D’aquest tipus d’impresos en trobo pocs, potser perquè la font ha de ser els arxius patrimonials més que els administratius o d’entitats. El primer element que localitzo, es va editar l’any 1904. És una targeta que acompanyava el regal que els amics de Anton Miserachs li feien en motiu del seu casament.
No és per tant el que avui entenem com a participació de casament. Es tracta d’un cartonet allargat de color blanc on la composició està dividida en dos parts, a l’esquerra la reproducció del periòdic del que n’era director Anton Miserach, la Zapatería Práctica, en el que hi ha la seva fotografia. A la dreta en text flaquejat per una orla floral Serie XIX i la tipografia tipus Grotesca Fantasía i Gótico Incunable Antiguo de la foneria Antonio López.
El segon exemplar és de l’any 1908. És un díptic de paper de color salmó que té en la portada una orla central simètrica de la Serie LV de la foneria Paolo Albé & Figlio. La portada deixa una pestanya lateral on hi ha una orla floral gofrada amb el fons platejat. A l’interior es reprodueix, amb efecte mirall, una orla de la Serie LV de la foneria Paolo Albé & Figlio, que envolta el text. A destacar d’aquest imprès, la utilització del platejat, que el fa únic en el conjunt general del impresos a Igualada.
Passar a ►9.9. Postals
Tornar a ⏎ 9.1. El petit imprès modernista a Igualada
Per a més informació veure: Annex 3 Catàleg d’elements gràfics – Particulars