JOSEP SABATÉ i NADAL [1] – Carrer Nou, 26
| Any de la construcció: 1907 (veure plànols) – Any de la restauració de la façana: 2013 |
| Tipus edifici: Habitatges familiars |
| Propietari que fa la construcció: Josep Sabaté i Nadal |
| Arquitecte que projecta la construcció: Enric Sagnier i Villavecchia [2] – Arquitecte tècnic de la restauració: Pere Vilarrubias i Ollé |
| Edifici inclòs el Pla Especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada |
Descripció
Edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos amb tres eixos d’obertures, resolts amb balcons volats de barana de ferro amb panxa a la part de baix. La composició general és asimètrica. Si ens fixem en l’acabament de l’edifici veurem com estructuralment es divideix en dos blocs. Al cantó dret, amb una sola regle d’obertures sobresurt amb unes formes arrodonides convexes, i un conjunt floral que conté l’any de la construcció: 1907 [3]. En el cantó esquerra té dos eixos d’obertures i acaba amb una forma còncava arrodonida que s’alça en la part central, sota la qual hi ha una motllura floral que engalana l’espirall del sota terrat. Aquetes dues parts estan flanquejades per unes franges que recorden a unes pilastres que acaben a l’alçada del sota terrat amb un capitells florals. Gran part del parament de la façana està resolt imitant l’encoixinat de pedra.
Tot i que en el primer pis el balcó es seguit unificant les tres obertures, en els altres dos pisos, les dues obertures de l’esquerra estan unificades en un sol balcó, deixant l’obertura de la dreta separada, reforçant així els dos blocs estructurals que té la construcció.
Les obertures en cada pis són diferents. A planta baixa, l’entrada de la casa, té una forma lliure d’arc conopial tribulat rebaixat. Al primer pis són arcs escarsers iguals que els del segon pis, però aquests estan unificats per una motllura en forma de trencaaigües. En el tercer pis hi ha uns arcs partits que tenen cegues les parts laterals.
Tota la façana té una decoració floral abundosa, situada en diferents parts però sobretot sota els balcons. A planta baixa es troba a mode de cartel·les, en el primer pis és un fris, mentre que en el segon és un sol punt de decoració centrat entre dos balcons amb les inicials del propietari. Cal destacar també els relleus que hi han a cada un dels bancals de les obertures del primer pis.
Un dels elements a destacar és la decoració dels balcons que alternen els barrots, de formes corbades, amb uns ramatges amb uns petits granets. En l’últim arranjament aquests granets s’han pintat de color vermell. També cal destacar els tirants dels balcons on, a la part alta, hi ha una esfera formada per unes fulles [4] de les que surten unes tiges que acaben amb el mateixos granets que trobàvem en la barana. El pescant també està decorat amb formes corbes.
A destacar : La decoració floral en general a tota la façana i en particular dels ferros.
Valoració: És l’únic edifici de la ciutat que està projectat per un dels arquitectes de primera línia del moviment modernista a Catalunya. Aquesta és la seva aportació al conjunt del modernisme igualadí. L’adscripció al moviment el té bàsicament per la decoració aplicada a la façana. Aquesta decoració amb certs tocs eclèctics manté una coherència en el conjunt.
Passar a ► fitxa 33
Tornar a ⏎ 2.2. Catàleg, fitxes tècniques i descripció
[1] No és el nom de la casa sinó el propietari que la va construir.
[2] ACAN-AMI-Expedient d’Obres 33/1907.
[3] En l’últim arranjament de façana l’any es va remarcar en negre.
[4] Aquestes fulles sembla ser de castanyer d’Índia, una de les plantes representades en les decoracions florals modernismes. Mireia Freixa i Teresa –M Sala, El Modernisme i les flors. De la natura a l’arquitectura. Museu Esplugues de Llobregat. Museu d’Art de Cerdanyola. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2019. P. 25.
Bibliografia
-Anoia, L’, – Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Mata Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista d’Igualada. Igualada 2020
-Lacuesta, Raquel-Xavier González Toran-Lluis Casals, Modernisme a l’entorn de Barcelona, arquitectura i paisatge. Diputació de Barcelona-Xarxa de municipis. Barcelona, 2006