Impreses o relatives a Igualada trobo un total de 13 etiquetes de diferents cases comercials, cap d’elles datada el que fa una mica més difícil el seu estudi.
Aquetes 13 etiquetes les tinc englobades en 4 grups segon el tipus d’indústria a què pertanyien, són: teixits, farmàcia, adoberia, alcohols. Les fàbriques de teixits amb etiquetes modernistes són: Baldomero Camps, Bofill Bas y Mas, Francisco Baltasar, Gumersindo Godó, Juan Godó i José Lladó. Les etiquetes de productes farmacèutics són de la Farmàcia de Joan Parts, la que fa referència a alcohols és de la Càmara Agrícola de Igualada y su Comarca. L’adoberia de la Viuda de J. Balsells té també 1 etiqueta i per últim tenim 1 etiqueta que ens marca producte però que no sabem a quina casa comercial pertany.
Les etiquetes de fàbriques tèxtil tenen totes elles un estètica molt similar. L’element repetitiu en 5 de les 8 etiquetes és la dona, la majoria de vegades acompanyada de una vista general de la fàbrica. La més significativa es la de la fàbrica de Francisco Baltasar que s’inspira en l’estètica decorativista d´Alfons Mucha. Amb una temàtica totalment diferent hi ha la de l’empresa Bofill Bas y Mas que centre la seva il·lustració amb un globus aerostàtic. Pel últim, i encara dins les etiquetes de fàbriques tèxtils, hi han aquelles que tenen com a tema la pròpia fàbrica.
La majoria de vegades el nom de la fàbrica i les orles que emmarquen en conjunt tenen unes formes corbes, l’exemple més destacat és el de la fàbrica de Gumersindo Godó.
De la Farmàcia de Joan Prats hi han 2 etiquetes. La primera té una il·lustració signada per J. Renart. Es tracta d’una composició floral centrada en una pot de farmàcia era pel producte Jarabe de Brea Sulfuroso “Eva”, mentre que la segona és una etiqueta en blanc pensada per poder ser utilitzada en qualsevol producte, aquest té una decoració, en què dos arbres situats paral·lelament, deixen al mig l’espai per al text.
La Càmara Agrícola de Igualada y su Comarca, té l’etiqueta del l’Anís del Noya, en aquesta etiqueta es reprodueix l’escut de l’empresa en la part superior i sota la marca del producte, tot l’estil evoca les lletres de tipus gòtic, sembla se que l’autor era Pere Borràs i Estruch[1].
Per l’adoberia de la Viuda de J. Balsells, Ignasi Colomer i Oms, arquitecte que havia projectat l’edifici, va fer una etiqueta allargada amb el dibuix de la l’adoberia en la part superior i el text a la part de sota. És una composició reposada, ja molt tardana i que respira ja uns certs aires noucentistes.
Per últim comentar una etiqueta de la que no sé a quina empresa pertanyia i que era per un producte anomenat Sevilla. A diferència de les anterior és allarada, té una figura del cap d’una dona, amb uns clavells al cap, dins un cercle obert per un cantó amb el nom del producte. Hi ha també una decoració amb margarides blanques.
En general les etiquetes tenen totes elles una decoració important, busquen ser atractives, tot i que per forma i colors són molt semblant, encara que totes tenen un tret distintiu que les individualitza.
Passar a ► 9.5. Invitacions
Tornar a ⏎ 9.1. El petit imprès modernista a Igualada
Per a més informació veure: Annex 2 Catàleg d’elements gràfics – Empreses
[1] Veure: 5.1. Marques i escuts