de casos resolgué mitjançant citacions o evocacions de caràcter goticista”. Josep Bracons i Clapés, Els medievalismes en l’arquitectura modernista”. Dins “El Modernisme” Francesc Fontbona (Direcció). A l’entorn a l’arquitectura. Volum 2. Edicions l’Isard. Barcelona, 2002. p. 106
[6] Aquesta nau és la que s’ha adaptat per construir-hi dos habitatges.
[7] Aquesta finestra es va fer l’any 1981, en el projecte de 1924 sols hi havia dues finestres allargades que feien eix amb les obertures de balcó del primer pis.