Les foneries que van proporcionar els tipus més utilitzats pels impressors d’Igualada van ser: la de procedència alemana, amb seu a Barcelona, Neufville, la Italiana Paolo Albé & Figlio de Milà, la Schelter & Giesecke de Leipzig i la barcelonina Antonio López.
Segurament per un tema de competència entre les impremtes, es pot veure que cadascuna comprava en una foneria diferent, potser els tipus eren molt semblants, però d’aquesta manera garantien que cada impremta tenia els seus trets distintius .
La foneria Neufville era la de la Impremta Abadal, mentre que la de Paolo Albé & Figlio la de la Impremta Poncell. De totes maneres cal dir que a vegades hi ha tipus i orles que es troben en els dos catàlegs, per exemple l’Orla Viñas de la casa Neufville, és igual a l’orla a la Serie XIII A de la casa Paolo Albé & Figlio.
Els tipus de lletra i les orles s’utilitzaran durant tot el període i fins hi tot es troben en exemplars molt allunyats de l’època essencialment modernista.
A manca del que avui coneixem com a dissenyador gràfic, aquesta funció la feia el propi impressor que era qui decidia quin tipus de lletra posava, quina orla o il·lustració decorava el programa, la participació o el recordatori, etc.
Tipus de Lletra
El tipus de lletra més utilitzat és la Grotesca Fantasía de la casa Neufville que la fa servir la Impremta Abadal, tot i que uns anys més tard també serà utilitzada per la Impremta Codorniu-Miranda. L’ús d’aquest tipus ocuparà tota el període estudiat.
La Impremta Poncell també utilitzarà un tipus semblant a la Grotesca Fantasía, no he pogut localitzar a quina foneria pertany, té un traç més separat i rectilini. Qual localitzo un imprès que conté aquest tipus de lletra faig servir les paraules: Tipus Grotesca Fantasía
Una altra de les foneries que trobem present en els impresos, és la d’Antonio López, bàsicament amb la tipografia anomenada Grotesca Modernista, pràcticament igual a la Grotesca Secessión de la foneria Neufville.
Hi han altres tipus de lletres la Colón Fantasía que la trobo a la Impremta Codorniu-Miranda. La Britania de la foneria Neufville es utilitzada per la Impremta Abadal i aquesta mateixa impremta farà molt ús de la Fantasía Hispano Americana de la foneria d’Antonio López.
La Caratteri di Fantasía, que utilitza la impremta Puget, també és utilitzada per la Impremta Poncell, pràcticament en un ús exclusiu en el recordatoris de primera comunió.
La Impremta Poncell va utilitzar també el tipus Gótico Incunable Antiguo de la foneria Antoniuo López. Sigui pel tipus material que trobo o perquè realment era una voluntat explicita de l’impressor o del client, la Impremta Poncell, en la utilització d’aquest tipus de lletra sembla seguir els consells de Eudald Canibell en el text de presentació d’aquesta tipologia. Diu que els caràcters de tipus gòtic deben reservarse para los casos solemnes del Arte tipográfico esto es: para los trabajos distinguidos de carácter artístico, académico, religiosos, arqueológico, etc. Que jamás una tentación del Mal Gusto Ponga vuestra mente la idea de profanar estos venerables tipos, empleándolos en composiciones vulgares ni en la cuarta página del periódico[1]. La impremta Poncell reservarà aquesta lletra per als impresos de prestigi o solemnitat, on també hi trobarem caplletres molt miniades, moltes vegades dissenyades per Pere Borràs i Estruch, una de les persones més emprenedores en el camp de la cultura d’aquells anys a la ciutat.
Caplletres
El desvetllament de les arts del llibre i el culte al llibre gòtic ornamentat amb inicial il·luminades, tornaren a posar de moda les caplletres ornades[2].
En el impresos modernistes a Igualada hi ha una extensa varietat de caplletres de catàleg. Les trobem en tot tipus d’imprès, de la majoria no he pogut localitzar les fonaries d’origen. Les primeres caplletres que es troben en els programes de Festa Major de l’any 1892[3]
A la Impremta Poncell, la més utilitzada és l’anomenada Caratteri Fantasía de la foneria Paolo Albé & Figlio i a la Impremta Abadal trobem la tipologia de les Iniciales Serie C i les anomenades simplement Iniciales de la foneria Neufville.
Les caplletres utilitzades tenen tant una decoració lineal corba com decoració floral, amb una influència Art Nouveau.
En el impresos de tipus gòtic, hi podem trobar unes caplletres més miniades, aquestes, a excepció d’algunes que recorden les d’Eudald Canivell en el llibre Mercedes editat per Palau Oliva, quasi sempre són fetes expressament per l’imprès, generalment un recordatori o una participació.
Orles
Són els elements de la tipografia més influïts per l’Art Nouveau, la qual cosa és perfectament comprensible si tenim en compte la seva funció exclusivament decorativa[4]
En el transcurs de la catalogació dels impresos, sobretot pel que fa al petit imprès, trobo una gran varietat d’orles, tant lineals, com florals i geomètriques.
Cada impremta sembla tenir predilecció per un tipus d’orla, així la Impremta Abadal utilitzarà de forma recurrent l’orla Viñas, de la foneria Neufville, mentre que la Impremta Poncell la que fa servir més és l’orla Serie LV, de la foneria de Paolo Albé & Figlio. La Impremta Puget utilitzarà més unes orles lineals. La Impremta Codorniu-Miranda repetirà orles de les altres impremtes.
Il·lustracions
Totes les il·lustracions que trobo en els diferents impresos d’aquesta època o són de tipus floral o tenen una representació d’una dona.
Els gravats, que tenen la dona com a element principal, són asimètrics i en la seva totalitat tenen un acompanyament decoratiu floral. Són en la seva majoria verticals amb una influència Art Nouveau.
Els gravats simplement florals, acostumen a ser simètrics i horitzontals i es fan servir com encapçalament o tancament. En alguns casos envolten una llegenda en blanc que permet posar-hi el titular o l’encapçalament del contingut.
Passar a ►3. Les arts gràfiques modernistes a Igualada
[1] Aitor Quitey, Eliseu Trenc, Pilar Vélez, El llibre català en temps del Modernisme. Viena Edicions, Sitges 2020, p.121
[2] Eliseo Trenc Ballester, Les arts gràfiques a l’época modernista a Barcelona. Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona, Barcelona, 1977, p.26
[3] ACAN-Impresos-Festes-Festa Major-1889-1959
[4] Eliseo Trenc Ballester, Les arts gràfiques a l’época modernista a Barcelona. Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona, Barcelona, 1977, p.28