CAL BALSELLS – Carrer de Sant Antoni de Baix, 96
| Any de la construcció: 1914 – Any de l’ampliació: 1925 (veure plànols) |
| Tipus d’edifici: Industrial – Adoberia |
| Propietari que fa la primera construcció l’any 1914: Joan Balsells i Gubern – Propietària que fa l’ampliació l’any 1925: Rafaela Martí vídua de Joan Balcells |
| Arquitecte que projecta la construcció i l’ampliació: Ignasi Colomer i Oms [1] |
| Edifici inclòs el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Història
Aquesta construcció es va fer en dues fases, una l’any 1914 que correspon a la façana del carrer de Sant Antoni de Baix i la meitat del carrer de Joaquima Vedruna, i l’altra l’any 1925 que correspon a la façana de la ronda del Rec i una altre tros del carrer de Joaquima Vedruna. Ambdós projectes estan signats pel mateix arquitecte.
Descripció
Edifici, que ocupa l’extrem d’una illa amb tres façanes, una en el carrer de Sant Antoni de Baix (la façana principal), un segona en el carrer de Santa Joaquima Vedruna i la tercera a la ronda del Rec.
La façana del carrer de Sant Antoni de Baix té planta i dos pisos, mentre que la de la ronda del Rec, a causa del desnivell el carrer, té planta i tres pisos. L’estructura d’aquestes dues façanes és pràcticament idèntica.
A la façana principal, a la planta baixa, hi han dues entrades i quatre finestres aparellades de dues en dues. El ritme d’aquestes obertures marca els eixos de tota la façana, que té una estructura simètrica.
Les obertures de la planta baixa són resoltes amb arc escarser amb uns brancals esglaonats fins a l’alçada la imposta. Per sobre uns trencaaigües va resseguint i unificant aquestes obertures. Tot és fet amb totxo, element a la vegada decoratiu i estructural.
Sota les finestres, de cantó a cantó de la façana, hi ha un sòcol poligonal de pedra.
El primer pis i seguint els eixos d’obertura de la planta baixa, hi han unes finestres allargassades resoltes amb llinda que tenen les impostes de totxo. Les de les puntes tenen, per sobre, un arc de descarrega de totxo vist, amb la voluntat expressa de mostrar-lo.
En el segon pis, als extrems, hi ha dos torres que coronen, tanquen l’edifici i li donen un aire acastellat. Aquetes torres estan unides per una galeria coberta, suportada per unes columnes salomòniques fetes de totxo. Les torres tenen tres obertures allargades cada una, estan coronades per uns merlets que s’uneixen per una barana.
La façana que dóna a la ronda del Rec [2] té, com ja he dit, la mateixa estructura amb una distribució diferent de les obertures. A l’alçada del primer pis hi ha quatre finestres agrupades de dues en dues. Els arcs són escarser i els brancals esglaonats. En el segon pis hi tenim cinc finestres de gran dimensions. Acaba també amb les torres amb merlets. La porxada, tot i que té columnes, aquetes no són salomòniques.
A la façana del carrer de Joaquima Vedruna hi ha una constant, totes les finestres tenen la imposta de totxo. En el primer pis en trobem tretze resoltes amb llinda, mentre que a la planta baixa vuit, amb arc escarser. També hi han dues portes [3]. Les finestres que donen a les torres dels angles en el primer pis tenen l’arc de descarrega vist. Les obertures de planta estan unides per una tirada de totxos que va de punta a punta.
Tota la façana estava revocada i pintada de color blanc.
A destacar: Les columnes salomòniques de la galeria del final de la façana i els arcs de descarrega vistos.
Valoració: Dins l’arquitectura industrial de la segona època del modernisme a la ciutat, aquesta construcció és una de les més representatives, sobretot pel tractament que fa de la utilització del totxo, simplificant el totxisme més abarrocat.
Bibliografia
-Anoia, L, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Lacuesta, Raquel-Xavier González Toran-Lluis Casals, Modernisme a l’entorn de Barcelona, arquitectura i paisatge. Diputació de Barcelona-Xarxa de municipis. Barcelona, 2006
-Llacuna i Ortínez, Pau, L’Arquitectura modernista a Igualada. Miscellanea Aqualatensia /3. CECI. Igualada, 1983
-Miret i Solé, Ma. Teresa-Marta Vives i Sabaté, L’Arquitecte Colomer, Ignasi Colomer i Oms (1878-1967) (Catàleg de l’exposició). Igualada-2008.
Passar a► fitxa 46
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] ACAN – AMI Expedient d’Obres 32/1914 i Expedient d’Obres 72/1925
[2] Correspon a l’ampliació de l’any 1925.
[3] A diferencia del que marca en el plànol en aquesta façana es va conservar l’antiga porta de carruatges amb les inicial “JB” i l’any “1891”